“Hem après l’ús de mitjans virtuals, però també el gran valor de la presencialitat”

Podia esperar moltes dificultats, a l’inici del seu mandat. La que mai no podia imaginar, devia ser una pandèmia…És així. La meva previsió era de tenir uns primers mesos complicats per saber com funcionava la Universitat i, en el cas de la UVic-UCC, aquesta seva relació especial amb la ciutat. Però un cop començava a saber on era, esclata la pandèmia ara fa poc més d’un any. I això ho trastoca tot. Per veure-ho positivament, diria que aquest episodi ha posat en tensió tota la Universitat, tant el professorat com els professionals d’administració i serveis o els estudiants. No pensàvem que la nostra capacitat d’adaptació seria tan bona com ha estat. També s’ha de dir que hi havia un treball previ: abans que es posés de moda l’educació híbrida, jo en parlava al meu programa i la Universitat ja s’havia posat en marxa en aquest camí. Però ha estat una immersió sobtada, de divendres a dilluns… perquè va ser així. Havia dit que la Universitat “serà híbrida o no serà”.Vic és un bon lloc per dir aquest lema, copiat de Torras i Bages. Aquesta és la meva manera de pensar i penso que ho ha descobert molta gent. El sistema híbrid és el que s’imposarà perquè l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació serà cabdal en el futur de l’educació universitària. Vostè és expert en innovació educativa. De tot això n’haurem tret alguna cosa en positiu, des del punt de vista de metodologies, de sistemes d’aprenentatge?Permeti’m que li faci una broma: els experts són aquells que cada vegada saben més fins a saber-ho tot de res. Jo em considero, des de fa vint anys, una persona interessada en les formes més òptimes d’ensenyar els estudiants, d’acord amb les circumstàncies de cada moment. Tornant a la pregunta, la meva impressió és que sí, que haurem après força coses. L’ús de mitjans virtuals, però també el gran valor de la presencialitat. Els mateixos estudiants –que crec que no n’eren conscients– han après el valor de la interacció social que permet la presencialitat com un element important d’aprenentatge. En alguns casos hem vist que la no presencialitat redueix el rendiment acadèmic. Nosaltres no som una universitat no presencial, però després del que hem après utilitzarem totes les eines. Tots els professors hi han tingut contacte, ara. I això ha precipitat el camí cap a aquesta universitat híbrida a què em referia. Preveiem que el curs vinent comencin quatre nous graus El curs passat, la presencialitat es va estroncar a la meitat; en aquest, molts estudiants encara no han trepitjat les aules…Des de fa un mes, es va començar a recuperar fins a un 30% global. Però no és el mateix. Hem de ser capaços de recuperar aquesta presencialitat, quan les circumstàncies ho permetin. I m’agradaria que fos al setembre. Soc optimista, perquè hi ha una part de la població que ha entrat en contacte amb el virus, i que per tant està immunitzada d’una manera o altra. I el desenvolupament de les vacunes les haurà fet arribar a una altra part, de manera que la difusió del virus a final d’estiu sigui molt menor. Ho veu possible, començar el proper curs amb la UVic-UCC en plena normalitat?I have a dream, que deia Martin Luther King. El meu somni és que sigui així. Crec que és necessari. Si el curs vinent continuéssim així, estaríem en el tercer any d’anormalitat. I els graus duren quatre anys. El que hem dit als nostres professors, però, és que estiguin preparats per a totes les possibilitats. El va sorprendre que la matrícula no es ressentís de la pandèmia?Per ser-li sincer, sí. Esperàvem un escenari més dolent, per raons òbvies. La crisi havia sacsejat l’economia de les famílies, i nosaltres som una universitat de classes mitjanes. No de classes altes, que són les últimes que reben quan hi ha una crisi. Però es va veure un comportament, ja descrit en situacions de crisi, que quan hi ha una pèrdua de possibilitats de treball, l’estudi es veu com un refugi i la perspectiva de tenir millors opcions laborals. Però aquesta va ser una interpretació a posteriori. Les dades, amb un 10% d’increment, van ser extraordinàriament positives. Els campus de Vic i Manresa es van veient com a complementaris Sí que la pandèmia ha afectat molt els programes internacionals, en els quals vostè sol posar èmfasi…Hi ha una preocupació general en el sistema universitari català, perquè tenim un nombre molt important d’estudiants que entren i