No és oficial, i no ho serà fins que l’organització del Tour ho faci públic en la gala prevista per al mes d’octubre en què s’anunciaran totes les etapes de l’edició 2026. Però segons ha pogut saber EL 9 NOU, el dibuix previst per a la tercera etapa del Tour de l’any vinent, que sortirà de Granollers el 6 de juliol –l’únic que se sap fins ara–, travessa literalment pel mig les comarques d’Osona i el Ripollès en el seu recorregut fins a Puigcerdà i Bourg-Madame, des d’on la cursa s’introduirà definitivament en territori francès després de tres dies a Catalunya.
I no només això: el pla de ruta preveu que la mítica prova ciclista entri de ple al mateix centre urbà de les principals poblacions per on passaria, com Taradell, Vic, Manlleu, Torelló, Sant Quirze de Besora, Ripoll o Ribes de Freser, camí de la collada de Toses abans de desviar-se per Planoles cap a Fornells de la Muntanya, Toses i la Molina.
L’únic confirmat, i que ja es va anunciar el febrer passat, és que el Tour 2026, en el que serà la seva 113a edició, començarà a Barcelona el 4 de juliol amb una contrarellotge per equips íntegrament per la ciutat, amb arribada a Montjuïc, i que l’endemà hi haurà la segona etapa, de Tarragona a Barcelona, de 178 quilòmetres.
La Grand Départ, que és així com s’anomena la solemne arrencada del Tour, es completarà el dilluns dia 6 amb sortida des de Granollers, en una etapa que ja acabarà en territori francès.
I fins aquí és tot el que se sap i que, fins avui, és l’únic que ha transcendit oficialment de la prova. Però l’organització ja té decidida quina és la seva aposta per aquesta tercera etapa, i ja l’hauria fet arribar a qui n’haurà de ser interlocutor i part implicada si s’acaba confirmant.
Cal suposar que això inclou l’àmbit institucional i, més en concret, el dels ajuntaments que es veurien afectats, que no són pas pocs. Però l’hermetisme és absolut. Seria, de fet, una de les consignes rebudes: màxima discreció i no confirmar absolutament res fins que el mateix Tour no desveli la incògnita a la tardor des de París, que és quan toca. Per sobre de tot, el convenciment que podria ser una gran oportunitat per al territori, al costat del que ja representarà per a la ciutat de Barcelona, que ha destinat 10 milions d’euros a l’esdeveniment.
En relació amb la tercera etapa, avui a la web oficial encara hi apareixen, des de la capital del Vallès Oriental, tres fletxes suggerint tres direccions diferents sentit nord i un interrogant al·ludint a la incògnita de quina serà l’escollida.
Però unes quantes desenes de persones ja saben, a hores d’ara, quina és la fletxa preferida. Una proposta que s’hauria rebut a parts iguals amb una barreja d’entusiasme i aclaparament pel que representaria, si es confirma en els termes que s’ha dissenyat, l’envergadura d’un esdeveniment que no seria comparable a res del que s’hagi viscut fins ara en l’àmbit esportiu a totes dues comarques.
No ja només per l’impacte que per si sol representa el Tour –entre els cinc esdeveniments esportius amb més audiència televisiva a escala mundial–, sinó per tota la logística que implicaria i les afectacions en la mobilitat urbana i interurbana als municipis afectats en les hores de pas de la prova. Sense oblidar l’expectació que generaria per part del públic que volgués acostar-se a seguir l’etapa en directe.
Han de venir, a partir d’ara, els contactes per anar ajustant detalls i rebre el retorn a la proposta llançada superat l’impacte de la notícia, encara molt recent. I per conèixer les implicacions, tasques i responsabilitats concretes que tocaria assumir, si fos el cas.
El Tour, per la seva banda, és a pocs dies d’engegar tot just l’edició 2025, que aquesta vegada es disputa íntegrament en territori francès i arrenca el proper 5 de juliol a Lille, al nord del país. Si tot s’acaba confirmant, hi haurà per davant mesos de feina, de coordinació i de gestió carregada d’una expectació innegable.
