Els ajuntaments, contraris a la supressió dels jutges de pau

Els jutges de pau han demostrat al llarg de la història –es van crear el 1855, durant el regnat d’Isabel II–“la seva utilitat i eficàcia en la resolució dels conflictes”. Així ho manifesten els jutges i jutgesses de pau que formen part de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, que han fet arribar una moció als ajuntaments perquè els donin suport davant del Projecte de Llei Orgànica d’Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia que està en tràmit al Congrés dels Diputats, i que preveu suprimir la seva figura. De fet, ajuntaments com el de Centelles o el de Tona ja l’han aprovat per unanimitat. A Catalunya hi ha jutjats de pau a 898 dels 947, i a Osona i el Ripollès n’hi ha a tots menys a les capitals de comarca, Vic i Ripoll, que tenen jutjats de primera instància. Els jutges es consideren essencials per la seva “proximitat i servei a la gent”, ja que “coneixen el municipi i tenen una actuació basada sobretot en la mediació”. Tenen competències en els àmbits civil, penal i de Registre Civil i els escull el ple municipal. Des de l’associació consideren que eliminar-los suposa “un buidatge de competències reconegudes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i una laminació de l’autogovern”. La figura del jutge o jutgessa de pau té un paper important tant en municipis grans com petits, diuen des dels ajuntaments. El més gran d’Osona i el Ripollès on hi ha aquesta figura és Manlleu. En aquest cas l’alcalde, Àlex Garrido (ERC), diu que “fa una funció social important i està bé que no sigui estrictament política”, i afegeix que “és una figura que la gent coneix” i que fa algunes tasques que si no les hauria de fer l’Ajuntament. En la mateixa línia se situa l’alcalde de Roda, Roger Corominas (ERC), que també parla d’una “figura rellevant” que “considerem necessària”. L’alcalde de Prats, Jordi Bruch (JxCat), apunta que “hi ha temes que s’acaben resolent fàcil amb negociació i mediació i treu feina als jutjats i altres ens superiors”, per la qual cosa “seria una llàstima que es perdés”. Segons l’alcalde de Tavèrnoles, Carles Banús (JxCat), “és una figura vàlida per solventar possibles conflictes veïnals”, però apunta també que en algunes ocasions “costa trobar” relleus. L’alcaldessa de Campdevànol, Dolors Costa (JxCat), diu que “no ens hem plantejat que no fes falta” aquesta figura, que a banda de fer casaments, registrar naixements i defuncions també té aquesta intervenció en els conflictes. Verònica Ruiz (Sumem-CP), alcaldessa de les Masies de Voltregà, apunta també que la figura funciona i que li deriven determinats conflictes. L’alcalde de Centelles, Josep Paré (PSC), que va aprovar la moció de suport als jutges al ple de dimecres, afirma que “disposar d’una figura així és positiu”, encara que afegeix que cal “adaptar-se al nou context”. David Solà (CUP), alcalde de Sant Quirze de Besora, diu també que “evita que segons quins temes vagin a parar als jutjats, i afavoreix que no es col·lapsin” més. En el cas de municipis més petits com Sobremunt, l’alcalde, Albert Güell (IpS), explica que “en un micropoble la figura és certament simbòlica i ha d’actuar molt poc, sovint en tràmits amb procediments obsolets i amb necessitat de modernitzar-se”, i afegeix que les tasques s’haurien de revisar i “modernitzar i ajustar a les necessitats de cada territori” i proposa posar sobre la taula replantejar si cal que hi hagi un jutjat de pau a cada municipi. L’alcalde de Planoles, David Verge (GpP), per contra, veu la possible supressió dels jutges com una retirada més de serveis en els municipis petits: “És un servei, la població n’està contenta i té un cost mínim, no n’entenem el motiu.” Els consistoris asseguren que és una figura "necessària" Per la seva banda, Rogeli Montoliu, degà del Col·legi d’Advocats de Vic, assegura que “per nosaltres és molt important la proximitat en l’administració de justícia”, per la qual cosa si es volen eliminar “ens hi oposarem perquè vol dir allunyar”. Segons Montoliu, “només el cost i dificultats que pot comportar una gran reforma ja no val la pena”. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que dimecres es va reunir a Manresa amb jutges de la Catalunya Central, proposa als grups parlamentaris catalans a Madrid que facin front comú per introduir una esmena a la nova llei per blindar els jutges, una figura que, assegura, està “arrelada”. També demana als municipis que aprovin acords de ple en aquesta línia. Considera que els jutges “fan una feina important de la justícia de proximitat i mediació” i “ajuden a descongestionar la ja de per si saturada justícia ordinària”.

Els ajuntaments, contraris a la supressió dels jutges de pau

El ‘Torn de tarda’ ha viscut en directe l’arrencada del sisè Cabró Rock de Vic

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest divendres, 12 de juny?

El documental ‘Pere Casacuberta, esprint trencat’, seleccionat a l’ISFF d’Eslovènia

182 alumnes i prop de 400 diplomes a la cloenda dels cursos d’acollida del Consell Comarcal d’Osona

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda