La mecànica era sempre la mateixa: cada autor rebia una fotografia que li enviava Jordi Lafon, on sempre hi havia una cadira com a element central. I la proposta també era igual per a tots: escriure un text a partir d’aquesta imatge. El projecte participatiu impulsat per l’artista visual de Vic ha arribat d’aquesta manera a generar 65 textos, que han estat publicats en els quatre volums de Com una cadira, per Adicciones Porquesí. Una publicació que arriba cap de més de tres anys de començar el procés participatiu.
A partir de la cadira, han emergit moltes reflexions i històries, i és això el que, en el fons, Lafon planteja als seus interlocutors, entre els quals hi ha gent que escriu habitualment, però també “persones que no ho fan, i que ens han donat sorpreses”. Dels primers, hi ha noms com els d’Irene Solà, Pep Artero, Sergi Oliva, Salvador Giralt o Toni Coromina. I entre els segons, hi figuren gent del món de la música com Ernest Crusats, crítics d’art com Àlex Mitran o Miquel Bardagil, dissenyadors com Juli Capella, gestors culturals com Ramon Parramon i artistes com la ceramista Carme Collell o la videocreadora Ester Xargay.
Lafon admet que té una relació personal, “emocional”, amb tots els autors, una implicació sense la qual creu que “hauria estat molt difícil tirar endavant” la idea. També hauria estat difícil fer-ho sense la complicitat d’Adicciones Porquesí, una editorial alternativa que té entre els seus impulsors el dissenyador vigatà Albert Cano i Alexis Barroso. “Són dels que s’apunten a fer coses entre uns quants per amor a l’art”, diu Lafon. Gràfiques Diac i la impremta Daví també hi han posat de la seva part per culminar els quatre volums.
{{ comment.text }}