El precedent de juliol de 1957 La de 2026 serà la quarta ocasió que el Tour de França visita Barcelona. Les anteriors van ser el 1957, el 1965 i el 2009. En totes tres ocasions la ciutat de Granollers també hi va tenir protagonisme com a lloc de pas, però no com a sortida, com serà l’any vinent. I l’únic precedent documentat que s’acosta al que es pot viure el juliol de l’any vinent és, justament, el Tour de 1957. L’etapa 16, que es va fer el 14 de juliol, va ser entre Barcelona i Ax-les-Thermes. Va passar per Tona, Vic, Ripoll, la collada de Toses, Puigcerdà i Bourg-Madame, exactament les mateixes referències escollides per a aquesta ocasió. En total, una etapa de 220 quilòmetres que el guanyador, Jean Bourlès, va completar en 6h 13min 34s, amb una mitjana de 35,3 km/h. Les cròniques van destacar la calor que feia en contrast amb el fred del Pirineu.
Un gran aparador per al món
El pla de ruta amb què treballa el Tour per a l’etapa del 6 de juliol de 2026, encara sense horaris i amb el tram francès per concretar, neix amb aquesta proposta, que representa, en la secció catalana, un recorregut de 152,6 quilòmetres. Una etapa que, pel seu propi plantejament, sembla sobretot concebuda com a gran aparador del Tour per al territori per on passarà, i també aparador del territori per la imatge que el Tour en projecti al món.
GRANOLLERS Sortida prop de l’ermita de Santa Justa i Santa Rufina. Pas per la Vall, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
CENTELLES Després de creuar Sant Martí de Centelles com a porta d’entrada a Osona, per la carretera que passa per sota del castell, el nucli de Centelles es voreja per l’oest, per la carretera de Sant Feliu, en direcció a Balenyà.
BALENYÀ / TONA Es travessa Balenyà de punta a punta per l’antiga carretera de Ribes i es connecta amb la C-17 fins arribar a Les 4 Carreteres, a Tona. D’allà a Sant Miquel de Balenyà i cap a Taradell.
TARADELL / STA. EUGÈNIA Travessa l’eix del centre urbà de Taradell per continuar per la carretera de Santa Eugènia, que també creua pel mig.
VIC Entrada pel carrer Montserrat i pas pel Passeig i els carrers Verdaguer, Morgades i ronda Camprodon per anar a buscar la carretera de Manlleu.
TORELLÓ Entrada pel carrer Manlleu i travessa urbana pel centre de la població fins a la pujada de l’Estació i sortida cap a Vila-seca i Borgonyà.
MANLLEU Travessa urbana pel passeig Sant Joan, que se segueix de cap a cap, per anar a buscar la sortida nord cap a Torelló.
BORGONYÀ Incorporació al lateral de la C-17 en direcció a Sant Quirze de Besora per la C-17z, i travessant també Montesquiu i la Farga de Bebié per l’antiga carretera de Ribes. Incorporació a la C-17 per continuar cap a Ripoll.
RIPOLL Travessa urbana per la C-26 i pas pel centre urbà i el costat del monestir amb sortida per la carretera de Ribes cap a l’N-260, que ja no s’abandonarà fins a Planoles.
CAMPDEVÀNOL Esprint a l’avinguda Barcelona.
RIBES DE FRESER Comença l’ascens a la collada de Toses fins a Planoles, on s’agafa la carretera de Fornells de la Muntanya (GIV-4016), passant pel poble de Toses i pujada cap a la Molina.
PUIGCERDÀ Des de l’estació de tren de la Molina, sortida cap a Alp i Queixans en direcció a Puigcerdà, on s’enllaça amb l’N-152, que va cap a França, on hi haurà el final d’etapa.
