Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Tothom hauria de passar per un centre excursionista”

Entrevista a Jaume Anglada i Núria Macià, president sortint i nova presidenta de la Unió Excursionista de Vic

 

Només una junta directiva es va presentar a la convocatòria d’eleccions a la Unió Excursionista de Vic un cop acabat el mandat de Jaume Anglada. És la que encapçala Núria Macià, que s’ha convertit en la primera presidenta en els 110 anys d’història de l’entitat.

Com afronta el repte?
Núria Macià: El tema de la dona és un tema estètic, no perquè sigui dona ho he de ser. El que és important és que hem aconseguit que 12 persones noves s’incorporin a la junta de 21, els altres repetim, i som un equip on hi ha 9 dones en total. Això és sàvia nova i mirades diferents que sempre és positiu.

Quins són els punts principals del projecte on també tenen pes els joves?
N.M.: Fa un parell d’anys vam fer un procés participatiu amb socis i tècnics per veure cap on anar i això ens dona el full de ruta per avançar. Una de les coses que va sortir era que calia incorporar els joves en l’àmbit de governança de l’entitat i n’entren cinc per fer un relleu generacional. També que calia apropar-nos més als socis i intentarem potenciar l’àrea social, i per últim garantir el voluntariat i buscarem com estructurar-ho. Tenim feina.

I la junta sortint, quin balanç fa d’aquests 4 anys?
Jaume Anglada: Estem satisfets del que hem fet. Evidentment queden coses per fer, algunes que no depenen de nosaltres com el Centre de Tecnificació Esportiva d’escalada. Ens pensàvem que estaria més avançat i em sap greu deixar-ho empantanegat però fins que no hi hagi govern a la Generalitat sembla que no es mourà res.

Quin és el seu vincle amb l’entitat?
J.A.: Vaig començar l’any 1975 per fer un curs d’escalada perquè el meu pare no em deixava fer-ne sense formar-me. I des de llavors hi he fet tots els papers: secretari, director de l’escola reconeguda, vicepresident i fins arribar a president.
N.M.: Jo em vaig fer sòcia als 90 per fer un curs d’esquí de muntanya, que és de les coses que més m’agrada. Durant molts anys he fet de voluntària i em vaig implicar sobretot a l’escola amb el meu fill fins fa quatre anys que vaig entrar a la junta.

Es veu diferent una entitat des de fora i des de dins?
N.M.: Molt. Ja em va passar a l’AMPA, que des de fora et sembla que és un nucli tancat i quan hi entres t’adones del que implica i veus que s’hi fa molta feina.
J.A.: Aquí és per deixar-hi les hores que vulguis i sempre es pot fer més feina.

Quants socis tenen actualment? Els ha afectat la pandèmia?
J.A.: No arribem a 2.100 i més aviat respecte a l’any passat ha augmentat. Quan fa un any es va començar a deixar fer esport només podien sortir els federats i vam notar que es feien nous socis.
N.M.: També s’ha notat amb l’escola esportiva perquè fem tota l’activitat al medi natural i cada setmana tenim gent nova.

Són de les entitats grans de Catalunya?
J.A.: Sí, i ho veiem cada any a les assemblees de la FEEC. Tens vots en funció dels socis i sempre som la tercera o la quarta depenent de si ens passa Terrassa. Madteam, que és virtual i el Centre Excursionista de Catalunya són les que en tenen més.

S’ha notat que la gent tenia ganes de sortir en aquesta pandèmia?
J.A.: Només has d’anar pels voltants de Vic i et trobes pilots de gent que abans no hi era.
N.M.: I les sortides col·lectives que organitzem s’omplen de seguida.

Això ha comportat massificació en algunes zones. Els preocupa?
J.A.: Molt. Fa un temps vam fer unes jornades de neteja i vam recollir informació sobre els usos de la Creu de Gurb. Els corriols cada dia són més profunds en algunes zones.

És important que hi hagi entitats com la seva que ofereixen formació per anar a la muntanya?
J.A.: És imprescindible. Ara hi ha com una plaga de gent que hi va sense cap coneixement de res. Vas a Savassona i està ple de gent fent boulder i amb gossos que no saben que allò és un espai natural, que les pedres estan protegides i no es poden marcar amb guix. La gràcia de l’escalada és enfrontar-te a un problema. És gent que surt d’un rocòdrom, no d’una entitat. No ho fan pas amb mala idea però els falta coneixement.
N.M.: Per això l’escola esportiva és tan important. Aprenen a fer la motxilla, a ser autònoms, a anar ben calçats, a tenir consciència…
J.A.: Això hauria de ser obligatori. Tothom hauria de passar per un centre excursionista i fer un curs perquè allà donen coneixements bàsics sobre la manera d’interactuar amb la natura. No s’hi pot anar amb la música forta, per exemple.

També tenen un paper clau en la conservació de senders i espais.
J.A.: I tant. Nosaltres fem el manteniment de dos senders de petit recorregut que són el de Vic-Sant Pere de Casserres i el de Gurb, que és circular, i s’hi ha d’anar cada any perquè hi ha zones que es tanquen.

Els 2.000 socis del centre estan repartits en diverses seccions com l’orientació, l’escalada, les curses de muntanya… Això complica la gestió?
J.A.: En cada època van sortint modes o interessos de la gent i hi ha canvis. N’havíem tingut fins i tot de piragüisme. És complicat, depèn de com t’ho muntis. Si s’ho carrega tot la junta, sí, però si ve algú amb interès per una activitat nova i encaixa, endavant. Nosaltres donem tot el suport però no som una empresa de serveis.
N.M,: Més enllà dels valors de muntanya, natura, esport i cultura hi ha el tema del voluntariat, que té un pes molt important a l’entitat. Totes les seccions les estiren voluntaris. El més diferent és l’Escola Esportiva que té 10 tècnics, que aquests estan en nòmina.

Alguna secció destaca més que les altres?
J.A.: Està molt diversificat. Potser la que té molta gent és la d’orientació, perquè és tota la família la que fa curses.
N.M.: A l’escola el que busquem és que ho provin tot i van rodant entre escalada, orientació, bicicleta, córrer… Així anem fent planter. On sí que tenim molta gent és a esdeveniments com la Matagalls-Vic i l’Olla de Núria.

Aquesta última cursa es veurà afectada per la nova taxa que ha imposat l’Ajuntament de Queralbs a les curses. Com ho valoren?
J.A.: Acabaran posant un peatge per pujar a Fontalba. L’única solució que troben els estaments oficials és fer pagar. L’Olla també porta molta gent a dormir a la Vall de Ribes i als bars i sembla que no ho vegin.
N.M.: Alguna cosa s’ha de fer amb la massificació. Crec que entre tots hem de trobar un equilibri perquè tothom té dret a accedir a la natura.

LA PREGUNTA

Està d’acord que s’elimini el toc de queda?

En aquesta enquesta han votat 818 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.