El pavelló del Castell d’en Planes de Vic acollirà aquest diumenge a les 11 del matí un dels partits més transcendentals de la temporada, i en certa manera dels últims 35 anys de l’equip masculí de màxima categoria del Girbau Vic TT.
35 anys després d’aquell maig de 1991, quan va aconseguir l’ascens a la llavors Divisió d’Honor com a màxima categoria estatal –on es van mantenir dues temporades–, aquest diumenge pot certificar la classificació per disputar la fase d’ascens a l’actual Superdivisió masculina i equiparar-se, d’aquesta manera, al mateix nivell d’elit que l’equip femení.
Per fer-ho li serà suficient guanyar, empatar o perdre per menys d’1 a 5 contra el seu rival, l’Elx, tercer classificat de la taula, on el Vic és segon amb sis punts d’avantatge. A manca de tres jornades, “tenim a l’abast classificar-nos aquest mateix diumenge per a l’ascens”, i per això estem davant del moment més important que hem viscut mai”, diu Sergi Molist, jugador i entrenador del primer equip masculí.
Diumenge es jugaran sis partits. El Girbau Vic TT en té prou guanyant-ne dos per confirmar matemàticament la segona plaça a la classificació, trencant l’average respecte al rival i assegurant-se matemàticament el lloc per disputar l’ascens. “És fantàstic haver arribat on som després que l’objectiu de cada inici de temporada fos no haver de patir per perdre la categoria”, resumeix Molist.
Com en el cas del femení, posa en valor l’aposta del club “per jugadors de la casa” i confia a accedir a la promoció, que obriria una fase d’ascens de cap de setmana únic “que serà molt difícil”.
A la foto, d’esquerra a dreta, Biel Rodríguez, Sergi Molist i Diogo Pinho, els tres jugadors que disputaran els partits de diumenge.
35, el número màgic del Girbau Vic TT
El Girbau Vic TT ha convertit la permanència en una forma d’identitat. El primer equip femení ha assolit fa pocs dies una fita excepcional: assegurar 35 temporades consecutives a la Superdivisió, un registre que el president, Enric Roca, no dubta a qualificar d’únic: “És un mèrit que no ha aconseguit cap altre club català en aquest esport”, diu.
Més enllà de la xifra, Roca posa en valor el context: pressupostos molt superiors i plantilles amb presència creixent de jugadores estrangeres que eleven cada cop més el nivell de la competició.
En aquest escenari, el Girbau Vic TT ha triat un camí propi. L’entrenadora de l’equip, Noa Muñoz, reivindica el model: “Sempre hem apostat per les noies del planter.” Una aposta que va més enllà de la pista i que es basa en generar un entorn estable i de confiança. “Que facin grup i que puguin gaudir jugant, que això és el que et porta els resultats”, diu.
El club ha fet de la formació i la proximitat una eina competitiva, resistint la temptació d’un mercat cada cop més agressiu. El gran repte, però, no és només competir, sinó retenir aquest talent. L’excel·lent rendiment de les jugadores ha despertat l’interès d’altres clubs. “Tenim un molt bon equip, i és normal però alhora amoïna que altres clubs s’interessin per les nostres jugadores”, admet Muñoz.
Roca ho ratifica i afegeix que, dins de la seva modèstia i conscient de la situació, el club es veu obligat a fer equilibris per mantenir el bloc i garantir la continuïtat d’un projecte que s’ha construït des de la base, amb noms com els d’Irina Gimeno i Martina Sans entre els últims valors emergents que ja despunten.
Amb la permanència assegurada, l’ambició no s’atura. El conjunt vigatà tanca amb el sisè lloc provisional a la taula els llocs que donen accés a les places europees. “Farem tot el possible per ser-hi”, assegura Muñoz, convençuda que l’equip pot competir fins al final per entrar entre els sis primers.
El repte, però, arriba condicionat per dues absències de pes. D’una banda, la de Camila Moscoso, peça clau de l’equip, que no podrà ser a la majoria de partits pendents perquè disputarà el Mundial amb la selecció espanyola a Londres. “Ens perjudica, però és per una molt bona raó”, assegura Roca, orgullós del reconeixement internacional de la jugadora.
De l’altra, Sílvia Coll, que ha passat pràcticament tota la temporada en blanc després d’una operació a l’espatlla, un contratemps que el club espera deixar enrere el curs vinent amb el retorn al màxim nivell.
Malgrat els obstacles, doncs, el Girbau Vic TT manté el rumb. Fidel a la seva essència i la mirada posada tant a Europa com en el futur immediat, el club afronta el desenllaç de la temporada amb la voluntat de continuar allargant una història d’excel·lència que ja és de rècord.
El segon equip femení, campió de Divisió d’Honor
A banda de la nova marca de l’equip de Superdivisió femenina i les opcions més que sòlides que aquest cap de setmana el masculí pugui confirmar que opta a la mateixa categoria, la temporada 2025-26 es tanca per al Girbau Vic TT amb un altre èxit: l’equip de Divisió d’Honor femenina es va proclamar campió de la categoria tres jornades abans d’acabar la lliga. Va ser després amb la victòria per 5 a 1 davant del Lledonera de Castelló, 10è i últim classificat a la taula.
Els punts per part del conjunt vigatà van venir de la mà de Sílvia Coll (2) en el que era el seu retorn a la competició després de la lesió, Noa Muñoz (2) i Abril Masdeu (1).