surten. El vicerector Josep Bau hi ha estat treballant intensament. En el primer moment, es va intentar fer-ho amb virtualitat. És a dir, que un estudiant de Dinamarca pogués fer classes a Catalunya sense moure’s. Però de nou tornem a la presencialitat: l’experiència internacional no és exclusivament docent, és molt més que això. Passar sis mesos en un altre país i una altra cultura permet créixer molt. El nostre desig és que el curs vinent (especialment el segon semestre, per no haver-los de cancel·lar) es recuperi la mobilitat. “Continuem preparant nous graus i màsters”, va dir en l’obertura de curs. Els tenen a punt?La previsió és que el curs 2022-2023 puguin començar diversos graus. Abans de Pasqua, la Direcció General d’Universitats ens va autoritzar a preparar la documentació perquè siguin autoritzats per les agències de qualitat. Hi ha un grau de Biomedicina, a la Facultat de Ciències i Tecnologia, que donarà més cohesió als títols de Biologia i Biotecnologia que ja s’ofereixen. I permetrà la transversalitat d’aprenentatges, perquè hi participaran també professors de Medicina i Ciències de la Salut. I és el camí pel qual penso que hem d’anar. Un altre grau és el d’Audiologia, que serà el segon de la Facultat de Medicina i el primer que hi haurà sobre aquesta matèria a tot l’Estat. Un tercer és el de Ciències Socials i Món Digital, al campus de Manresa, que intenta apropar el món de l’antropologia, la sociologia i la comunicació, per formar professionals capaços d’atendre els problemes de la nostra societat complexa. I un quart grau serà el de Belles Arts, a l’escola adscrita Bau de Barcelona. I ja que parla de Barce-lona, el curs vinent l’escola Elisava ja s’integra dins de la UVic-UCC?Com sap, el novembre passat es va signar l’acord de federació amb Elisava, que serà el nostre quart centre federat. Va ser molt important que un centre d’aquest prestigi en l’àmbit del disseny vingués a formar part del nostre projecte federatiu. Elisava té el projecte de deixar les seves actuals instal·lacions per crear un nou centre que els permeti desenvolupar les línies de disseny i enginyeria del disseny en què treballa. Un centre que estaria a l’antic espai de la Mercedes Benz, a Sant Andreu. El nostre desig és que, juntament amb Elisava, la UVic-UCC tingui una presència allà, i crear una seu estable –un campus– a Barcelona, pensant en programes internacionals de postgrau per poder atreure més estudiants internacionals. Venir a Vic o a Manresa se’ls fa més complicat que a Barcelona. Fa anys que hi anem donant voltes i aquesta és l’oportunitat. Estaríem parlant d’uns 1.500 metres quadrats a Barcelona, molt ben comunicats. És posar un peu definitivament a Barcelona. L’escenari estaria previst per a finals de 2023. Posarem un peu definitivament a Barcelona, a finals de 2023 Parlant d’espais físics, i dels projectes que hi ha al darrere, s’ha començat a treballar a Can Baumann per traslladar-hi el Centre BETA, la joia de la corona de la recerca a la UVic-UCC?El Centre BETA ja ha iniciat el seu trasllat a Can Baumann, amb l’aposta d’un centre tecnocientífic. Però és el primer graó, al qual seguiran altres iniciatives, com el Centre de Recerca en Innovació i Salut, que anomenem Iris. Què vol ser Iris?Intentarà coordinar tot l’esforç de recerca i les disponibilitats d’inversió en l’àmbit de la salut a la Catalunya Central. La UVic-UCC vol ser l’eix vertebrador del coneixement en un àmbit que inclogui Osona, el Bages, el Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Iris vol posar d’acord els centres hospitalaris i sociosanitaris i a l’Institut Català de la Salut –l’assistència primària– en un únic projecte de recerca que tingui tots els avals i el reconeixement nacional i internacional. Fins ara, la major part de la recerca ha estat centrada al voltant de l’àrea metropolitana i les capitals de província. Volem canviar aquesta dinàmica, i això és Iris. En un any pot estar preparat, i suposarà dotar Can Baumann de 1.800 metres quadrats de laboratoris, i que les empreses que vulguin tenir un espai de recerca hi tinguin cabuda. Tot això és un esforç que ve de fa deu anys, l’equip actual hi té un limitat mèrit perquè està recollint els fruits del que s’ha treballat durant molt de temps. L'absència de govern ens deixa sense negociador del contracte Quin és l’estat de salut de la federació amb Manresa?Aquesta relació està madura després d’uns inicis que sempre són complicats. La crisi de la