Convertir una marca en un model de negoci continua essent una de les qüestions més mal resoltes en l’àmbit de l’esport, i això és aplicable a escala tant al Barça com al Voltregà. I serà així mentre, amb tot el valor que tenen, el pes dels intangibles d’un club –història, identificació, referents– ofegui aspectes igualment troncals en la definició d’una marca com és la seva connexió amb el treball i la transmissió de coneixement i tot el que aporta, també, com a font d’entreteniment i d’espectacle.
Són dues de les reflexions que va deixar dimecres el professor de la UVic Xavier Ginesta en la presentació de l’“Anàlisi del màrqueting esportiu del CP Voltregà”, un treball que el Centre d’Estudis Voltreganès i la Fundació del Club Patí Voltregà van encarregar al Grup de Recerca Emprèn de la UVic-UCC.
Coordinat per José A. Corral i Eulàlia Massana, l’estudi ha fet una fotografia del Club Patí Voltregà per fer-ne aflorar les potencialitats com a institució de 70 anys “referent a Catalunya” no només pels èxits i continuïtat dels seus primers equips masculí i femení, sinó també com una de les escoles de formació d’hoquei més importants del país.
I amb un grau de penetració social altíssim si es té compte el seu entorn de població –3.500 habitants a Sant Hipòlit, que arriben a 7.000 si s’hi suma les Masies de Voltregà–.
Més de 500 socis, 200 fitxes federatives i una base que frega la quarantena d’equips amb prop de 300 jugadors i jugadores són algunes de les credencials que Corral va posar en valor, lligat també a una infraestructura–ara reduïda per l’impàs del pavelló– i una xarxa de relacions institucionals “molt ben vertebrada”.
En definitiva, una estructura professional per a un club –com la majoria en aquest nivell– que, malgrat tot, no ho pot ser. “Ens hem de preguntar per què els pares que no discuteixen el preu de l’escola de música o de l’acadèmia d’anglès no pagarien el mateix quan porten el fill o filla a un club esportiu”, va reflexionar el també professor de la UVic-UCC Jordi Coma, autor del llibre Estem a l’alçada? sobre la necessitat de millorar la gestió esportiva.
Cal, va dir, “comunicar millor el valor de la formació que es dona, amb la condició que aquesta formació sigui de qualitat”. Per Coma, partint de quina és la realitat, “no es tracta de passar de la A a la Z de cop, però sí de ser conscients que es pot avançar amb petites passes”.
Des de la directiva del Voltregà, el vicepresident, Andreu Caritg, va assegurar que el marc teòric “és fàcil de comprar”, però que el treball des de la trinxera “ens obliga a viure amb una realitat molt més fràgil” com és la de mantenir l’equilibri amb uns recursos, malgrat tot, molt limitats. I que, ara mateix, la idea de la professionalització com correspondria és, en termes econòmics, implantejable.
{{ comment.text }}