EL 9 NOU · 14 de juny de 2004
El bisbe de Vic, Romà Casanova, els arquebisbes de Barcelona, Ricard Maria Carles, i de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, onze bisbes de les diòcesis catalanes i prop de 140 preveres del bisbat, a més de familiars, fidels, laics i autoritats civils, van acomiadar Ramon Masnou divendres passat als seus funerals.
A la homilia, Casanova va dir que Masnou deixa com a llegat una “lliçó d’autenticitat”, com a pastor “cristià i català”. Les exèquies -van durar iina hora i quartvan donar pas a l’enterrament, a la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la catedral, on des de divendres les restes de Masnou reposen molt a prop de les del bisbe Toiras i Bages.
Romà Casanova va definir el bisbe emèrit traspassat com una persona ^’profundament enamorada de l’Església catòlica, que convidava a estimar amb el seu exemple”. Va recordar que havia participat al Concili Vaticà U (1962-1965) i que El bisbe de Vic , Romà Casanova , va presidir els funerals “l’aplicà a la seva diòcesi”, essent fidel “a Déu, a l’Església i a la humanitat”.
Però el bisbe de Vic també va destacar l’arrelament a la terra de Masnou, que aquest havia plasmat en nombrosos escrits, entre els quals la Carta pastoral de comiat (1993), en què deixava dit que els fidels maldessin “perquè el poble català de cap manera no es deixi arrabassar les seves arrels”.
Del mateix llibre, Casanova va llegir altres cites, en què Masnou criticava la “pseudociiltura materialista i antireligiosa*’ i “el malparlar i les blasfèmies”. Pel bisbe de Vic, Ramon Masnou ofereix una “lliçó d’autenticitat”, perquè durant el seu ministeri va unir la fe amb el món (interessant-se, per exemple, en l’educació dels adolescents), de manera que va arrelar l’Església i li va obrir els horitzons.
L’homitia es va cloure amb una crida pej augmentar les vocacions: “Necessitem joves homes que ofereixin la seva persona per al pastor”. Els funerals havien començat al Palau Episcopal, des d’on la comitiva fúnebre -amb els 140 preveres, els bisbes i els dos arquebisbes- va acompanyar les restes de Masnou fins a la catedral.
Després de la missa, el fèretre va donar la volta a la nau fins arribar de nou al lloc del sepulcre, a la capella de la Mare de Déu de Montserrat, situada al lateral esquerre del temple. Les restes rnortals del bisbe emèrit es van enterrar en una fossa a terra, a peu de passadís, és a dir, a l’entrada de la capella.
A l’interior hi ha el sepulcre de Josep Torras i Bages (1846- 1916). Masnou recupera així la tradició dels bisbes de la diòcesi de reposar a la catedral de Vic. Els dos bisbes que hi va haver entremig, Francesc Munoz i Joan Perelló, reposen a València i al Seminari de Vic.
Poques autoritats polítiques del nou govern de la Generalitat
EI president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va enviar un ram de flors en nom del seu govern, però a l’enterrament no hi havia cap membre del Consell Executiu. La representació institucional va anar a càrrec de Josep Ramon Mora, subdelegat del govern a la Catalunya Central, i Montserrat Coll, directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat.
En canvi, de l’anterior executiu hi havia l’exsecretari d’Afers Religiosos, Ignasi García-Ciavel, i Artur Mas, actual president del grup parlamentari de Convergència i Unió. La primera filera estava ocupada per l’alcalde de Vic, Jacint Codina (CiU), Artur Mas, Josep Ramon Mora, Montserrat Coll, ei rector de la Universitat de Vic, David Serrat, i dos regidors de l’equip de govern de Vic.
De fet, del consistori vigatà hi havia regidors de CiU, del PSC i l’únic de la PxC. No hi va assistir representació dels grups municipals d’ERC i d’ICV. També hi havia dos diputats osonencs, Ramon Espadaler i Francesc Homs, tots dos de CiU.
Altres autoritats civils presents al funeral van ser l’alcalde de Taradell, Josep Munmany, i l’alcaldessa de Santa Eugènia de Berga, Filo Tió, ja que Masnou havia nascut al municipi de Taradell però parròquia de Santa Eugènia.
Abans d’acabar la missa, el bisbe de Vic, Romà Casanova, va tenir un reconeixement a la “fídelitat i constància” de les persones que van estar més a prop de Ramon Masnou: mossèn Josep Jutgià -el seu secretari particular- la germana Júlia i les altres religioses del Sagrat Cor de Jesús. L’enterrament va acabar amb el Virolai i un sentit aplaudiment.
{{ comment.text }}