Covid ha ajudat encara més a consolidar aquesta relació. És en els moments difícils en què això s’aprecia més. En el nou grau de Ciències Socials i Món Digital, igual que en Medicina, començarem una aproximació que fins ara era més limitada: que hi hagi professors del campus de Vic que vagin a fer classes a Manresa i a la inversa. Aquest és el camí: els campus comencen a veure’s com a complementaris. La mobilitat, la veurem créixer, perquè no seria lògic anar a buscar professors a fora si els tenim nosaltres, encara que sigui en un altre campus. Som una única universitat, amb quatre fundacions. La manca de nou govern a Catalunya està bloquejant el nou contracte programa?La situació d’inestabilitat política, entenent per aquesta l’absència de govern, fa que ens trobem sense negociador. Ara vas a Universitats i et diuen que no saben quant de temps hi seran. I nosaltres anem a parlar d’un contracte programa a quatre anys vista. I que no només ha de ser de la Fundació Universitària Balmes sinó de la Fundació Universitària del Bages i la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut. És un canvi de paradigma, no només una actualització (que això sí que ja ho hem obtingut, i vull agrair-ho als responsables de la secretaria d’Universitats). El contracte programa hauria d’ajudar que els preus de les matrícules nostres no fossin els que són. Recordem que les universitats públiques tenen finançaments que cobreixen entre un 70% i un 80% del seu pressupost, per transferències corrents. A casa nostra, no arriba a un 20%, s’ha de pagar com sigui i això repercuteix en el preu que han de pagar les famílies. Quins efectes concrets provoca?Limita la nostra capacitat d’inversió perquè hem deixat de tenir uns ingressos. I això no ens pot portar a la paràlisi perquè encara no sabem quan tindrem govern, o si anirem a noves eleccions encara que diguin que no. Imagini’s que fins al setembre o no tinguem govern. I la UVic-UCC no serà la primera prioritat d’un equip nou que aterri. En definitiva, nosaltres treballarem en tot el que puguem a l’espera que acabem de negociar el contracte quan hi hagi un nou conseller, si no és que repeteix el mateix. La persistència és la raó de l’èxit de la nostra universitat. Òpera per escoltar i cinema per ensenyar “No ha estat fàcil, vaig trobar a faltar poder venir aquí”, diu el rector Baños parlant dels mesos en què va estar confinat, dirigint una universitat des de casa i sense poder acostar-se al seu despatx de la Casa de Convalescència de Vic. Després de l’estiu, va prendre la decisió de traslladar-se a Vic, on ara viu els dies feiners. Els caps de setmana, torna a Sabadell, la seva ciutat. “Això m’apropa més a la vida de la ciutat, on m’hi trobo molt a gust”.Dos anys són temps suficient per anar coneixent la personalitat d’un rector procedent de l’àmbit científic però que revela una àmplia cultura humanística. Les referències a música, literatura o cinema van salpebrant els seus parlants en públic, a vegades de manera improvisada. Es reconeix “un gran afeccionat a la música, però d’oïdor, perquè no sé ni tocar una nota”. L’òpera és entre les seves màximes preferències, i ja té entrada per veure Aída a L’Atlàntida el mes que ve. En el record recent hi té un dels concerts del darrer Festival de Música Religiosa de Vic, a Sant Pere de Casserres, amb les Nàiades –“un cor magnífic”– cantant l’Stabat Mater de Pergolesi.La literatura i el cinema no només formen part dels seus interessos personals –i es veu prou en el seu despatx– sinó que ha intentat utilitzar-les en la docència. “Des de fa vint anys utilitzo el cinema en una disciplina que pot semblar tan allunyada com la farmacologia: per explicar la complexitat de l’elaboració de medicaments hi ha pel·lícules que van molt bé”. I darrerament, també es fan servir les sèries mèdiques: “El llenguatge de les sèries permet fer arribar emocions, i aquestes estan lligades a l’aprenentatge”. Allò que emociona, s’aprèn amb gust i es recorda.

“Hem après l’ús de mitjans virtuals, però també el gran valor de la presencialitat”

Osona Respira reclama mesures més valentes contra la contaminació atmosfèrica

Recullen 500 firmes a Folgueroles per canviar el projecte d’habitatge social

El ‘tour’ per evitar el Tour

L’accés al castell de Rupit obté el màxim premi d’arquitectura

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

El TAD atura el 'play-off' d’ascens a l'OK Lliga i suspèn el partit del Manlleu a Vilafranca