Rupit i Pruit tothom sap que és un poble amb un incontestable atractiu turístic, però el que queda eclipsat és que també havia estat un poble molt futboler. Encara que ara ja fa anys que ni tan sols hi ha equip de futbol, aquests dies, arran d’un sopar commemoratiu, molts han recordat que fa dues dècades el Rupit va assolir l’ascens a Segona Regional, una gesta històrica per un poble petit que agrupava jugadors del poble, de la resta del Collsacabra i que en seduïa de Roda o de Manlleu amb l’al·licient de jugar en un camp de gespa natural i d’un sopar cada divendres. “Va ser un moment històric; per un poble així jugar a Segona Regional va ser una alegria”, explica Ramon Pons, president en el moment de l’ascens i que va estar 12 anys al càrrec.
El Rupit es va fundar l’any 1980, però abans ja hi havia hagut equips. Quan Rupit i Pruit eren dos pobles separats tenien futbol i durant els anys seixanta jugaven una lligueta del Collsacabra. El 1980 es va fundar el club. Primer jugaven a Aficionats i després a Tercera Regional, la categoria més baixa aleshores. El 1987 es va fer el camp de gespa natural en un moment en què tots els camps eren de sorra. Va ser pel camp i pels sopars setmanals que el Rupit va aconseguir armar un bon equip. Era un equip fort de Tercera Regional. “Sí, l’any 2002 vam pujar, però ja dúiem dos o tres anys que quedàvem entre els primers; estàvem allà”, explica Albert Comas, que va tenir l’honor de marcar el gol de l’ascens en una victòria per 0 a 1 al camp de la Santperenca el 28 d’abril de 2002. El míster era Pep Mas.
“Teníem bon equip”, diu Comas, que del gol només recorda que “vaig rematar de cap i vaig quedar colgat de companys; no en vaig ser ni conscient”. Aquell dia molts veïns de Rupit es van desplaçar a Sant Pere, i al vespre va haver-hi una gran festa a Rupit. Els protagonistes van recordar-ho la setmana passada en un sopar al restaurant El Genet en què es van barrejar nostàlgia, alegria i moltes anècdotes d’un ascens que encara es recorda.
A l’any següent, el del debut a Segona Regional, l’equip es va mantenir sense patir. Però el 2004 va baixar. Ara bé, no per demèrits esportius. Per punts es va salvar, però un descens de categoria superior va fer l’efecte dominó i els va arrossegar cap a Tercera Regional. Uns anys després, el futbol va desaparèixer. Rupit, avui, no té futbol, però conserva la memòria d’uns anys màgics.
