Quan es posen de costat la fal·lera per les curses de muntanya i una comarca que ho té tot per gaudir-les l’èxit està assegurat. Fins al punt que es podria convertir en un maldecap alhora si davant de tanta oferta no es posés una mica d’ordre al calendari. Això és el que fa la Copa Osoning, una competició que coordina i calendaritza les curses de referència a Osona des de fa tres anys. I tothom n’està, de moment, molt satisfet.
Osona està situada en un entorn privilegiat i envoltada de natura, corriols, rutes de senderisme i turons. No és casualitat que el trail running estigui tan integrat en la cultura esportiva osonenca i que anualment es disputin curses que coronen cims com Bellmunt, Sant Martí Xic, la Creu de la Miranda, el Puig Martorell o el Roc de la Guàrdia.
Per tal que aquestes proves no es trepitgessin i tothom pogués gaudir-les al màxim, l’any 2021 es va crear la Copa Osoning: “Hi havia moltes curses de muntanya, però sense un calendari estandarditzat”, explica Marc Traserra, de l’organització. Era una necessitat que s’establís un ordre, també per “optimitzar recursos”.
I aquest novembre, després de l’Up Xic Trail, es va abaixar el teló de la tercera edició de la Copa, plena d’èxits: “Hi ha hagut un increment del 20% de mitjana en la participació de cada cursa, i també ha augmentat el nombre de proves que la gent fa al llarg de l’any”, explica.
Jordi Clermont i Montse Fernández (Trail Llarg) i Bernat Hernández i Gemma Carrasco (Trail Curt) es van coronar com a millors trail runners de les muntanyes osonenques per primera vegada i recolliran els seus trofeus en un acte el proper 23 de gener a Taradell.
“No es premia tant qui corre més, sinó la regularitat. Un dels objectius és que la gent pugui participar en el màxim de curses possibles”, subratlla Traserra.
I és que el concepte de finisher és un dels pilars fonamentals de la Copa Osoning. “El 2022 en vam tenir 55, el 2023 vam augmentar fins als 75 i aquest 2024 ens apropem a la norantena.” Per ser finisher s’ha de participar en almenys 5 de les 12 curses.
Per tant, el fet que hi hagués un calendari organitzat va empènyer que la gent participés en més proves i, de retruc, conegués llocs que potser encara no havia visitat, al mateix temps que feia esport.
La Runprimer 360 – Trail de Senglars va donar el tret de sortida al febrer, i la van seguir Sant Isidret d’Olost, la Cursa del Roc Gros, Pels Camins dels Matxos (trail llarg), Via Castrum de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Trail de Sora, Trail Orís, Trail Toca-sons de Taradell, Cursa del Castell de Montesquiu (trail curt), Cursa de Sant Galderic de Tavèrnoles, Trail del Bisaura, Up Xic Trail de Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà.
Clermont va quedar campió només amb la victòria d’Orís i cinc podis, per davant de Xavi Prims i Cesko Compte. Fernández també va conquerir la Copa amb un únic triomf, a Sora, a més de sis podis, i darrere seu van quedar Neus Guinovart i Laura Erra.
Més enllà de la faceta competitiva, totes les proves han reunit almenys uns 200 participants, organització i espectadors a banda. Això ha estat clau perquè pobles petits poguessin gaudir d’un gran ambient el dia de la cursa i donar-se a conèixer. Clàssiques amb marca pròpia com Matxos (1.254 inscrits) o el Bisaura (prop de 1.700) han tornat a ser noms de referència del trail running al calendari català.
BERNAT HERNÁNDEZ · Campió de Trail curt
No tenia intenció de fer la Copa, però em vaig enganxar. Vaig optar pel circuit curt en comptes del llarg per la feina”, explica Bernat Hernández, de Moià, que va arrencar amb dues victòries a la Runprimer i a Sant Isidret. “A la primavera vaig fer altres curses fora de la Copa que em van passar factura”, diu. A Sora va tornar a ser el més ràpid: “No coneixia el poble, el recorregut estava ben treballat i tenia molts corriols”. I a Orís va tornar a guanyar en un altre dels municipis més petits.
