Ja fa temps, vaig anar amb la família a casa d’un matrimoni amic, a Astúries. Després d’un àpat, la dona ens va preguntar tota estranyada: “¿Pero a los niños, también les habláis en catalán, en casa?”

La Dounia és catalana, viu a Vic i voldria no haver de parlar sempre del mateix. La senyora del meu davant al tren porta una creu petita penjada al coll. És una catalana cristiana; la Dounia, una catalana musulmana