“L’activitat esportiva d’aquest estiu no s’hauria de prohibir”

L’esport, com tants altres àmbits, s’ha vist afectat de ple per la crisi del coronavirus amb el tancament de totes les instal·lacions esportives públiques i privades i la suspensió de competicions. Molts clubs s’han quedat sense ingressos i han hagut de fer expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Tenen calculat l’impacte? L’esport ocupa el 3,2% de la població de Catalunya, que són unes 98.000 persones que s’han vist afectades per un ERTO i no saben quan podran tornar a treballar. A la Secretaria General de l’Esport tenim 18.000 entitats registrades, entre clubs, federacions, consells esportius, AMPA… Aturar una activitat tan territorialitzada i tan intensa com és l’esport té unes conseqüències molt greus. Com a govern hem encarregat un estudi d’impacte econòmic dels efectes econòmics de la Covid-19 per saber el detall de la situació, però seran molts milions d’euros. Entre aquestes 18.000 entitats sumen unes 700.000 llicències federatives. Catalunya és un país molt esportiu.L’últim estudi de l’Observatori Català de l’Esport ens diu que un 80% de la població fa pràctica esportiva de manera habitual. Molts són de manera lliure o en un gimnàs però també molts és organitzada. A aquestes 700.000 llicències hi hem de sumar també les 450.000 llicències escolars. L’esport és una de les activitats que mou més el país i la seva aturada tindrà no només unes conseqüències esportives a la Champions o a la Lliga de futbol on la gent s’hi fixa molt, i que és molt important, sinó també en centenars de milers d’esportistes i sobretot nens i nenes que han deixat de fer esport des de fa dos mesos i que no sabem quan en podran tornar a fer. L’esport és molt important també des del punt de vista de relació i cohesió social, de trencar barreres, perquè és de les coses que ens fa més iguals a tots. Se li dona la importància que té, a l’esport?Rotundament, no. És evident que fem avenços i que organitzacions internacionals com l’OMS (Organització Mundial de la Salut) remarquen la necessitat de destinar diners a polítiques públiques esportives perquè, per exemple, cada euro que destinem a fer esport són 7 euros menys en despesa sanitària. Aquests dies molta gent ha pres consciència que no ens podem passar el dia tancats a casa i asseguts al sofà sinó que ens hem de moure més que mai, però els governants també ho han de tenir clar. No només per l’esport, que és evident que hem de guanyar competicions i medalles i hem de ser els millors, sinó sobretot per tenir una població preparada i saludable. Hi ha una reflexió que caldrà fer quan passi tota la crisi, que és que qui està superant millor l’atac del coronavirus és la població sana i físicament activa. Per tant, com a país i societat moderna ens cal tenir més gent que faci esport per afrontar entre d’altres coses els virus que hagin de venir. Va ser el primer àmbit a tancar instal·lacions i sembla que també serà dels últims d’obrir-les. Amb quina previsió treballen? Des de la Secretaria hem intentat ser proactius i vam treballar primer per donar tranquil·litat als clubs garantint les subvencions previstes i facilitant l’accés al crèdit a qui no tenia calaix i després en una planificació a mitjà i llarg termini per veure com reprenem la pràctica esportiva. Hem volgut gestionar aquesta crisi amb la taula sectorial de l’esport per tenir els actors ben presents i hem elaborat un Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física a Catalunya que conté totes les accions a dur a terme. Una de les primeres que considera és el desconfinament esportiu elaborat des de la nostra unitat de medicina i compartit amb el sector i amb l’equip d’Oriol Mitjà. Aquest dibuixa quatre grans fases: sortir de casa per córrer o caminar de manera individual i a l’aire lliure a una distància d’un quilòmetre i una estona al dia, com ara passarà; una segona etapa de reprendre els entrenaments i obrir instal·lacions amb mesures de distanciament; una tercera de represa de la competició també amb mesures de distanciament, i una quarta que és la recuperació de tot l’esport amb públic. Veurem com el podem aplicar perquè ara és l’Estat qui decideix. La majoria d’esdeveniments s’estan ajornant al 2021 i les competicions regulars s’estan cancel·lant. Veuen difícil que es pugui fer res els propers mesos?Sí, la setmana passada ja vam fer una recomanació com a govern de donar