El vilatortí Jordi Boixeda va guanyar la tercera edició de la Backyard Ultra de Terra Endins de Torelló el passat cap de setmana després de completar 41 voltes al circuit (274,95 quilòmetres). Va començar a córrer el divendres 1 de maig a les 9 del matí i no va parar fins a les 2 de la matinada de diumenge.
Com està físicament?
Molt bé i molt content. Adolorit com és normal, però molt més bé de com pensava que estaria. Aquesta setmana ha tocat recuperació amb una mica de bici i caminada d’activació, però res de córrer per no fer impacte. La setmana vinent ja podré entrenar amb normalitat.
Té un idil·li especial amb el circuit. Dues victòries i un tercer lloc estant lesionat en tres participacions. Què té d’especial el traçat?
Primer, que em sento com a casa. En aquest circuit molta gent va superar el seu rècord personal. Es va fer el rècord català femení amb 30 voltes i la segona noia es va quedar a una sola volta d’igualar l’anterior rècord (27 voltes). És un recorregut que està molt bé per donar voltes si no es vol dormir, però per fer més de dues nits, no tant. No hi ha el circuit perfecte per això. La majoria dels circuits de Catalunya tenen molt desnivell positiu i aquest és un dels favorables, sobretot, per un dia o un dia i mig. Però quan vols fer voltes de 45 minuts per dormir, has de trotar en falsos plans i una mica a les pujades i córrer més de pressa al pla.
La Backyard és una modalitat que depèn molt del segon classificat?
És la gràcia de la disciplina. Sí i no. Depèn de com t’ho agafis. La majoria tenim molta companyonia i ens volem ajudar entre nosaltres per fer el màxim de voltes possibles entre els dos. Com més voltes faci l’altre, més en podràs fer tu. Però és veritat que si vols fer moltes voltes has de buscar curses en concret on hi hagi algú disposat a fer-les.
L’objectiu era arribar a les 50 voltes amb un altre company?
A Vilabella hi anava amb aquest objectiu, però vaig plegar per una lesió al tibial. Aquests mesos he treballat per fer dues nits. Ara, de moment, sé què és fins a la volta 41 i la 42 ja no ho sé, perquè no hi he arribat i cada volta varia molt. L’objectiu era descobrir l’experiència de la segona nit i estic molt content, perquè ara ja sé bastant com és. Encara que plegués a les 2 de la matinada, ja ho tenia bastant encarat.
Quan va veure que tenia la victòria a tocar?
A la volta 37 vaig xerrar amb Mario Orozco i tots dos estàvem bé. Era ja de nit i li vaig dir que aniríem competint i que si a algú li passava alguna cosa l’altre guanyava. La idea era arribar a les 3 o 4 de la matinada i, si arribàvem bé, intentaríem fer 50 voltes perquè es pogués classificar per al Campionat d’Espanya directament i jo tingués l’experiència. A la següent volta, la meva assistència em va avisar per WhatsApp que en Mario estava molt marejat i si podia anar amb ell perquè no li passés res. A mig recorregut, el vaig esperar i veia que arribaria just, però que entrava. A la següent volta, continuava marejat i el volia acompanyar, però em va dir que tirés. Anava mirant que vingués, perquè de nit és perillós i et pots despistar. No és que em veiés guanyador, és que volia que estigués bé per fer més voltes. Va decidir no continuar i l’última volta la vaig fer lent per gaudir del recorregut i no tenir molèsties
Quin va ser el pitjor moment de la cursa?
És curiós, però va ser entre les 12 i les 2 del migdia de dissabte, abans de la volta 30. A cada cursa vaig millorant algun aspecte, i en aquesta volia millorar el tema de la son. Dormir més i portar bé el tema de la ingesta de cafeïna. José Manuel Ruiz Verdugo (65 voltes de rècord) em va dir que aguantés a prendre-la si volia fer més voltes. A la 1 del migdia feia xafogor i em va afectar. També va haver-hi una volta que no vaig menjar res. Sentia més el dolor a les cames i costava tenir un objectiu de voltes més enllà. Però amb gels, sucre ràpid, cafeïna i un glop d’una beguda energètica vaig tombar la situació.
Va poder dormir molt durant la prova?
Molt més del que esperava, encara que sembli poc. La volta que vaig fer el son més llarg va ser de 6-8 minuts. Des de les 4 de la matinada del primer dia fins que vaig acabar, traient una o dues voltes, vaig fer microsons de 3-4 minuts en cada volta. Això em donava un plus i he notat molta diferència amb altres curses que he fet de 30 o 36 hores sense dormir. Quan vaig acabar, vaig arribar a casa a les 3 i vaig dormir fins a les 7. Al cos li costa molt adormir-se després d’aquestes pallisses, però diumenge estava perfecte per haver dormit tan poc.
Quin és l’entrenament específic per una Backyard?
Entre setmana, és més general. Com en qualsevol cursa d’ultraresistència, faig sèries per millorar el volum d’oxigen màxim i les fibres lentes, els exercicis de força i rodatges de diferents intensitats. El cap de setmana faig un entrenament específic similar a una Backyard amb un circuit de 6,7 km per practicar el menjar i el dormir.
Ara l’objectiu és el Campionat d’Espanya a Cartagena que es fa el 17 d’octubre?
L’objectiu era ser-hi. Entre cometes, no competiré. Hi ha gent molt bona i agafaré la màxima experiència possible. Allà podré trobar el meu màxim de voltes. És un recorregut pla i d’asfalt, que no hi estic tan acostumat, però està dissenyat per fer moltes voltes. Com que només competim 15 persones, encara que superi el meu rècord, podria quedar l’últim i no seria un mal resultat. Tots menys un altre i jo tenen un mínim de 48 voltes. En el darrer campionat tots van superar les marques personals per 5 o 10 voltes. No seria estrany que la mitjana de la majoria fos de 60 voltes.
A l’any fa poques curses?
Intento fer dues o tres Backyard l’any, perquè és molt dur per al cos. Així puc entrenar entre quatre i sis mesos de manera específica. Enguany ja n’he fet dues i ara falta el Campionat d’Espanya. De cara a l’any vinent, m’han convidat a moltes Backyard, però també m’agradaria fer curses de molta distància.
Té només 26 anys i el recordman català i espanyol Oriol Antolí en té 42. El seu pic de forma encara ha d’arribar.
La mitjana d’edat dels corredors de Backyard és alta. El meu objectiu és anar millorant, però espero estar al màxim nivell entre els 40 i 50 anys, ja que també he començat a esprémer el cos abans.
Li agraden els trencaclosques. L’ajuda en l’entrenament de les Backyard?
Tinc força facetes amagades. Se’m veu molt nerviós i una mica impulsiu, però tinc la meva faceta més pacient i que les coses ja arribaran. Per competir i entrenar dia a dia i any rere any es necessita molta paciència.
