Said, del Roda, penja les botes celebrant la permanència

Said Bouziane ha jugat 20 anys al Roda, 6 al futbol base i 14 al primer equip. Dissabte va jugar el seu darrer partit, ja que a punt de fer 33 anys ha pres la decisió de penjar les botes. Els seus companys d’equip el van mantejar al final del partit però la seva major alegria va arribar aquest dimarts al voltant de les 11 de la nit, quan el Roda, després de la victòria de l’OAR davant el Taradell B, salvava la categoria.

Said és un home d’equip i, encara que ha viscut gairebé sempre a Manlleu, és del Roda. Amb un caràcter molt obert s’ha posat tothom a la butxaca. Companys d’equip, membres de la junta però també jugadors rivals.

Un caràcter que li han inculcat des de casa. Una família sempre lligada amb associacions d’integració i de cultura on n’ha après els vincles socials i que li han permès, per exemple, en el cas del Roda, “ser un més de la família. M’he sentit sempre molt ben acollit”, explica.

El seu pare va ser el primer que va arribar a Catalunya procedent de Nador. Poc més tard va arribar la família amb un Said de 4 anys que després d’uns mesos, casualment vivint a Roda, es van instal·lar a Manlleu. Els primers passos al món del futbol els va fer a l’escola Pompeu Fabra, on jugava a futbol sala, però un entrenador el va convèncer de passar-se al futbol i al Roda i des d’Infantil de segon any ha anat passat per totes les categories fins arribar al primer equip i convertir-se al cap de poc en un dels capitans. Sempre al Roda i per al Roda i només amb un parèntesis molt curt al Campdevànol: “Volia provar què era jugar amb un equip diferent”.

Però s’enyorava del seu Roda. I va tornar al club de la seva vida i amb les amistats que s’han anat forjant al llarg dels anys. De fet, quan se li demana pel millor moment que ha passat en el món del futbol no dubta a contestar que en són “les persones” que ha conegut al llarg d’aquests anys. Esportivament parlant no s’oblida dels tres ascensos a Segona Catalana i sobretot de quan va fer el gol de la victòria en l’eliminatòria davant el Singuerlín. I després de tants anys entre Segona i Tercera Catalana Said no volia retirar-se amb el Roda a Quarta: “Ha costat molt, hem tingut molts alts i baixos i aquesta ha estat la gran preocupació que he tingut aquesta temporada”, comenta el fins ara capità.

L’altra premissa que tenia clara era que volia penjar les botes jugant. Tot i que en un temps no molt llunyà no descarta tornar al món del futbol i fer-ho a les banquetes “ara toca dedicar-se a la família” i al fill que té de 3 anys, que no amaga que espera que segueixi els passos del pare i sigui futbolista, però quan no fa ni una setmana que ha plegat ja ho troba a faltar: “Tinc molta tristesa interior, pensar que ja no tornaré a trepitjar aquests vestidors, els entrenaments, els partits”. Plega un home de club, un jugador que tots els entrenadors volen, polivalent pràcticament en totes les posicions. Said deixa els terrenys de joc, però el Roda suma un aficionat més.