Després d’un estiu convuls per tot el que ha comportat i comportarà el tancament de l’Oliveras de la Riva a final de juliol per perill d’esfondrament, el Voltregà es va tornar a posar els patins divendres al vespre per sal-tar a La Pista –aquest serà el nom per tot el que vingui a partir d’ara– i fer vibrar amb un derbi d’alt voltatge davant del Club Patí Vic.
Era el primer de la temporada, corresponent a la Frit Ravich Lliga Catalana, i que va servir per provar-ho una mica tot: l’estat de forma, el joc, la instal·lació, el públic, l’ambi-ent, el so, la capacitat… i les porteries.
La tristesa de no poder continuar jugant a l’històric pavelló, just al costat però amb un precinte que hi barra el pas per sempre més, es va transformar divendres en gran satisfacció pels aficionats de Sant Hipòlit després que els blanc-i-blaus remuntessin un partit que havia començat girat, per vèncer per 4 a 3 el seu màxim rival.
I és que més de 500 persones van omplir la històrica pista on el Voltregà va fer les seves primeres passes: amb les butaques plenes i les aficions aprofitant qual-sevol racó per instal·lar-se i animar, amb la blanc-i-blava darrere una porteria i la vigatana prop d’una de les banquetes.
L’ambient semblava propi d’un partit clau de l’OK Lliga, i cap dels dos equips va decebre ni pel joc ni per la intensitat demostrada en tot moment.
Només havien passat dos minuts quan Uri Ramírez va inaugurar el marcador amb un xut des de l’esquerra, i Jordi Burgaya va desaprofitar una falta directa per empatar. Però l’empat no va tardar a arribar. El capità local, Èric Vargas, feia l’1 a 1 amb superioritat numèrica del Voltregà.
I el guió es va repetir. Gol d’Oriol Vives, pel Vic, i novament diana d’un Àlex Rodríguez que va fallar una directa però va caçar el rebot per anotar el 2 a 2 quan només s’havien jugat set minuts de partit.
En absència de Gerard Teixidó i Humbert Serra, el nou tècnic blanc-i-blau, Ferran López, va donar minuts a joves com Petxi Armengol Jr i Pau Roquet.
El partit era elèctric i ambdós equips ho intentaven, sobretot, des de la llarga distància, però Aleix Molas va tenir a tocar el 3 a 2 en una recuperació a camp contrari.
El Vic debutava en partit oficial després de l’ascens de la temporada passada, i no es va arronsar: per tercera vegada es posar per davant al marcador gràcies a Víctor Crespo, un dels fitxatges estrella del club, i va estar a punt de fer-ne un altre en una jugada d’esquena a la porteria.
Però el Voltregà va tornar a igualar el duel: gol de Jordi Burgaya de falta directa. Oriol Codony va evitar un gol de Roger Font amb el casc, i un jove Santi Sala va disposar de dues clares accions en un contraatac i un mà a mà, però la remuntada va arribat mitjançant Rodríguez, que va rebre dins l’àrea i no va perdonar.
El mateix 27 blanc-i-blau va estavellar un llançament al travesser, mentre que Litus Sánchez va errar una directa en un tram final en el qual els de Sant Hipòlit van resistir amb nou faltes. La tornada a La Pista va ser positiva, tant pel resultat com per l’ambient.
Una prova de foc més que superada pel Voltregà, que té assumit que, d’entrada, aquesta temporada la jugarà sencera en aquest escenari alternatiu.
Pendents de l’enderroc i, de moment, sense calendari
Ni els responsables del club ni l’Ajuntament s’atreveixen a fer plans sobre quant temps el Patí Voltregà haurà de convertir la seva Pista en seu habitual per als partits de màxima competició.
L’horitzó d’un nou pavelló amb els estàndards actuals que substitueixi l’Oliveras de la Riva, on s’han viscut algunes de les nits i de les celebracions de títols més importants de la història del club, és el que carrega de paciència club i aficionats per passar el tràngol.
Una pista serà quan hi hagi, per exemple, finançament i calendari per a l’enderroc. En una visita a Sant Hipòlit, el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, va dir que “tant de bo pugui ser abans d’acabar l’any”.
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't