Va marxar als Estats Units buscant fer compatible el bàsquet amb els estudis universitaris i cinc anys després ha tornat consagrada com un puntal dels Charlotte 49ers de la NCAA –on va batre el rècord històric d’assistències de l’entitat, gairebé 500– i amb el títol de Relacions Internacionals sota el braç. La jugadora de Santa Eulàlia de Riuprimer Laia Raventós va esprémer al màxim l’experiència transoceànica a la ciutat de Charlotte, Carolina del Nord, i per això no és d’estranyar que un dels equips de la màxima competició estatal de bàsquet, el Cadí la Seu, l’hagi volgut incorporar a les seves files per a les dues properes temporades.
“Estic molt contenta perquè era un dels conjunts que seguia des d’allà i també conec l’entrenador [Bernat Canut], amb qui vaig coincidir a la selecció i vam connectar molt bé”, explica la jove de 23 anys que des de l’agost està instal·lada a la capital de l’Alt Urgell, on viu amb dues companyes d’equip. “M’agrada molt l’estil de joc del grup i també el fet de viure a la Seu. Jo soc de poble i aquí no és com viure a una gran ciutat”, afegeix la jugadora, que pot fer de base i d’aler. Acostumada al bàsquet d’individualitats americà, també l’adaptació al nou equip ha estat millor del que esperava. “Em trobo molt còmoda i de mica en mica m’acostumaré més a jugar en equip. Aquí el bàsquet també és més tècnic i físic però tot és qüestió de temps recuperar el que feia abans de marxar”, diu.
Formada a les categories inferiors del CB Vic i del Femení Osona abans de fer el salt al Segle XXI, la directora de joc va decidir posar el punt final a l’aventura americana el passat mes de febrer. “Ja havia acabat la universitat i em vaig voler quedar un any per treballar però no em va convèncer gaire i, a més a més, tenia ganes de tornar a competir. Allà no és com aquí que hi ha moltes lligues i el següent pas ja és la WNBA, l’NBA femenina, on és molt difícil arribar”, confessa. Per això, va buscar un representant i es va posar a entrenar de valent per recuperar la forma. “Em pensava que em costaria més després d’aquests mesos sense jugar però per sort no ha estat així”, afirma la jugadora, que al llarg de les quatre temporades als Charlotte 49ers va disposar de molts minuts.
Un cop aquí i a les poques setmanes de treball, Raventós i el seu nou equip han hagut d’afrontar el primer test oficial de la temporada: la Lliga Catalana, on les de la Seu van quedar subcampiones després de caure diumenge a la final del Palau Blaugrana davant l’Spar Girona per 69 a 61. “Creiem que les sensacions van ser bones i vam aguantar mig partit. A la segona part ens van fer mal amb el rebot ofensiu i com que són un equip molt físic es va notar tant en atac com en defensa. També nosaltres hem fet molts canvis a l’equip i ens hem d’acabar de conèixer per aprofitar els talents”, assegura. Aquesta setmana continuen disputant amistosos a l’espera de l’estrena a la Lliga Femenina Endesa. “És un any estrany pel virus. A veure com evoluciona i si podem jugar. Encara no sabem si començarà la competició perquè hi ha equips que no es poden permetre fer PCR”, comenta. Per això, “intentem no pensar gaire en el futur i anar millorant com a grup dia a dia”. El debut de Raventós a la lliga, on fa tres anys es va retirar la torellonenca Noemí Jordana, l’última osonenca a jugar-hi, està previst per al 19 de setembre a casa contra el Casademont Saragossa.
