El futbolista britànic Justin Fashanu, una de les primeres víctimes conegudes de l’homofòbia en el futbol, hauria celebrat 60 anys aquest divendres. Amb la major part de la seva carrera al futbol anglès, Fashanu es va suïcidar el maig de 1998 fruit d’una profunda depressió causada per la pressió que rebia per ser homosexual. En memòria seva, des de l’any 2010 el 19 de febrer es commemora el Dia Internacional contra l’homofòbia en l’esport amb l’objectiu de garantir el dret a gaudir d’una pràctica esportiva lliure de qualsevol tipus de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.
Entre els qui encara avui ho pateixen a primera línia hi ha consens sobre el fet que a l’esport femení és on s’han fet més passos per acabar amb l’homofòbia. “Està molt bé que els futbolistes surtin amb una bandera un cop a l’any, però la primera paraula que fan servir per insultar és maricón i no hi ha cap jugador de primer nivell que hagi fet pública la seva orientació sexual. Si aquests no ho fan encara menys passarà a un nivell més petit”, considera la futbolista del CF Torelló Aina Viñas. Una opinió que comparteix la jugadora d’hoquei patins del Voltregà Teresa Bernadas. “És impossible que no hi hagi jugadors homosexuals al futbol masculí per percentatge de població però no ho diuen per l’atenció mediàtica que tenen, cosa que no passa amb l’esport femení”, diu. Per Viñas això s’explica perquè entre els nois que juguen a futbol “hi ha molta masculinitat fràgil” mentre que en el femení s’ha avançat molt més de la mà del feminisme i posa com a exemple el fet que al primer equip femení del Barça sí que hi ha futbolistes que han fet pública la seva homosexualitat. Bernadas és del parer que “aquests referents coneguts ajuden que els nens i les nenes ho normalitzin i és molt necessari que sigui així, però tant de bo arribi un dia que no calgui exposar-se d’aquesta manera”.
Malgrat que la situació en l’esport femení sigui millor, les dues esportistes creuen que encara queda molta feina per fer. “Una vegada dues companyes de l’equip que eren parella es van fer un petó i el públic rival les va increpar. També s’acostuma a dir a les noies que juguen a futbol que acabaran sent lesbianes i ens trobem massa sovint que alguns entrenadors ens fitxen per tenir la parella en un equip i no per les nostres habilitats i capacitats”, denuncia. Bernadas també assenyala principalment cap a la graderia com a focus de discriminació. “Un equip és com una família i mai ningú et voldrà mal, però en canvi els espectadors sí que tendeixen a opinar des de fora”, afirma.
Per tot plegat, i malgrat que preferirien no haver de commemorar un Dia Internacional contra l’homofòbia a l’esport, tenen clar que mentre hi hagi discriminació caldrà continuar denunciant-la.
“No pot passar en espais municipals”
Un any més, la Federació Catalana de Futbol juntament amb la Direcció General d’Igualtat i la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat se sumen a la celebració del Dia Internacional contra l’homofòbia en l’esport. Ho fan amb la campanya “Xutem contra l’homofòbia i aturem la discriminació LGBTI”, animant tot el sector esportiu a fer-ne la màxima difusió i denunciar qualsevol tipus d’agressió o discriminació envers aquest col·lectiu dins i fora del terreny de joc. Des de l’associació osonenca Talcomsom, que també commemora el dia, el seu president, Marc Parareda, explica que “a Osona no hem detectat lgtbifòbia a l’esport però això no vol dir que no passi i animo a tothom que ens ho faci saber”. En aquest sentit, i per ajudar a erradicar-la, també reclama als ajuntaments i federacions que s’impliquin en la lluita “perquè no pot ser que passi en espais municipals”. Aquest divendres El magazín d’EL 9 TV (20.30h) dedica l’entrevista a conversar sobre aquest Dia Internacional amb Parareda i Bernadas.
{{ comment.text }}