per acabades les temporades d’enguany. Cada federació és un món i tret de les que tenen a veure amb ascensos i descensos de categories estatals ens sembla que en l’àmbit català s’ha d’acabar la competició. Així ens podrem concentrar en la temporada que ve i en com reubicar al calendari grans esdeveniments esportius. L’impacte econòmic de totes les cancel·lacions és enorme i hem de veure com de cara al 2021 les podem planificar perquè no és només economia que vagi al món de l’esport sinó que ens ajuda a omplir hotels, botigues, restaurants… Estem molt pendents i encara no tenim resposta per a l’estiu. Volem saber què passa amb els casals, campus i colònies esportives, que n’hi ha centenars, i què passa a platges i piscines. L’opinió de la Secretaria és que l’activitat esportiva d’aquest estiu no s’hauria de prohibir i s’hauria de fer amb les mesures que calgui, perquè l’impacte de no fer-la pot ser molt greu per a un gran nombre d’entitats esportives del país. Molts dels clubs fan una mica de calaix amb aquests campus. La temporada que ve es podran disputar les diverses lligues regulars amateurs i d’esport base?La hipòtesi amb què treballem avui és que sí, que al setembre començarem temporada 2020-2021. No la començarem amb normalitat perquè és evident que hi haurà mesures de distanciament social i perquè com que en alguns casos no hi haurà descensos però sí ascensos els calendaris quedaran més atapeïts. Estem pendents, també, dels esdeveniments esportius que s’han hagut de posposar per veure si caben a la tardor o els haurem de passar al 2021. Al final tot ho marcarà l’evolució del virus. Ara anem bé, però si a la tardor fa un tomb aquest plantejament optimista que faig haurà de variar. Només començar el confinament des de la Secretaria General de l’Esport van fer un aclariment sobre el pagament de les quotes de les entitats i les empreses esportives durant la crisi. Ha generat conflictes això?La major part dels ingressos dels clubs venen de les quotes. Davant el dubte de si es podien passar les quotes i d’acord amb l’Agència Catalana de Consum vam fer una interpretació de la llei vigent que no ha agradat a tothom, però jo demanaria un esforç de comprensió. Els clubs esportius que tenen socis, aquests socis ho són com a copropietaris d’un trosset d’aquell club i la quota social que es paga s’interpreta legislativament com a fons perdut. Són diners que es posen a disposició per fer front al funcionament de l’entitat. Per això els clubs no només no han de tornar els diners sinó que poden continuar passant les quotes. És evident que el club està tancat, però això no vol dir que no tingui despeses. Els gimnasos privats és diferent perquè pagues per uns serveis, però tot i així els gestors d’aquests també lamenten que tenen despeses de manteniment i han demanat que es pagui una part de les quotes perquè quan tornem no se n’hagin anat en orris. Apel·lo a la comprensió per part de tothom. També hi havia dubtes amb les quotes federatives.A tots ens agradaria dir que mentre no hi hagi activitat ningú pagui res però hi ha despeses que hi continuen sent i s’hi ha de fer front. Això no vol dir que l’any que ve hagi de ser tot igual. Aquesta crisi ens pot fer reflexionar sobre la manera de gestionar l’esport i es pot repensar i fer-ho més fàcil per a tothom. Aquests dies es reuneixen de forma virtual amb clubs i federacions. Quines són les principals preocupacions?Diners i calendaris. Sobre els recursos ens estem coordinant per optimitzar els diners públics que tenim entre ajuntaments, diputacions i Generalitat per prioritzar a què destinem aquest 2020 els diners. Nosaltres estem reestructurant el pressupost de la Secretaria per garantir les subvencions previstes i posar-hi més diners per la Covid-19. Els calendaris malauradament no els podem decidir des d’Esport sinó que els haurem d’anar definint en funció de la pandèmia i des d’un punt de vista sanitari. El Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport comptarà per part del govern amb la injecció de 61,5 milions d’euros. Com es repartiran els diners?Tenim ajudes específiques per a l’esport escolar, subvencions per a les federacions esportives i en tenim per a clubs i ajuntaments. Això són 41 milions. 