El Brull i el Parc Natural del Montseny han tornat a la primera línia de l’actualitat a causa de la gran quantitat de visitants que reben. N’estan farts?
El fet d’estar d’actualitat pot ser positiu, però en aquest cas és per una situació carregosa i difícil de portar. Tenim una massificació de gent que no està ni preparada ni acostumada a anar a la muntanya, i amb un incivisme que feia anys que no es veia. En el pont del 12 d’octubre teníem gent que anava a pujar a Matagalls amb cistells per buscar bolets, i hem rebut trucades de persones que ens demanen si hay senderos para coger setas. Això no pot ser. Si no saps on vas, no hi vagis. O com a mínim documenta’t bé perquè si no tenim un problema.
Com afecta això als habitants del Brull?
Hi ha massa gent. Al mercat de Vic hi cap un volum de gent, i si n’hi va el doble no hi podrien posar ni les parades. Aquest estiu hem après que a la platja en uns determinats metres quadrats hi cabien un nombre limitat de persones. Doncs a la muntanya ha de passar el mateix. Hem de poder tancar l’accés al Parc Natural del Montseny quan ja hi ha prou gent. Determinem que a Matagalls en una jornada hi poden pujar 800 persones? Doncs el que fa 801 ja no pot entrar. Ens trobem que al Montseny encara és un dels llocs on queden ramats de pastura. Ramats en què el pastor no hi és físicament perquè els hi porta al matí i els recull al vespre. Durant el dia qualsevol gos que vagi deslligat suposa un perill. Perquè hi vol jugar i l’ovella no ho entén com un joc. I les pot atacar o fer estimbar per un marge. O poden avortar per l’estrès que els provoca la situació. Tenim un problema greu de massificació i ens sentim molt sols per fer-hi front.
Hem après que a la platja hi cap un nombre de persones en un determinat espai. A la muntanya ha de ser igual
Amb la pandèmia s’han fet restriccions en molts àmbits però no a la muntanya. Els juga en contra, això?
La pandèmia no ha anat bé en cap sentit, però no pot ser una excusa. Hi ha coses que ja passaven abans, i fa molts mesos que patim la massificació. A les xarxes una persona preguntava a veure què faria la Diputació de cara al següent cap de setmana i la meva resposta va ser “esperar que arribi dilluns”. Anem parlant que s’han de fer coses però no concretem i els que ho patim som els que hi vivim. Ara sembla que se n’han adonat.
I què farà la Diputació?
Les 18 alcaldies del Montseny ens hem organitzat i ja hem creat un grup de WhatsApp, hem fet una trobada telemàtica i una altra de presencial. Com a mínim ens serveix per fer teràpia i tenir més visibilitat. El discurs de la Diputació sembla que ha començat a variar. Per exemple, fa temps que reclamo que es deixin de fer crides perquè la gent vingui en massa al parc, i que es visualitzin els problemes que ens genera l’incivisme. Doncs en l’última trobada de mobilitat ja hi havia els de comunicació i en les crides a les xarxes dels següents dies ja es feia referència al malestar dels pobles del Montseny.
S’ha plantejat oferir autobusos que pugin a Collformic des de nuclis més allunyats tal com es fa a la banda del Vallès Oriental. Seria una solució?
Nosaltres no farem cap pas més fins que no endrecem el que ja hi ha. Matagalls pot assumir una càrrega humana concreta i prou. Fa temps que demanem ampliar un dels aparcaments que hi ha a Collformic, perquè és necessari, i no es fa. Posar autocars per pujar queda molt bé però el problema el tindríem igual.
La protecció del parc natural és l’adequada?
És un parc natural molt proper a Barcelona i l’àrea metropolitana i això es nota perquè hi ha un gran volum de població amb facilitat per venir. Crec que és un parc mal protegit. Es protegeixen moltes espècies animals, però molt poc la humana que hi viu. A gent com els pastors ens tenen oblidats.
S’han recuperat del temporal Glòria?
Encara tenim algun camí esbotzat, però hem après a passar-hi. La carretera BV-5301 va quedar molt afectada i s’ha pogut recuperar. La Diputació hi ha abocat molts diners i ho agraïm. Ens hem recuperat en línies generals però encara hi ha camins afectats.
El Brull és un dels municipis d’Osona que guanya població. Com ho valora?
Guanyar població és necessari però també pot ser perjudicial, sobretot pels indígenes i ja entendrà el concepte. Només creix en població la urbanització de l’Estanyol, i això vol dir un perfil de gent una mica diferent als que hem fet caramelles al poble. No acaben de saber ben bé on viuen. Perquè creixi la població més enllà de la urbanització estem dissenyant un petit projecte d’habitatges a Sant Jaume de Viladrover. Si no ho fem, morirem com a municipi. Creixerem en població però perdrem la identitat d’un poble com el Brull.
Per exemple, per a joves que es vulguin quedar a viure al poble hi ha habitatge?
Si tens un milió i mig d’euros, sí [riu]. Estem treballant perquè això no sigui així. Com deia, a Sant Jaume de Viladrover plantegem aquest petit projecte d’habitatge.
És necessari un POUM al Brull?
En vam començar la redacció però el vam enterrar perquè era inassumible. Si la llei ens ho permet crec que no és necessari. En breu tenim una reunió amb Urbanisme per tractar aquest tema. No ens cal anar tant a fons com el que permet un POUM. Amb modificacions puntuals del pla urbanístic hem de poder funcionar.
Van ser el primer municipi a adherir-se a la nova empresa pública de la gestió de l’aigua en baixa del Consell Comarcal. Per què?
Jo estic de pas a l’administració i no volia deixar d’herència la gestió de l’aigua, que des de fa anys porto personalment. En broma dic als regidors que si desaparec no sabran ni on s’ha d’anar a tancar l’aigua. En municipis com el nostre, una gestió directa a través d’una empresa pública és vital. De fet, una de privada ni ens voldria perquè no seríem rendibles amb el poc consum que tenim.
Fa uns anys una empresa els va cedir un pantà. Es pot utilitzar per tibar aigua?
Hi estem treballant. Ens el van cedir i n’estem molt agraïts, però no estava legalitzat i hi faltava tota l’estructura. Hem aconseguit diners gràcies a l’ACA per fer el sobreeixidor, i rescatarem el projecte de bombament i de l’ETAP per poder captar aigua del pantà en un futur.
Des de fa un any i mig és president de la Mancomunitat. És com s’esperava aquest càrrec?
Amb una pandèmia i el temporal Glòria pel mig, després d’un any i mig crec que puc dir que més que com m’esperava el càrrec de president de la Mancomunitat és com jo volia. Havia criticat que calia arremangar-se i ser allà, al costat del gerent, dels treballadors, etc. Ho estic intentant i això té unes conseqüències personals perquè provoca molt desgast. A la Mancomunitat hi entres al matí i quan en surts al vespre han passat moltes coses. És un vaixell immens que va a una velocitat molt alta i no s’atura. Crec que la Mancomunitat és com jo volia.
El càrrec de president de la Mancomunitat és com jo volia, d’arremangar-se
La Mancomunitat té més sentit que mai a dia d’avui?
Crec que l’associació de municipis per compartir serveis té molt sentit. Vol dir optimitzar recursos i intentar trobar solucions entre tots i d’una manera propera. A vegades costa d’entendre que si hi ha el Consell Comarcal què hi fas a la Mancomunitat, però t’acabes adonant que és una molt bona eina. I ho demostra que ningú pregona que en vol marxar. Al contrari, potser algú hi entraria. També és cert que costa l’equilibri, ja que som 12 municipis i cadascú té el seu projecte polític.
