La gimnàstica artística s’ha associat tradicionalment a noies molt joves, de cossos menuts i elàstics, que dediquen moltes hores al dia a l’entrenament. Aquesta continua sent la realitat predominant per a les que opten pel rendiment, però des de fa anys des del Club Gimnàstic Vic s’ha fet una aposta per trencar estereotips i apropar també el seu esport a persones que surten d’aquest clixé. Una iniciativa que va tenir visibilitat en l’àmbit català el cap de setmana passat quan tres de les gimnastes del grup de veteranes, Anna Creus, Maria Dinarès i Cèlia Gràcia, es van penjar la medalla de plata per equips de la categoria Base 8 de la Copa Catalana i Creus, també el bronze individual.
“És un èxit que reafirma la nostra metodologia per a una gimnàstica inclusiva amb tots els cossos, edats i moments vitals. És una satisfacció veure que la feina d’anys ha tingut els seus fruits”, assegura la directora tècnica del club, Maria Sardiné. Les tres gimnastes que van pujar al podi dissabte a la prova que es feia a Salt entrenen una hora i mitja a la setmana els divendres i s’enfronten a noies que es preparen entre 12 i 18 hores setmanals. “Un dels nostres objectius és que la vida de la gimnasta no tingui una data de caducitat curta tal com malauradament passa sovint sinó que puguin allargar-la tot i estudiar o treballar o fins i tot després d’una aturada”, continua Sardiné. Creus té 24 anys i Dinarès, 19 i han retornat a la competició després d’anys de no entrenar, mentre que Gràcia, de 16 anys, l’edat on es registra més abandonament de la pràctica esportiva per la dificultat de compaginar-la amb els estudis, s’hi ha reenganxat després d’una lesió greu al genoll que la va apartar un any de la gimnàstica. Formen part d’un grup de 12 persones de les 202 que té actualment el club i han engegat aquest any. “Mai ens hem volgut desvincular del nostre esport però sí agafar-nos-ho amb una altra mentalitat. Aquest any ens vam animar a competir i tot i que no anàvem a buscar cap resultat estem molt contentes perquè som les més grans amb diferència de la categoria”, explica Creus.
Totes tres són també entrenadores del club i això, segons Dinarès, “ens ha permès recordar més fàcilment la tècnica, però tot i així ens ha sorprès molt la memòria del cos quan hem tornat a exercitar-lo”. Creus, a més a més, és també jutgessa a les competicions oficials de la Federació Catalana de Gimnàstica. Un cas excepcional dins el seu àmbit ocupant els tres rols més importants de la gimnàstica. “No conec ningú més com jo que competeixi, entreni i jutgi. Sempre he estat molt posada en aquest esport i m’agrada gaudir-lo de totes les maneres. S’aprèn molt quan t’ho mires des d’una altra visió”, assegura. Des de la Federació Catalana de Gimnàstica, la secretària tècnica, Carmen Pascual, confirma que “no és habitual en els tres rols però sí que s’està donant cada vegada més que hi ha entrenadores que competeixen perquè es retiren més tard”. També valora positivament l’aposta del Gimnàstic Vic, “ja que barrejar edats i experiències pot servir per treure noves idees i ajudar al desenvolupament del club”.
En la mateixa línia que el grup de veteranes, l’entitat vigatana té el que anomena grup Màsters amb una dotzena de persones més entre exgimnastes i persones que s’han mogut en àmbits semblants com el del circ i un grup d’una seixantena de noies que han començat durant la Secundària. Tots ells comparteixen espai amb la setantena de gimnastes de competició, dels quals deu són de la màxima categoria, la Via Olímpica. “Estem en un moment que cada camí, el de competició i el més lúdic, estan assolint els seus objectius i això com a club és important perquè és necessari tot”, conclou Sardiné. Un bon estat de salut que fa que actualment hi hagi llista d’espera per poder entrar a formar-ne part.
