Ara fa 10 anys que el pintor vigatà Fidel Bofill va morir, víctima de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la malaltia que el va obligar a deixar l’activitat artística en els darrers temps de la seva vida. Amb motiu de l’aniversari, una exposició sota el títol de “10 anys, 10 quadres” el recorda des de divendres passat al Temple Romà de Vic.
La mostra aplega obres del fons que conserva la família del pintor, amb exemples dels diferents llocs on va pintar: de Vic a Nova York, passant per la Costa Brava, les Canàries o Vilanova de Sau, el lloc d’Osona que ja l’havia seduït des que començava a sortir a pintar. El poeta Anton Carrera, amic seu des de la infantesa, va recordar aquells inicis i la capacitat innata de Bofill “per a l’aprehensió visual de les coses que tenia al seu voltant”. Sabina Bofill, filla de l’artista, va dir que el seu pare havia mort “com ell era, lliure”. L’acte va incloure també l’actuació de la Coral Canigó, que va cantar Colors, un poema que Miquel Martí i Pol li havia dedicat. L’exposició es podrà veure fins al dia 9 de juliol.
Fidel Bofill (Vic, 1934) va desenvolupar una obra en què el paisatge va ser una constant, movent-se entre l’impressionisme i influències d’avantguarda, i trobant un llenguatge propi que li permetés “pintar les coses no tal com són sinó tal com m’agradaria que fossin”, explicava ell mateix. Quan se li va diagnosticar l’ELA i el va deixar sense mobilitat, es va dedicar a escriure a través d’un sistema de teclat virtual. Havia rebut diversos homenatges, a Vic i a la població francesa de La Tour de France.
{{ comment.text }}