El Vic i el Lloret són dos equips que solen jugar bons partits de futbol, en tenim molts exemples les darreres temporades, però el partit d’aquest dissabte ha estat l’excepció. El partit ha acabat amb empat a 1. La temperatura, més pròpia del mes de juny que de la primera quinzena d’abril i perquè els dos equips es coneixen massa i dos tècnics (Ramon Carrascal i Albert Batllosera) que estudien fins el menor detall les característiques del rival, hi han ajudat.
Els dos equips perdien i recuperaven la pilota de forma constant i les ocasions de gol han estat més aviat escarransides.
La primera jugada del partit ha estat a punt d’acabar-la Ignasi Quer prop de l’àrea i Flavio ha fet treballar el porter visitant amb un xut proper al seu pal esquerra. Abans del descans poca cosa més tret d’alguna acció ofensiva de Barde i un arribada de Quer que ha deixat un bagatge gens engrescador a la primera part.
A la segona part els dos equips ha semblat que es treien la son de les orelles; de fet ha estat el Lloret qui ha tingut tres arribades amb perill: la primera de Barde, la segona de Salas i la tercera ha acabat amb el gol de l’equip de La Selva gràcies a un servei d’Expósito a Bardé que ha superat la defensa i el porter del Vic.
Després del gol el Lloret ha pensat més en defensar el 0 a 1 en comptes d’anar a la recerca del segon gol. Una de manera d’afrontar el partit que a vegades surt bé, però que aquesta vegada no va funcionar ja que Carrillo ha fet un penal clar a Max Morell que ell mateix ha llançat per empatar el partit.
Un resultat que es pot considerar just ja que cap dels dos equips han fet mèrits per quedar-se amb la victòria.
{{ comment.text }}