“La majoria d’equips de Nacional Catalana estarien a mitja taula de l’OK Plata”

Vostè va defensar dues temporades la porteria de l’HC Ripoll, però ara, en canvi, ja enceta la quarta com a entrenador. Quina és la seva química amb l’entitat?Com a jugador venia d’uns anys dolents i a Ripoll vaig recuperar la il·lusió de seguir jugant. Arran d’això quan em van venir a buscar per entrenar l’equip, vaig tenir exactament la mateixa sensació. És un club que estima els jugadors que té, que els valora i aprecia. En altres clubs no sempre existeix la mateixa química?De vegades és diferent. Aquest és un club petit i familiar, i de seguida la gent del públic o la junta et coneix, t’aprecia i et valora molt. Ripoll té un sènior que necessita importar valors d’Osona, perquè la base ha estat una mica perduda durant alguns anys. I els valors que en surten sovint els venen a buscar de Voltregà, Manlleu o Vic. Entenc que es valora molt l’esforç que fan els jugadors per agafar el cotxe i venir fins a Ripoll per defensar l’equip. En altres clubs els desplaçaments són més petits, perquè a Osona hi ha també més equips, i és difícil que es valori tant. Aquí hi ha la diferència. La temporada es presenta amb diversos canvis en el reglament. Creu que li seran profitosos per la manera de jugar de l’equip?L’únic canvi que ens serà profitós serà el de mantenir els dos minuts amb un jugador més. L’any passat ho havíem entrenat molt, i havíem aconseguit marcar gols i no encaixar-los en aquesta circumstància. La resta de canvis no ens afectaran massa. Potser la targeta groga a la banqueta ens condicionarà, però també pot ser una llosa per a la majoria d’equips. L’objectiu per aquesta campanya és no haver de patir per mantenir la categoria, o està permès somiar amb altres fites?Està permès somiar, però cal anar setmana a setmana, perquè es tracta d’una categoria molt complicada. Hi ha equips que s’han reforçat molt bé, sobretot els de la part de Lleida, que són molt potents, pensats per pujar de categoria. Intentarem somiar i si les coses no surten tan bé farem el possible per mantenir la Nacional Catalana. El Ripoll ha jugat una única temporada ja molt llunyana (1982-83) a Divisió d’Honor. És impensable que en un futur el club pugui assolir de nou l’OK Lliga?És un objectiu complicat. L’entitat i la junta tenen ganes de mirar amunt i fer les coses bé. Però perquè passi cal que surtin jugadors de la casa. També és cert que treballem bé l’hoquei base, però faltarà temps, treball i esforç per part del club per aconseguir-ho. Vostè que ha entrenat en categories superiors, creu que el nivell de la Nacional Catalana és comparable a l’OK Plata?Cent per cent. El 80% dels equips de Nacional Catalana estarien a mitja taula amb moltes possibilitats de salvar la categoria. Sempre que juguem amistosos intentem fer-los contra equips de lligues superiors. Aquesta pretemporada hem empatat a un amb l’Olot i hem guanyat el Vic per 2 a 1. Al final la Nacional Catalana és molt dura, i tots els equips treballen amb vídeo per conèixer el rival. Pensa que potser els jugadors van sortir més motivats que en qualsevol altre amistós?Sens dubte et dona un plus. Però també penso que aquest any l’equip té aquesta mentalitat. Vam iniciar la temporada a Masies, guanyant 1 a 3. La intensitat i la mentalitat dels jugadors va ser molt similar a la que es va posar en els amistosos contra equips d’OK Plata. Quina influència pot exercir precisament el fet de tenir majoria de jugadors osonencs en els partits contra Masies i Taradell?Són autèntics derbis, perquè els jugadors es coneixen molt i al final les forces s’igualen. Els derbis ens aproximen encara que un equip estigui a la zona alta i l’altre a la baixa. Amb la marxa de Monje i Martín al CP Ribes, al primer equip només hi queden Jaume Farrés i el porter suplent Páez com a representants de la comarca. Li agradaria que hi hagués una major paritat?I tant. El club voldria que hi hagués majoria de jugadors del Ripollès. La dificultat és que la categoria és complexa, i no acaben de sortir jugadors de la base. I els que han sortit de Ripoll, habitualment estan en clubs superiors, com Nil López a Manlleu o Humbert Serra a Sant Hipòlit, i es converteixen en inaccessibles per nosaltres. Si estiguéssim a una categoria superior, potser seria diferent. De moment hem de persistir amb jugadors de qualitat provinents d’Osona, i esperar que els que pugen de la base siguin prou valuosos per incorporar-se al primer equip. Quina importància té disposar d’exjugadors del club com Pau Franquesa, Ivan Mora o Moi Adam en el cos tècnic?És absolutament indispensable. Aquests exjugadors estimulen el sentiment de pertinença del públic i el poble en el primer equip. A més es tracta d’unes persones projectables al futur de l’entitat. Jo soc d’Osona i no sé fins quan seguiré entrenant a Ripoll. Per tant, és bo que exjugadors de la casa vegin el funcionament i la dinàmica del primer equip, perquè puguin agafar el relleu a la banqueta si algun dia jo plego o bé el club deixa de comptar amb mi. El públic de Ripoll pràcticament sempre és fidel en els partits del primer equip. La motivació que això comporta és imprescindible per fer un bon paper o per convèncer els jugadors a l’hora d’incorporar-s’hi o de fer fitxatges?També és imprescindible. Tenir un pavelló que ens acompanya i fa costat dona una sensació de sentir-se valorats als jugadors a l’hora de saltar a la pista. Si tinguéssim el pavelló buit seria diferent, perquè quan anem a altres pistes, com Castellar o Bell-lloc, també les trobem plenes. Perdríem la solidesa a casa que fins ara hem tingut, i els resultats serien sens dubte pitjors.

“La majoria d’equips de Nacional Catalana estarien a mitja taula de l’OK Plata”

999 Barber Studio, a Sant Joan: D’un favor a un projecte de vida

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

El ‘Messi’ d’esquilar ovelles

La residència de Campdevànol celebra trenta anys fent de casa

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mites sobre la salut que encara molta gent creu

Un camió atrapat a la carretera de la Vola

Rescaten una serp pitó a Manlleu

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”