EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

El Cor de la Terra de Txarango, cançó a cançó, amb Alguer Miquel

El cantant de Txarango explica les interioritats de cada cançó del nou disc

El tercer disc de Txarango ja es pot escoltar sencer. Aquest diumenge a la tarda el grup ha alliberat la catorzena i última cançó a banda del disc sencer en mp3 de forma gratuïta a la seva pàgina web.

Després de maquetar el disc a l’estudi torellonenc La Coctelera, on van fer la maqueta del disc, les cançons van acabar gravant-se amb David Rosell a Can Pardaler (Artés).

Llavors les cançons ja tenien forma i tots tenien clar què havia de significar cada cançó. El seu cantant, el santjoaní Alguer Miquel, desgrana per EL9NOU.CAT interioritats de cada cançó i en què estan inspirades.

Obriu les portes

La cançó que obre el disc és un clam a la lliure circulació de les persones. És l’entrada al disc amb una fusió propera a un dancehall amb estil balcànic.

Escolta com la descriu Alguer Miquel:

Una lluna a l’aigua

És la cançó del videoclip: amb gent rient, estimant-se i ballant. Idees d’alegria que els Txarango hi volien plasmar. Una salsa amb base reggaeton. La majoria de cançons de l’estiu tenen una harmonia similar i aquesta és la de Txarango.

El tren del temps

Hi ha moments únics a la pell. Són aquests moments d’intesitat que descriu el grup en aquest tema que vol dir-nos que cal viure la vida perquè “és un regal i cal celebrar-la”.

Som foc

Aquest tema, conjuntament amb els australians The Cat Empire, és una espècie de yin i yang. Parla de la música i la seva incidència en la societat i com alhora és un refugi per evadir-nos. The Cat Empire hi ha participat activament adaptant la seva part. Un ska pop amb molt de ritme.

Mil ocells

Una de les cançons més tranquil·les del disc. Gravada juntament amb Jarabe de Palo, el tema és un reggae que parla d’estimar-se i fer l’amor per intentar parar el temps a la vida. “Quan li vam ensenyar la cançó en Pau se’n va enamorar”. “Ens agrada el que fa, li agrada el que fem i d’aquí va néixer la col·laboració”.

Meravellós regal

Gravada juntament amb el cor Safari, resumeix la relació del grup amb Àfrica on han fet projectes solidaris, sobretot a Caparan, al Senegal. És una mena de rumba africana. “Una cançó molt de Txarango amb un vestit africà”, resumeix Miquel.

Resiste y grita

Parla de l’alegria i està gravada al camp de refugiats Eko de Grècia. És un crit contra la guerra, les fronteres i parla de contraatacar a les coses dolentes del món amb música. És l’única cançó del disc que ja havien tocat en directe abans de crear el disc al camp de refugiats. Una cançó festiva i salsera.

Terra Endins

Parla dels pobles i d’on neix Txarango: la mediterrània de dins, terra endins. “La nostra música són els camins dels nostres pobles”. És un homenatge als nostres pobles amb un curiós estil que es podria definir com un rock mariachi.

Ulls de corall

Una marcada cúmbia pop que parla d’una història d’amor que comença prop del mar.

Et recordo

Aquesta és una de les cançons emotives del nou treball. El tema vol recordar una persona que es mor. Una peça, semblant a una salsa pop, que vol ajudar, positivament, a la gent que ha perdut algú proper. Té punts de nostàlgia però alhora de seguir endavant. “Celebrar el que ja hem compartit i la vida que ens queda per fer als que ens quedem”.

Que tot et vagi bé

Si la d’abans era un comiat a una persona que es mor, aquesta és un comiat a una persona que se’n va a un altre lloc o a iniciar un projecte nou. És una marcada cançó amb un punt marcat de carretera americana, road song.

T’espero

És un homenatge als nens dels camps de refugiats. Nens de llocs trencats. “Un clam per dir-los que els esperem aquí”, explica Miquel. Un tema reggae amb tocs discotequeros.

Somriurem

És una rumba-latin que torna a parlar dels pobles. Vol recordar les festes majors però amb un pretext de “recordar-nos a nosaltres mateixos que ens hem d’agafar les coses bé i que amb un somriure tot serà més fàcil”. Seria un segon capítol de El meu poble.

Quan calla la ciutat

Tanca el disc i vol ser un homenatge a la gent que pateix la síndrome de Peter Pan. Persones que encara viuen jugant i que tenen clar que la vida és un regal i amb la idea de no voler fer-se gran. Una balada per tancar el disc amb tocs de pop.

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't