Va fer ben bé la impressió que si el partit d’aquest diumenge entre l’Igualada Rigat i el Voltregà Movento-Stern s’hagués hagut de decidir amb un gol d’or, a hores d’ara encara estarien jugant, fos quin fos el moment que el lector estigui llegint aquestes ratlles.
Els dos equips van encetar l’eliminatòria entre ells dels quarts de final del play-off pel títol d’OK Lliga amb un partit que no va veure el primer gol fins a l’11è penal en el torn de desempat final, després que el partit acabés amb empat a zero i la pròrroga, també.
I no només això, sinó que malgrat la llarga durada del partit –els 50 minuts reglamentaris i els 10 de la pròrroga–, Igualada i Voltregà van arribar al final amb nou faltes cadascun i el pànic de cometre la desena que hauria donat l’opció d’un llançament directe i el risc, per tant, de donar certa opció al rival per avançar-se al marcador.
Lluny d’això, el partit va ser una anada i vinguda constant a totes dues àrees, amb un Igualada més incisiu a dins de l’àrea i un Voltregà que ho provava més sovint amb xuts de lluny. Tots dos porters van tenir aturades providencials, tot i que d’ocasions no en van faltar, com un xut de Gerard Teixidó que es va estavellar al travesser a la segona part o un altre d’Àlex Rodríguez a la segona part de la pròrroga que va tenir el mateix destí.
Per part dels locals també hi va haver opcions, en un partit que malgrat el que va acabar reflectint el marcador va tenir ritme i emoció en tot moment i que hauria pogut decantar-se per qualsevol de les dues bandes.
Superada la pròrroga i la primera tanda de cinc penals, dels quals no se’n va marcar cap, va ser el 22 de l’Igualada, Roger Bars, el que va perforar per primera vegada la porteria. A la rèplica, i ja en la ronda de mort sobtada, Arnau Canal va fallar el seu i d’aquesta manera el primer punt de l’eliminatòria es va quedar a casa.
Dissabte que ve, el Voltregà tindrà l’oportunitat –i obligació– d’empatar l’eliminatòria derrotant l’Igualada i forçar un tercer i definitiu partit que es jugaria de nou a la capital de l’Anoia. En el partit d’aquest diumenge, un pavelló ple va empènyer el seu equip fins al final.