10 milions més els donem a través dels programes propis de suport als esportistes d’alt rendiment i els altres 10 milions són crèdits entre l’Institut Català de Finances i la Secretaria General de l’Esport. Malgrat tot, hi ha clubs que es poden quedar pel camí d’aquesta crisi?Sí, aquesta és una possibilitat real. Moltes són entitats molt febles, portades per voluntaris, que poden aguantar un temps sense fer activitat, però si això s’allargués gaire més enllà de l’estiu i moltes entitats no poguessin obrir fins a la tardor hi ha un risc evident que algunes puguin desaparèixer. Per això cal que qui pren les decisions entengui la importància de l’esport, perquè el cop pot ser letal. Nou centre de tecnificació, a punt Vostè viu des de fa un temps a Vic. Què li sembla l’activitat esportiva de la ciutat i la comarca que ja ha pogut conèixer de prop? Aquí hi ha ferro. L’esport osonenc és referent al país, no en totes les disciplines però sí en les que són més practicades, i el teixit esportiu és un model. L’equip de govern de l’Ajuntament de Vic va expressar en campanya electoral les ganes que la ciutat aculli un centre de tecnificació esportiva en un acte on era vostè. En quin punt està el projecte? Havia d’estar signat al març i com que l’estructura jurídica està tota preparada voldríem que fos dels primers convenis que signem després del confinament per ajudar a l’optimisme. Es tracta de fer entendre que hem passat un sotrac molt fort però que tot el país se n’haurà de sortir i també el sector de l’esport. Projectes estratègics com que a Osona hi pugui haver un centre de tecnificació els posarem en marxa com a prioritaris. En els propers dies i quan les agendes ho permetin en farem la signatura. Calia un centre referent a la Catalunya Central? Sí, perquè a diferència d’altres sectors la potència esportiva del país no és només gràcies a les grans ciutats i la prova és que com a Generalitat tenim set centres de tecnificació arreu del territori que tenen el CAR de Sant Cugat a sobre. Intentem apropar l’alt rendiment a la zona que li és més pròpia. Tenim rem a Banyoles i a les Terres de l’Ebre i esports d’hivern i muntanya al Pirineu, però a la Catalunya Central ens en faltava un que pogués aglutinar esports outdoor. Per això estic content que ens haguem pogut posar d’acord amb Vic per unir l’hípica, l’escalada i esports de muntanya i també perquè comptarà amb la participació de la Universitat de Vic. Jo diria que passarà a ser un referent per als altres centres que hi ha a Catalunya. Un altre dels grans projectes de futur per a Osona i el Ripollès és el de Pirineus-Barcelona 2030. Falta formalitzar la candidatura però està tot encaminat perquè sigui així? Al Ripollès, que és una d’aquestes comarques on ja tenim un centre de tecnificació de trial de bicicleta i de moto que està funcionant molt bé, i també a Osona després d’aquesta crisi prendrà més sentit que mai l’aspiració d’acollir uns jocs d’hivern. Aquest és un projecte que aquests dos mesos ha quedat parat, però un cop passi la pandèmia l’hem de reprendre al màxim de ràpid possible i veure com aprofitem un esdeveniment global per millorar la pràctica esportiva però també les comunicacions d’aquesta zona. Abans de l’estiu mirarem de reprendre les taules comarcals per fer-nos nostre el projecte i dibuixar-lo de baix a dalt. Quin paper pot tenir la Generalitat a l’hora d’ajudar entitats privades com el Patí Vic quan estan tan necessitades? Nosaltres el que podem fer és acompanyar i hi hem mantingut nombroses reunions. Cal intentar preservar una entitat històrica sobretot pensant en l’esport base i també les seves instal·lacions. Segurament es trobarà una solució que serà bona pels mateixos socis, però si hi ha d’haver una implicació institucional de l’Ajuntament, que ja hi és, i de la Generalitat, que hi pot ser, ha de ser una solució que vagi més enllà de la massa associativa d’un club privat i que es vegi que té una repercussió en el conjunt de la ciutadania. El centre de tecnificació no es construirà de nou com un bolet sinó que intentarem aprofitar al màxim les instal·lacions que ja existeixen i aquestes podrien ser una part de l’equació. S’haurà de veure quan hi hagi una solució damunt la taula.

“L’activitat esportiva d’aquest estiu no s’hauria de prohibir”

L’Estival Market de Gurb tanca amb èxit la tercera edició

Roda de Ter assenta les bases per definir el futur del turisme al municipi

Les germanes Queralt i Farners Fontdevila, protagonistes a l’Europeu de trial de Galícia

Marxen busos des d’Osona per anar a veure el Papa

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”