Quan va acabar la projecció dels 49 minuts de la seva pel·lícula amb imatges de dues etapes pirinenques del Tour de 1969, una de les preguntes que va haver de contestar Pau Arboix va ser com s’ho fa, als seus 83 anys, per mantenir la prodigiosa memòria per anar parlant, documentant i situant, gairebé un per un, tots els noms dels ciclistes, directors d’equip, periodistes i membres de l’organització del Tour que apareixien en primer pla en el seu reportatge. “Això no es pot estudiar; quan una cosa la portes tan endins, se’t queda per sempre”, va contestar.
Arboix acabava de comentar en directe, posant veu a les imatges, la seva experiència plena d’anècdotes de com va viure i filmar aquells dos dies de Tour amb la càmera que l’any abans havia rebut de regal amb motiu del seu casament.
Amb escenes inèdites, com la del seu amic Eddy Merckx estirat al llit de l’habitació amb el mallot groc de líder als peus en l’any que s’acabaria enduent el primer dels cinc Tours que va aconseguir. “Jo ja tenia el presentiment i ho vaig encertar”, va dir.
I fent broma, també, que les images que llavors en podien oferir els directes de televisió eren en blanc i negre, “i jo, en canvi, ja les tenia en color”.
Com també les escenes de Miquel Poblet acompanyant els corredors al sopar després de l’etapa i aproftant estones mortes amb els directors d’equip per firmar la seva participació a la Volta a Catalunya que es correria setmanes després.
Una vuitantena de persones van assistir aquest dimecres al vespre, a la sala d’actes del Museu d’Art Medieval de Vic, a la presentació del documental “Amb la càmera al naixement d’un mite: Eddy Merckx”.
A Vic només s’havia vist en públic el 1970, l’any següent de la filmació, en una sessió al Casino que va reunir sobretot aficionats al ciclisme i de clubs de la comarca. 57 anys després hi afegien un valor històric de primer ordre i el pes afegit de les vivències i records que Pau Arboix anava enumerant d’aquells dies.
Hi va anar sol, amb un ull a la càmera i l’altre a la carretera. I abans de sortir de Vic, i amb permís dels implicats, es va fer retolar el cotxe amb els noms de Ràdio Vic i el l’Ausona per fer-se passar, sense ser-ho, com a periodista i poder ficar-se amb el seu cotxe com un més de la caravana del Tour .
Arboix era conscient que el seu repte tenia un punt de temerari i només temia que “en qualsevol moment em detinguessisn i em tanquessin al calabós”, va dir.
De fet, “vaig patir més jo per filmar el Tour dos dies que Eddy Merckx per guanyar-lo”, va ironitzar. I per si de cas, es feia amic dels gendarmes “dient-los que tenien molt bones motos; en realiat no en tenia ni idea”.
Però, com va acabar contestant en una altra de les preguntes, la seva ternacitat, constància i amor pel Tour i pels ciclisme va fer que aviat deixés de ser un espontani per convertir-se en una peça més de l’engranatge.
Fins al punt que, temps més tard, alguns periodistes demanven anar directament al seu cotxe perquè sabia com conduir i com moure’s pel la caravana i on trobaria una cabina perquè el corresponsal de torn pogués avançar la crònica a la seva redacció
El de dimecres va ser el primer dels actes que EL 9 NOU ha organitzat amb motiu del pas del Tour de França per Osona i el Ripollès el proper 6 de juliol. Serà la tercera vegada que ho fa després de les edicions de 1957 i 1965, però la primera que travessarà literalment pel mig tots els municipis per on transcorrerà, des de Centelles fins a Toses.