“M’agraden les curses que tenen un ambient casolà.” En les darreres cinc cites, va obtenir tres podis més: Al Toca-sons, “era a l’agost i va ser la que em va anar pitjor”; a la Sant Galderic, i al Trail del Bisaura, “la cursa que em va agradar més, la zona era preciosa”. Amb la quarta posició a l’Up Xic, Hernández es va proclamar campió. “Les proves amb més desnivell i corriols m’anaven millor i en zones de pista patia més. M’agrada l’alta muntanya i no soc tan ràpid, però vaig guanyar la Copa per regularitat”, conclou.
GEMMA CARRASCO · Campiona de Trail Curt
“Em vaig apuntar per primer cop a la Runprimer, vaig quedar segona i vaig intentar fer totes les curses que pogués”, diu Gemma Carrasco, de Sant Quirze Safaja, que va continuar la Copa amb un segon lloc a la Sant Isidret. No va participar a la del Roc Gros perquè “es van acabar les inscripcions”, fet que es repetiria a Sora i al Trail del Bisaura, que “ja havia fet abans”. Una segona posició a la Via Castrum i tres victòries seguides van ser claus. A la Sant Galderic, Carrasco va tornar a ser segona i en la darrera cita, a l’Up Xic, es va coronar campiona.
“Vaig anar a gaudir, hi havia molts pobles que no coneixia. M’agrada córrer i mirar el paisatge al mateix temps”, diu. També “he fet moltes amistats”. Respecte a les curses osonenques “són entretingudes, tot i tenir menys desnivell”, i “hi ha un bon marge entre prova i prova”. Carrasco ha fet molta muntanya d’alpinisme i està acostumada a curses més llargues: “No soc tan explosiva i tinc més resistència”, resumeix la campiona en Trail Curt.
JORDI CLERMONT · Campió de Trail Llarg
Després de perdre’s la Runprimer per participar a la marató de Sevilla, Jordi Clermont va iniciar el seu camí a la Copa Osoning a la Sant Isidret, on va ser tercer. La del Roc Gros “va ser dura, portava poc rodatge i hi havia bon nivell. No l’havia fet mai”, explica el corredor d’Amer, però resident a Torelló. Als Matxos “l’objectiu era apropar-me a les dues hores; són muntanyes que em conec”. Va firmar una marca de dues hores i dos minuts. A la Via Castrum, Clermont va ser quart, però a Sora va tornar al podi com a segon. I a Orís va guanyar la primera i única cursa del calendari.
Després de l’estiu, a la de Sant Galderic va celebrar el tercer lloc abans d’aventurar-se al Trail del Bisaura, “la que em va costar més per les dures condicions, el terreny era molt fangós i la cursa, exigent”. Va tancar l’any amb un tercer lloc al Voltreganès que li va permetre tocar la glòria. “La Copa és una bona manera d’engrescar la gent i mantenir la forma. Fomenta el contacte amb la natura i l’esport”, diu.
MONTSE FERNÁNDEZ · Campiona de Trail Llarg
Absent a la Runprimer, Montse Fernández, de Roda de Ter, va firmar la tercera posició a la Sant Isidret en la seva estrena a la Copa Osoning. A la Roc Gros “no vaig tenir un bon dia, i és de les de més nivell”. A la Via Castrum, però, “vaig tenir molt bones sensacions” i va ser segona. Després de no participar als Matxos, Fernández, que un cop a la setmana entrena amb Fanatik, va obtenir la primera i única victòria de la competició a Sora: “Van obrir camins nous i va ser molt maca”.
A mitja competició, com que anaven enviant la classificació, “pensava, vas bé, ves-t’hi presentant”. I després de no participar a Orís va fer podi en les darreres quatre curses: Toca-sons (3a), Sant Galderic (2a), Trail del Bisaura (3a) i Up Xic (2a). Amb aquests resultats, Fernández va acabar essent la més regular en Trail Llarg: “La Copa dona molta importància a la participació i és una manera de potenciar les curses de muntanya, sobretot les més minoritàries. També va bé per tenir un calendari marcat”, diu.
{{ comment.text }}