Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Campanya a Vic per augmentar l’ús del català entre els comerços regentats per població estrangera

Només 3 de cada 10 establiments propietat d’immigrants atenen en català, segons un estudi que situa Vic al capdavant del rànquing d’ús i retolació en aquesta llengua en l’àmbit comercial

El 1992, un estudi de l’empresa Metra Seis indicava que gairebé un 80% dels comerços de Vic tenien el rètol exterior en català i un 90% optaven pel català per donar informació temporal, per exemple en època de rebaixes. Gairebé 30 anys després, un altre estudi, ara d’Ofercat, una de les eines del Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya, mostra que aquests percentatges generals de retolació en català s’han mantingut puntualment a la baixa, malgrat la proliferació de les grans franquícies i del comerç multicultural.

Els resultats continuen situant Vic com una de les ciutats catalanes amb una major presència del català en aquest àmbit. Però hi ha un però. Fa 30 anys, el 98,4% dels propietaris enquestats asseguraven parlar bé el català; i tots l’entenien. Avui, l’atenció oral en català ha baixat notablement quan es tracta de comerços regentats per persones estrangeres.

L’estudi d’Ofercat –que s’ha estès a una desena de ciutats catalanes i ha d’arribar a les 34– detalla que un 77% dels comerços de Vic consultats, escollits aleatòriament per diferents barris de la ciutat, tenen la retolació identificativa en català. La xifra baixa al 64,7% quan l’establiment està regentat per població estrangera, un percentatge que es continua considerant “altíssim”, va apuntar Albert Fabà, responsable d’anàlisis i avaluació del Consorci per la Normalització, dijous passat durant la presentació de l’estudi a la seu de Creacció. Pel que fa a la retolació temporal que utilitzen aquests comerços, un 88% ho fan en català. La mitjana, però, difereix en funció de si el local el regenta població autòctona (92,3%) o estrangera (38,6%).

És a l’hora d’avaluar l’ús oral del català en aquests comerços quan apareixen més llacunes, malgrat que les xifres continuen “per sobre” de la resta de ciutats analitzades. En aquest sentit, s’han sospesat dues variables: la llengua d’identificació, o sigui la que se sent parlar dins de l’establiment abans que el client s’hi adreci, i la d’adequació, la llengua amb la qual respon el botiguer quan el client li pregunta en català. En tots dos casos, la diferència és evident en funció de qui regenta el local. Així, el 99% dels comerços regentats per població autòctona responen en català si el client així ho fa, i un 96% ja el parlen habitualment dins el comerç. En canvi, la identificació oral del català baixa fins al 7% en comerços regentats per gent vinguda d’altres països; i només el 30,1% atenen en català el client que els ha interpel·lat en aquesta llengua.

“Aquesta és la dada més problemàtica i un dels reptes que hem d’afrontar”, va reconèixer Assumpta Grabolosa, directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona. Precisament, i a partir d’aquestes dades de 2018, el Centre de Normalització d’Osona ja ha començat a treballar en un pla d’actuació per abordar aquest “punt feble”. El pla, que es marca el 2022 com a horitzó, preveu, entre d’altres, una campanya de sensibilització personalitzada entre els comerços regentats per persones d’origen estranger, “tant pel que fa a la retolació com per l’atenció oral”. Els primers contactes ja s’han fet a través de mediadors lingüístics per facilitar la comunicació. “Hem de mirar que ens vegin com una ajuda per millorar qualitativament”, va remarcar Grabolosa.

Fomentar el treball conjunt amb l’administració local i les associacions de comerciants, promoure l’ús del català a través del Voluntariat per la Llengua, o mantenir accions de sensibilització, com la consolidada campanya d’“A l’abril cada paraula val per mil”, són d’altres accions que s’aniran desplegant durant els propers tres anys. L’actual Llei del Codi de Consum estableix que els establiments oberts al públic han d’estar en disposició d’atendre en català els consumidors que ho desitgin. La millor manera de posar-ho en pràctica és buscant complicitats i fent pedagogia.

Identificació o adequació oral
La identificació oral es refereix a l’idioma que parla habitualment el comerciant abans que el client se li adreci, mentre que l’adequació oral és la llengua amb què respon el botiguer un cop el client se li adreça en català. Les dues gràfiques mostren el cas específic de la retolació i ús del català a Vic, i la comparativa de la llengua oral utilitzada a les altres nou poblacions estudiades.

LA PREGUNTA

Davant l’anunci de nevades és millor limitar el trànsit i suspendre classes preventivament?

En aquesta enquesta han votat 132 persones.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.