El rugbi català ja té la seva primera història social i cultural. És la tesi doctoral que va defensar la setmana passada el professor de la Universitat de Vic-UCC Marià Pasarello. Dirigida pels doctors Montserrat Martín i Xavier Pujadas, va rebre la qualificació d’excel·lent cum laude i suposa una aportació a la historiografia general de l’esport català en el primer terç del segle XX.
“D’històries socials i culturals del rugbi n’hi ha a altres països però no aquí, on només en teníem un petit article. Aquesta tesi és la base per començar a fer recerca i també permetrà analitzar altres esports com la natació o el bàsquet, ja que fa interpretacions d’esdeveniments esportius vinculant-los a fets polítics, socials, econòmics, demogràfics o urbanístics”, explica Pasarello, amb gairebé 20 anys de trajectòria docent i investigadora a la UVic. A través de la recerca en arxius i hemeroteques, se centra en el paper que va desenvolupar aquest esport a Catalunya entre el 1921 i el 1936 –des del primer partit fins que el procés d’arrelament va finalitzar de manera abrupta amb l’esclat de la Guerra Civil–. “En aquell moment érem molt francòfils i ens va arribar a través de pioners catalans que el van portar de França. La República va suposar després el gran boom i es va viure el moment àlgid, que va ser que Catalunya va esdevenir una de les nacions fundadores de la federació internacional de rugbi amateur i va competir amb personalitat pròpia internacionalment”, destaca. L’investigador recull com va ser possible aquella unió amb França, Alemanya Itàlia, els Països Baixos, Portugal, Txecoslovàquia, Romania i Suècia. “La federació espanyola havia dimitit i la catalana hi va enviar un delegat que els va saber convèncer que teníem bandera, parlament, estatut i llengua i va defensar que si Gal·les participava a les Home Nations també ho podia fer Catalunya”, comenta.
Pasarello ha analitzat altres moments destacats de l’època, com la inauguració de l’estadi olímpic durant l’Exposició Universal de Barcelona 1929 amb un partit de rugbi, que van veure 65.000 persones, o l’acte que es va fer per presentar la candidatura per ser seu dels Jocs Olímpics del 1936, on l’esdeveniment inaugural també va ser un partit de l’esport oval. “En aquella època tenia molta empenta. De fet, volien participar als Jocs Olímpics i això explica que tot i que l’esport organitzat es practicava només a Catalunya i el País Basc es va crear abans la federació espanyola que la catalana perquè era l’única manera d’anar-hi”, detalla.
Jugador i aficionat des que era estudiant universitari, Pasarello confessa que el rugbi “és un element transversal a la meva vida”. Ell va ser un dels impulsors de l’equip que hi ha a la UVic d’aquest esport que qui sap si amb l’embranzida que portava a principis del segle passat podria haver arribat a ser molt més popular a casa nostra. Després de la Guerra Civil va créixer molt més lentament i sempre al voltant de Barcelona. Per això el nou doctor remarca que “va ser una singularitat” que fa 40 anys arrelés també a Osona de la mà dels Crancs, que continuen ensenyant-lo a noves generacions.
