“Hem de posar molt en valor el que hem aconseguit com a club”

Ha estat, per a l’equip, una temporada complicada, tot i que finalment s’ha salvat. Es mantindrà un any més, i ja en seran 34 de consecutius, a la màxima categoria del tennis taula estatal, la Superdivisió femenina. Una dada que ja és per si sola un mèrit extraordinari i de la qual no pot presumir cap altre club català, i ben pocs a l’Estat. Per a la jugadora calldetenenca Sílvia Coll, un dels pilars d’aquest equip, el curs també s’ha vist marcat per una lesió a l’espatlla que fa un mes la va obligar a passar pel quiròfan. Ara toca recuperar-se i pensar en un futur que continua essent ambiciós, tant a títol personal com també de club. Ha hagut de jugar amb dolor bona part de la temporada. Com es gestiona, això?Vaig començar a notar molèsties al braç a finals d’octubre, i tot i fer tractament de prevenció i fisioteràpia el dolor no millorava. Al gener em van dir que m’havien d’operar. Vaig intentar aguantar, però va arribar un punt que no podia més. Per molt que vulguis desconnectar-te’n, el rendiment se’n ressent. És la segona operació.Sí. No exactament pel mateix, però sí a la mateixa espatlla. És la que més faig anar durant el joc, és lògic. L’operació va anar bé. Sé que seran entre quatre i sis mesos abans de poder estar al 100%, però tornaré a jugar amb normalitat. I recuperar el règim d’entrenaments i preparació al CAR de Sant Cugat.Exacte. Hi visc, hi entreno i aquest curs hi he estudiat el segon de Batxillerat. Quin és el seu dia a dia com a esportista d’elit?Faig entre cinc i sis hores d’entrenament diari. Taula, gimnàs, treball preventiu... Intentem aprofitar cada moment lliure, aprofitant els que no tinc classe. És molt intens, però alhora molt motivador. El sol fet de ser allà ja és un aprenentatge per tot el que hi descobreixes. Després de 10 anys, encara creu que pot millorar com a jugadora?Sempre. El tennis taula evoluciona molt. Ara el joc és més explosiu, més tàctic i proper a la taula. Has d’adaptar-te constantment. I també té molt de mental, de concentració. I això s’entrena. També intento innovar, pensar nous serveis o tècniques. I evidentment, aprens observant les millors. L’equip ha pogut mantenir la categoria i la temporada vinent serà la 34a consecutiva a Superdivisió.És un mèrit enorme. Sobretot per ser un equip català i de la comarca, que forma i compta amb jugadores d’aquí i està a l’elit amb els recursos limitats que té. Competeixes amb equips amb molt més pressupost, no només d’empreses sinó amb institucions que hi aboquen molts diners. Però nosaltres, com a Girbau Vic TT, hem sabut sumar com a equip. Hi ha hagut moments difícils, però ens hem salvat i això diu molt d’aquest grup. Ho hem de posar molt en valor. Com veu el nivell actual de la Superdivisió?Ha pujat molt. Abans hi havia poques noies nacionals amb alt nivell. Ara hi ha una generació nova molt forta. I molts equips fitxen estrangeres molt potents. Per això cada temporada és més exigent. Juguen amb moltes jugadores de la casa. Això dona un valor afegit?Totalment; és el que deia. Som gent del club, ens l’estimem. Això crea pinya, connexió. Ens coneixem de fa temps i això es nota a la pista. I les joves que venen darrere tenen molt futur. És important tenir referents i sentir el club com a casa. Ha rebut ofertes?Algunes, però no és una opció. Estic molt bé aquí, valoro el que tinc i vull continuar creixent.I el seu gran objectiu esportiu? Arribar a ser professional. Poder-me dedicar al 100% al tennis taula. I si pogués complir un somni, seria participar en uns Jocs Olímpics.Quan va començar a jugar a tennis taula?Cap als 8 anys. Va ser per casualitat. Als meus germans els van regalar una taula i vam començar a jugar al garatge de casa. Jo feia futbol, llavors, però a la meva germana li va agradar i la vam acompanyar a provar-ho al club. Al final vaig deixar el futbol i també m’hi vaig enganxar jo. Del seu palmarès com a jugadora, que inclou també podis en tornejos internacionals, hi ha alguna fita que destacaria especialment?La medalla de bronze als Europeus Sub-15 del 2021, en dobles femenins. Era una competició especial. No se celebra cada any i la vaig compartir amb una amiga d’Irlanda. És una de les que en tinc més bon record. Podis al Campionat d’Espanya de veterans Els veterans del club van aconseguir quatre podis en els campionats d’Espanya a Castelló de la Plana. L’equip format per Pere Ausió i Joan Riera es va proclamar subcampió per equips +60. A la final van perdre davant un equip de Barcelona amb exjugadors de la màxima divisió estatal. En dobles +50, Lluís Peix i Jordi Pladevall, ambdós del Girbau Vic TT, van aconseguir el subcampionat, el mateix que Carles Bover (Girbau Vic TT) i Jordi Dot (TT Olot) en dobles +40. Finalment, cal destacar el primer lloc en la final de Consolació d’Equips +40.

“Hem de posar molt en valor el que hem aconseguit com a club”

El Girbau Vic TT femení tornarà a ser equip de competició europea la temporada que ve

El Girbau Vic TT es queda a les portes de l’ascens a la Superdivisió masculina

El jugador local Iustin-Andrei Birdigan s’imposa a la darrera prova del Campionat TTI Escolar d’Arbúcies

Martina Sans lidera l’èxit del Girbau Vic TT al Campionat de Catalunya Absolut

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic