“És lògic pensar que a Catalunya s’hi acabarà establint una manada de llops”

Gabriel Lampreave és membre del cos d’Agents Rurals de la Generalitat i coordinador del programa de seguiment del llop a Catalunya, amb expertesa de més de 20 anys en aquesta tasca. N’ha estudiat els moviments i els hàbits també en relació amb les dispersions d’aquesta espècie en el conjunt d’Europa, que arriben també a la península ibèrica Set atacs acreditats des del maig a Rupit i Pruit. El llop està establert al Collsacabra?Tècnicament no es pot dir que el llop s’hagi establert en un determinat lloc si no hi ha creat un grup reproductor, una manada. El que tenim identificats a Catalunya són llops dispersats, que poden fer viatges molt llargs i aturades dins d’aquesta dispersió que poden durar un mes, dos anys o tota la vida. Però de la mateixa manera que apareixen poden desaparèixer i tornar a aparèixer molt lluny temps després. Un llop pot viure sol?Sí. D’entrada són animals socials que viuen en grup, però quan un individu se separa de la manada ho fa esperant altres llops. I femelles, per crear una nova manada en un nou territori. L’expansió funciona justament així, com una taca d’oli d’on surten elements que fan un salt per a la dispersió omplint els buits més propers i esperant crear un nou grup. I en el cas d’Europa, aquestes manades, tot i que continuem parlant de distàncies molt grans, són cada vegada més, i cada vegada més properes entre elles. Vist així, el procés lògic seria que a Catalunya s’hi acabi establint una manada, doncs?És així, sí. A França va passar el mateix. Hi va arribar des d’Itàlia el 1992, a través del Parc Nacional del Mercantour. Avui ja hi ha un miler d’exemplars. A Alemanya, tot i que d’un altre origen –des de Rússia, a través de Polònia– i una línia genètica diferent, es va produir el mateix fenomen i ara ja hi ha unes quantes manades. Quants exemplars hi ha identificats a Catalunya?Amb el benentès que parlem d’exemplars dispersos i d’àrees de campeig molt grans, i que per tant hi poden aparèixer i desaparèixer, ara mateix en tenim cinc; que vol dir identificats genèticament i per tant amb la seguretat que són animals diferents. En tenim dos a punta i punta de l’Alt Empordà, el del Collsacabra, un altre al Port del Comte i un que es mou entre l’Alta Ribagorça, Aragó i la Vall d’Aran. Tret d’això tenim indicis, pistes, dades aïllades que ens porten a tenir algun semàfor posat a tres o quatre zones més, però sense confirmar. En qualsevol cas, ocuparien sobretot la zona centre i nord del país.Tots són d’origen francès, que vol dir inicialment procedents d’Itàlia. Només una vegada, i va ser una gran descoberta, vam identificar un llop procedent de Centreuropa a l’Alta Ribagorça. Estava identificat a França i a Alemanya i a través d’una mostra d’excrements vam poder creuar dades per acreditar-ho. S’ha mogut molt. De fet, és el rècord de dispersió d’un individu. I la resta, francesos.Sí. Tenim la sort que genèticament aquesta població de França, originària d’Itàlia, ha viscut aïllada d’una altra d’important, com és la del llop ibèric que es troba a Castella-Lleó, Portugal, Galícia, Cantàbria o Astúries. El dia que es trobin ja no serà possible separar-los. En canvi, això ara ens dona pistes que els que hi ha a Catalunya tenen la porta d’entrada per França, efectivament. Si mai ens arriba el llop ibèric, el més lògic seria que ho fes pels Ports-Maestrat, per exemple. Com se segueix un llop?L’opció més primària seria capturar-los i posar-los un collar, però a través del rastre genètic, que no és invasiu ni has de molestar per res, en pots obtenir molta informació. Tenim una unitat canina especialitzada en aquesta tasca, com localitzar i marcar rastres d’excrements, per exemple. També els pèls –amb el llop és més difícil; funciona millor amb l’os–, mostres de sang o d’orina, sobretot identificables a l’hivern, en contrast amb la neu. Parlem de sang neta, d’un tall que es pot haver fet al coixinet de la pota. I també amb la saliva. Per exemple la que deixa en un atac, tot i que és una mostra contaminada, i per tant més difícil, perquè s’hi barreja la sang de l’animal atacat. El laboratori et permet extreure les mostres d’ADN mitocondrial, que t’identifica l’espècie, i de l’ADN nuclear, més difícil però molt més precís, que t’identifica l’individu. Quin horari fa, un llop?