Des de l’inici de temporada, el nom del CF Sant Julià ja estava entre els favorits per assolir el títol de Lliga del grup 4 de la Tercera Catalana. La qualitat de la plantilla era més que evident, i sumada a la gana i ambició d’un equip jove i unit ha resultat ser el còctel Molotov definitiu.
El que potser no s’esperaven, però, era aconseguir-ho en la penúltima jornada de Lliga, a casa, i davant el seu etern rival: el Folgueroles.
Dissabte a la tarda, el camp de futbol municipal de Sant Julià de Vilatorta, ple de gom a gom, va ser l’escenari d’un dia que perdurarà per sempre a la història del club blau.
Els locals arribaven a l’anhelat derbi com a líders i amb la pressió de puntuar per tal de no perdre la primera plaça, en cas que el seu perseguidor, el Moià, sumés simultàniament els tres punts.
Per contra, el Folgueroles necessitava acabar d’assegurar-se la permanència a la categoria, amb l’al·licient afegit d’esguerrar la festa als vilatortins.
Els titulars d’ambdós equips desfilaven camí al mig del camp enmig d’un ambient de gala. Les dues aficions, des d’un inici, van encarregar-se de transmetre el seu escalf amb tots els preparatius possibles: càntics, bufandes, petards, pots de fum… De fet, l’afició del Sant Julià va sorprendre al desplegar una gran pancarta amb el missatge: “Orgull i passió, endavant Santju”.



Amb el xiulet inicial, els homes de Xenxo Granados van sortir decidits pel partit i des d’un bon començament els locals es van sentir més còmodes sobre el terreny de joc, fent-se forts en els duels individuals i, alhora, generant les primeres accions de perill sobre la porteria de Rovira.

Als cinc minuts de partit, i després d’una bona pressió dels locals, Sòria es va quedar en un mà a mà davant Rovira, però aquest va endevinar les intencions al 9 blau, qui va perdonar el primer. Els locals, tot i l’error, van continuar insistint, davant un Folgueroles, de moment, inofensiu.
El capità, Ferran Vila, rematava desviat una centrada lateral, i poc després la defensa visitant aconseguia treure sobre la línia de gol un cop de cap de Marcel Puig en la sortida d’un córner.
Els locals eren clars dominadors i els va acabar arribant el premi abans de la mitja hora de joc. Torrents va aprofitar la seva agilitat i rapidesa per sortejar fins a dos rivals per la banda esquerra i acabar enviant la pilota al punt de penal, on va arribar Vila, qui no va fallar en la definició.

El gol va suposar una dosi de confiança per a un Sant Julià que durant els 20 minuts restants de la primera meitat va seguir estant una marxa per sobre, tot i no aconseguir reflectir-ho al marcador. El Folgueroles, per la seva banda, només va aconseguir crear perill a través d’alguna acció a pilota parada.
A la represa, el guió del partit va canviar i es va igualar més. El conjunt blau va perdre el control de la pilota i l’enfrontament es va convertir en una lluita constant de duels al mig del camp. De fet, amb prou feines cap dels dos equips va gaudir d’ocasions. Així i tot, al temps de descompte, el Folgueroles va aconseguir empatar amb una centrada enverinada que el porter local Muntañà no va aconseguir desviar correctament.


Malgrat l’empat, la derrota inesperada del Moià davant la Garriga (1 a 2) va convertir el camp de futbol de Sant Julià de Vilatorta en una autèntica festa, a l’aconseguir el tan desitjat títol de Lliga, dins un guió de pel·lícula.





{{ comment.text }}