Fidels a Sant Segimon

Llevar-se ben d’hora ben d’hora un dia de festa té premi cada 1 de maig des de fa més de 60 anys. La cita, l’aplec de Sant Segimon, un dels més històrics de la comarca. Més de 500 persones es van tornar a congregar aquest dimecres en la 62a edició d’un aplec que té, com a gran reclam, l’idíl·lic entorn d’aquest santuari, en terme de Viladrau i a peus del Matagalls, a tres quarts d’hora a peu des de Collformic, l'accés més habitual. Tots els aplecs acostumen a despertar velles i renovades fidelitats. Entre els parroquians assidus al de Sant Segimon no hi podia faltar, un any més, Pere Serra, en Pedrín, veí de Santa Eugènia de Berga, que pràcticament el va veure néixer, l’aplec, l’any 1957. “Al principi hi pujàvem amb una colla d’amics, a peu des de Santa Eugènia; hi trigàvem tres o quatre hores”, rememorava en Pedrín, de 79 anys, que durant força temps també se la va patejar a fons, aquesta zona, en qualitat de caçador: “N’he morts molts, de porcs senglars, per aquí”, deixava anar. I d’un caçador a un pescador. El taradellenc Pere Codina, de 73 anys, també fa més de 50 anys que puja a Sant Segimon. “Ja ho esperes cada any”, deia. Els primers temps era habitual veure’l arribar amb el sarró ple de truites, que havia pescat tot enfilant per la riera que queda just a sota del santuari. Codina va formar part de la colla de calldetenencs que, fa 25 anys, van contribuir a reflotar l’aplec, que havia anat a menys. El principal artífex va ser el difunt Sagi Espelt. “Si em felicites et donaré un tall de llonganissa i un trago de vi”, els proposava als pocs que llavors hi pujaven. I aquell gest es va acabar convertint en el consolidat esmorzar popular, rememorava Joan Pradell, xarcuter de Calldetenes, un altre dels culpables que la iniciativa hagi perdurat. Aquest dimecres es van arribar a servir 120 quilos d’embotits, 45 de pa i 30 de tomàquets, a banda d’aigua, vi i cafè. Aquests últims vuit anys també ha estat determinant la implicació de l’Ajuntament de Viladrau per anar donant “relleu” als anteriors organitzadors, apuntava l’alcaldessa, Margarida Feliu. I si l’aplec desperta fidelitats entre algunes poblacions d’Osona, també en genera per la banda vallesana del massís. Des d’alguns històrics, com el monsenyenc Enric Moré, de 91 anys –“no m’ho perdo mai”–, fins a renovats entusiastes, com Sebastià Cuadras, de Santa Maria de Palautordera, que es va estrenar fa sis anys i s’ha fet un propòsit: “No fallar mai més mentre pugui”. La imatge de sant Segimon s’ho mirava tot plegat des de la seva cova. La llegenda explica que va arribar a aquest racó de món buscant pau i silenci; aquest dimecres, de silenci, ben poc.

Fidels a Sant Segimon

El 27è Cau de Bruixes omple Centelles de màgia

El Manlleu perdona i ho paga car

Joana Aregall, 25a Bruixa de l’Any de Centelles

Joan Pau Inarejos: “És difícil restar indiferent davant d’una de les mirades del romànic”

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Nandu Jubany i la seva nova Mercedes-Benz Classe V

Dos ferits lleus en un accident a la C-17 a les Masies de Voltregà

Envien a presó l'home que va apunyalar la seva parella a Sant Hipòlit

Detingut per quatre robatoris amb força en establiments de Vic

Mig centenar de persones condemnen l’intent de feminicidi a Sant Hipòlit

Despengen la bandera espanyola de l'Ajuntament de Vic

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Un ferit lleu en una sortida de via a la C-17 a Montesquiu

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia