“Jugar al Manlleu em va ajudar a saber qui era i on volia anar”

Acaba una altra temporada de bàsquet professional per a Mama Dembele. Després d’una carrera moguda amb experiències a Osona, el Baix Llobregat, els Estats Units i València, la jugadora manlleuenca ha disputat un dels seus cursos més durs i competents amb l’Araski basc, equip del qual ja no formarà part l’any vinent. Ara, amb tan sols 24 anys, seguirà el seu camí a l’Ensino Lugo, conjunt també de Primera Divisió i amb bitllet a Europa. Quan va començar amb el bàsquet? Com van ser els seus inicis al Manlleu?Vaig començar amb 8 anys. Jo volia jugar a futbol, perquè tota la meva família hi havia jugat, però en aquell moment no hi havia equip femení. Llavors vam venir a provar el bàsquet i al principi no em va agradar gens. Era totalment diferent del que jo estava acostumada, però és veritat que em va donar un entorn on poder fer amics i on poder trobar la meva identitat, perquè al final era una nena negra que venia del seu país i que encara no sabia on encaixava. Crec que el Manlleu em va donar una mica això, saber qui era i cap on volia anar. Com va ser donar el pas a l’elit?Després del Manlleu, jo vaig arribar al Segle XXI amb 15 anyets i allà vaig començar a veure el que era un nivell molt més elevat. Estàvem jugant contra dones que podrien ser les nostres mares. Al final nosaltres teníem el talent, però elles tenien la veterania, i això sempre té una mica d’avantatge.I com va viure la transició cap a un nou país, en el seu cas els Estats Units?Doncs jo vaig estar quatre anys a Missouri i vaig fer l’últim a South Florida. El canvi és molt dur, perquè al final estàs en un món diferent, amb cultures completament diferents i amb un bàsquet molt desigual. Estàs en una situació adversa, perquè en aquest cas no tenia la meva família ni la meva gent a prop, ho havia de fer totalment sola. Al llarg de les setmanes em vaig acabar adaptant i sentint còmoda, però no va ser un procés fàcil. Quines diferències va notar respecte al bàsquet d’aquí i el d’allà?És tot molt físic. Durant la pretemporada sembla que estiguis en un camp militar més que en un equip de bàsquet i crec que això és una adaptació que costa, ja que comences des de zero. Tu pots ser molt talentosa que al final arribes allà i xoques contra un mur constant. Aquí és més intel·lectual, amb més lectures de joc. Allà si tu tens el físic per fer-ho, ho fas. Després d’aquesta etapa va arribar al València. Com va ser jugar en un dels millors equips del món?Al principi em va sobtar molt i ho vaig agafar amb una mica de por. Un cop vaig veure com era l’oportunitat i que m’obriria moltes portes, vaig pensar que ho havia de fer 100%. A diferència del que havia viscut, allà tothom és molt professional, i et fa la sensació que no hi dones, però les companyes em van ajudar moltíssim. És un equip de molt nivell, on ho vaig guanyar tot i amb unes facilitats que en molts llocs no t’ho trobes. Et tracten com una jugadora professional. A nivell qualitatiu, hi ha un gran esglaó respecte a la resta d’equips?Quan parlem del València és d’aquells llocs que vius com en una bombolla, en un món paral·lel, perquè ho tens tot i és molt més senzill i comòde en tots els sentits, no només a la pista, sinó també a nivell general Com ha anat aquesta temporada 2025/26 a l’Araski?Crec que hi ha hagut altibaixos. Vam iniciar la temporada molt bé, amb tota una sèrie de victòries, i en el moment que ens van arribar les lesions vam patir molt, perquè érem una plantilla curta i la rotació va ser menor de l’esperat, amb jugadores que van haver d’assumir rols que no els tocaven. Això va desencadenar en una fase que vam perdre molts partits i no vèiem com ho trauríem. L’últim mes vam fer totes un salt espectacular a nivell d’equip i a nivell individual, que va permetre mantenir-nos a la divisió. Sempre hi haurà adversitats, de tu depèn com t’ho prens i com ho vols afrontar. Nosaltres ho vam afrontar de la millor manera possible i al final ens va sortir cara. Quina valoració en fa?Estic contenta amb mi mateixa pel rendiment que vaig donar a nivell individual, però no només en el joc, sinó també en la part del lideratge. Al València Bàsquet era un camí de roses, ho guanyàvem tot i és molt fàcil ser positiu quan les coses van bé. Crec que vaig ser capaç de treure aquesta part de mi quan les coses es van posar lletges i que l’ambient era una mica més hostil. Estic molt satisfeta i orgullosa, perquè crec que a nivell de bàsquet també he crescut i he après coses noves que m’han fet créixer. Ha patit alguna lesió durant la temporada?Sí, jo tal qual s’iniciava la temporada em vaig trencar el soli, encara no sé com ho vaig fer però de sobte vaig notar que alguna cosa no anava bé en aquella zona. Després també vaig rebre un cop al cap bastant fort que em va tenir fora de les pistes durant un mes, perquè m’afectava la llum i el soroll. Va ser un moment complicat de superar, però un cop em vaig recuperar ja vaig tornar a estar sana. Ja s’ha anunciat que serà nova jugadora de l’Ensino Lugo. Què n’espera, d’aquest nou repte?A diferència de l’Araski, l’Ensino Lugo jugarà competició europea: l’Eurocup. Aquest és un aspecte que em feia molta il·lusió, ja que intento anar donant passets endavant i crec que és un pas important en el qual jugues contra equips molt bons, però a la vegada et deixes veure fora d’Espanya i tu també veus què hi ha fora. Al final jo crec que en algun moment de la meva vida voldré jugar per Europa, i com més bàsquet i cultura veus més t’enriqueixes. Quin objectiu es marca amb l’equip gallec?Seguir liderant moltíssim.Tinc un entrenador que confia en mi, fet que és important. Llavors seguir sentint-me còmoda dins de pista, ser la millor companya possible i donar bon bàsquet, que crec que és el que volem tots. Quin seria el moment de la seva carrera que més destacaria?Jo et diria quan hi havia convocatòria de la selecció catalana o espanyola, que et donen la bona notícia que has entrat. Paralel·lament també et fa més mal la gent que no pot continuar amb tu i que t’adones que el bàsquet ja no només ho fas per un mateix, sinó per tota aquesta gent que no ha pogut aconseguir l’èxit. Valoro molt més poder ser referent de tota aquella gent que no ha arribat que les medalles i els trofeus. L’ha afectat el fet de ser negra i dona a l’hora de jugar a bàsquet?El ser negra no m’ha afectat mai i ser dona potser de cara a quan ets més gran, que t’adones de certes diferències. El que és a títol personal crec que he tingut molta sort, fins i tot al contrari, m’ha fet entendre que és una cosa normal i que la gent et tracta com una més. Què té pensat de cara al futur?Soc una persona que va al dia a dia, que improvisa i que m’agrada escoltar el que em demana el meu cos i el meu cap. Intento no mirar molt endavant i estic preparada per fer canvis i adaptar-me al que se’m proposi.

“Jugar al Manlleu em va ajudar a saber qui era i on volia anar”

El CB Tona masculí lluita a Olot pel campionat català de la Primera Territorial

El primer equip del Tona masculí, a la final a quatre de Catalunya de Primera Territorial

Ascens històric del Femení Osona a Copa Catalunya

El CB Vic diu adeu al somni de l’ascens

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

Una petita experiència gastronòmica

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Convivencia Cívica Catalana demana retolar en castellà a Vic