És un animal eminentment nocturn. Especialment a Europa, ha seguit un mecanisme d’adaptació contra l’home. Se’l va extingir –matant-lo– pràcticament d’arreu, tret dels països de l’Est, Itàlia i el centre d’Espanya i Portugal. Aquesta persecució ha fet que canviés d’hàbits i viu de nit, que és quan els humans no funcionem. En zones més remotes, com l’alta muntanya, Alaska o Sibèria, és més possible observar-los a ple dia, perquè no tenen cap contacte amb humans. Però, sobretot, molt a primera o a última hora. Com i quan mengen?No necessiten menjar cada dia. Quan cacen i aconsegueixen un cabirol, per exemple, poden estar dos o tres dies tenint-lo a recer i dies alimentant-se’n. I potser passaran quatre o cinc dies sense menjar. Patrullant i prou. Sobta, en el cas dels atacs a ramats, que queixali i mati diverses ovelles, i no només una de sencera. Per què?Per l’instint de caça. Si en un entorn salvatge caça un cabirol d’entre un escamot de cinc o sis, quan té la presa i aixeca el cap, la resta han desaparegut tots. En un ramat de xais, quan ho fa en continua veient al voltant i això li manté actiu l’instint de caça. I no el pot reprimir ni controlar. És com una molla, que quan es dispara no es pot replegar. Això fa molt mal, a la reputació del llop, perquè el dany que fa és molt brut. Però hem de tenir clar que, per si mateix, el llop, com qualsevol animal salvatge, no és bo ni dolent. No té consciència de si una cosa està bé o malament. Es mou per instint, és la seva naturalesa. Quina és la seva resposta davant d’un humà?Ens tenen una por atàvica. Els hem perseguit, fugen sempre que poden. És un animal tímid, fugisser i covard. Però com qualsevol animal salvatge, com també ho farà un senglar o un cérvol, en determinades circumstàncies podria atacar. Se li ha de tenir respecte. Però des que tenim dades, aquests últims 100 anys, no ens consta cap atac de llop a una persona. Se’l pot reconèixer fàcilment, a simple cop d’ull?Evidentment que la confusió més habitual pot ser amb la d’un gos. Amb les races lupoides, principalment. El que em sembla un disbarat és cert creuament que s’ha fet de gossos amb llops, com per exemple el gos llop txecoslovac, que és una raça relativament nova i està molt de moda. Tenir sang de llop el fa imprevisible i es pot tornar violent. És molt irresponsable que processos de domesticació que han durat milers d’anys puguin acabar en un sol dia en un laboratori. Ja sé que no és la pregunta per a un tècnic, però l’hi faré; i més davant la presència del llop del Collsacabra i els atacs que fa a pagès. Llop sí, llop no, llop sí però...?El debat està resolt per llei, el llop és una espècie protegida. Però més enllà d’això, el llop torna de manera natural d’allà on va ser extingit per la força. I fa la seva missió dins del sistema. Perquè també ens queixem dels cabirols i dels senglars i de les destrosses que provoquen. El que cal, sens dubte, és ajuda, tota l’ajuda, a qui en pateix els efectes. Però pretendre dirigir el trencaclosques que és la natura, on les peces van encaixant soles, no té sentit.

“És lògic pensar que a Catalunya s’hi acabarà establint una manada de llops”

Instal·len a Manlleu nius artificials de cigonya perquè s’hi estableixin

El BETA es convertirà en una fundació amb entitat pròpia i continuarà vinculada a la UVic-UCC

El Consell d’Osona preveu oferir una trituradora als municipis per evitar cremes

Una llúdriga es deixa veure a la resclosa de les Adoberies de Vic

LA PREGUNTA

Té previst celebrar el Cap d’Any a fora de casa?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

Donen per desarticulada amb 23 detinguts la banda que feia estafes bancàries des d’Osona

Denunciat per conduir temeràriament pels carrers de Torelló

“No aguantava més, tenia ganes de morir-me”

Krítik, la llibreria de Vic especialitzada en còmic i jocs, ha obert un nou local

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost