Era molt clar que el partit contra el Can Vidalet esdevenia fonamental per a la UE Vic. La derrota i fins i tot l’empat garantia el descens, tot i que no fos matemàtic. Només valia la victòria.
L’equip va sortir motivat, els arguments els sabien tots els jugadors i l’actitud que demanava l’enfrontament també va demostrar que ho tenien clar. Van sortir intensos buscant estrenar el marcador. No els va caldre esperar massa per fer-ho: al minut 6 els vigatans van demanar un penal per una entrada a Juli dins l’àrea, l’àrbitre no el va concedir però després Marc Colomer va pispar la pilota a Finot, la va enviar a Chema, que va rematar, i el rebuig de la defensa el va aprofitar Juli per estrenar el marcador.
Hi havia ganes de veure la reacció dels dos equips després del primer gol, perquè el Can Vidalet s’hi jugava el mateix que el Vic. Aquesta vegada l’afició local no va haver d’esperar massa perquè Nil Garrido va xutar, però el porter Ivan només va poder desviar la pilota, que va arribar a Gil Bertrana, que feia el segon.
El Vic es trobava en la millor situació possible. El bon joc de l’equip, motivat per les ganes i la intensitat, va deixar molt tocat el rival, que va rebre el tercer gol abans de la mitja hora de partit, aquesta vegada gràcies a una recuperació de Chema Moreno que va assistir a Nil Garrido per fer el 3 a 0.
Fran Rubio, entrenador del Can Vidalet, va fer dos canvis després de rebre el tercer, però el rendiment dels seus homes no va variar, tous en defensa i inoperants en atac. Els d’Esplugues no van xutar entre els tres pals en tota la primera part. Com era previsible, el Can Vidalet va sortir molt intens a la segona part: anava a la recerca d’un gol per entrar en el partit. La defensa local ho tenia molt controlat i la lluita al mig del camp era favorable als homes de Ramon Carrascal. El pas dels minuts evidenciava que el partit estava sentenciat, tot i que el Vic encara va poder fer dos gols més a la contra, el segon de la tarda de Juli i el darrer de Pius Quer, que feia pocs minuts que havia entrat al terreny de joc.
Ramon Carrascal destacava “la intensitat i el bon joc per aconseguir la golejada”, però aquesta és la primera pedra de cara a la permanència. “Diumenge hem de guanyar a Peralada i després vindrà un partit vital contra el Cerdanyola”.
