Josep Roma, “en Roma”, com és conegut a Santa Eugènia, ha passat gran part de la seva vida sent l’agutzil de la població. A principis d’any, però, va decidir jubilar-se després de 28 anys en el càrrec.
Com arriba al càrrec d’agutzil?
Treballava en una empresa de Santa Eugènia que s’encarregava de l’aigua i l’enllumenat. En aquell moment l’Ajuntament va assumir la gestió tant de la llum com de l’aigua i em van proposar que me n’encarregués.
I llavors, de pas, ja vaig fer d’agutzil, convertint-me en el primer treballador de carrer de l’Ajuntament de Santa Eugènia a fer les 8 hores seguides, ja que només hi havia una persona que escombrava durant unes hores.
L’ofici d’agutzil engloba moltes tasques?
Ha canviat molt i, com la societat, ha evolucionat. La feina d’agutzil consistia a anar a portar avisos a la gent, però també consistia a portar la brigada.
Un ofici que ha desaparegut…
Sí, no era el típic agutzil que anava mudat i es passejava pel poble. La feina que abans feien els agutzils és la que ara fan els municipals. En el meu cas no era això. Jo feia més tasques d’encarregat de la brigada.
I havia d’estar pendent tot el dia del telèfon per solucionar temes?
El telèfon va acabar sent l’eina més apreciada i la que m’ajudava a estalviar-me més passos i a solucionar moltes coses des de casa, sense moure’m de lloc, quan em trucaven encara que no estigués treballant.
Com era el dia a dia?
Abans, quan em cuidava de l’aigua, el meu horari era més extens, perquè no en tenia; però últimament em posava a treballar a les 8 del matí, si el telèfon no trucava abans, i feia diverses feines, des de tallar herba, netejar carrers, esporgar, etc. A la brigada havíem estat fins a 8 treballadors i això comportava anar d’un cantó a l’altre, i llavors també havia gestionar les urgències i portar encàrrecs i papers de l’Ajuntament, com anar al jutjat… Perquè quan vaig començar a ser agutzil aquí, també era jutge judicial, i això va ser molt dur perquè havies de comunicar embargaments a gent que coneixies del poble. Vam tenir dos desallotjaments, va ser dur; i per sort al final em van treure aquesta tasca.
Aquest seria el pitjor record?
Sí, van ser aquells anys d’agent judicial. Sabies que havies de fer aquella feina però hi havia tràmits que se’m van fer difícils. El primer que vaig entendre amb aquesta feina, però, és que si jo volia estar bé a l’ajuntament tant havia de treballar amb uns colors com amb uns altres; fer la meva feina, saber-ho fer tot, veure-ho tot, assabentar-te de tot i no saber res.
I el millor record?
Poder treballar amb totes les entitats i en totes les festes. He disfrutat molt i les hores em passaven volant, i quan fas una feina que les hores passen volant, disfrutes i a més a més et paguen, no pots demanar res més.
Sempre he considerat que treballar a la brigada de l’ajuntament d’un poble –encara que en els darrers anys ha canviat–, no deixa de ser com estar en una casa de pagès molt gran, que no acabes mai la feina. I ha sigut un encant poder treballar amb tantes coses diferents, molt variades.
Al mes de febrer, però, va decidir jubilar-se.
Tinc 64 anys i vaig veure que fins cinc mesos després de les eleccions no faria els 65. L’alcaldessa no es presentava i vaig pensar que abans no hi hagués els canvis era un bon moment per jubilar-me. Sempre que hi ha un nou ajuntament hi ha canvis i vaig pensar que hi havia unes persones a la brigada que es podien posar al davant. Saben, però, que sempre em poden venir a buscar.
Fa unes setmanes, el consistori actual li va organitzar una festa.
Sí, va ser tota una sorpresa. Vaig veure al cartell del programa de l’acte que venia en Joan Pera, i jo em pensava que seria un humorista que faria d’ell. Tot d’una vaig veure una pancarta amb el meu nom i veig passar en Joan Pera pel meu costat. És una persona que m’agrada molt i la festa em va encantar. Ho agraeixo molt a tothom que ho va organitzar i a qui hi va participar.
I els primers mesos de jubilació com van?
Molt bé. Si hi podeu arribar veureu que no patireu, us hi acostumareu de seguida. Soc una persona molt activa, em distrec molt, camino, em passen les hores volant. Però l’avantatge que tens és que el despertador no toca, i si fas una cosa i no l’acabes, la pots deixar per l’endemà.
I també hi ha el teatre?
Sí, és el meu hobby. Ara també tinc més temps per llegir obres…
