L’any 2014 l’ús anual d’energia final a escala mundial era de 19 TWa/a (terawatts/any, cada any). Aquesta dada traduïda a quilowatts hora serien 166.440.000.000.000 kWh. L’any 2023 aquests 19 TWa/a ja són 20 i escaig. L’ús mundial acumulat entre els anys 2015 i 2050 es preveu que sigui de 900 TWa. Vist aquest ús desorbitat, seria bo analitzar la capacitat de les reserves fòssils disponibles. Els valors estan reflectits en unitats energètiques resultants de la crema o la fissió. Les dades es poden interpretar més fàcilment en la gràfica que il·lustra aquesta informació. Urani, 75 TWa; gas, 216 TWa; petroli, 258 TWa, i carbó, 577 TWa.
Primera dada rellevant: el material més abundant a les reserves fòssils és el carbó (el més contaminant). D’urani, per exemple, n’hi ha molt poc, una raó de pes per aturar les centrals nuclears. L’objectiu que es busca en calcular les reserves de combustibles fòssils és que, si les sumem, d’aquí a l’any 2050 es podrien haver acabat. Això no treu que d’aquí al 2050 es trobin noves reserves de petroli, per exemple. Les dades apunten que les reserves que tenim de fòssils és força equivalent al que està previst consumir fins al 2050 (pobres habitants del planeta si ho fem).
Podem comparar, tal com indica la gràfica, les previsions de l’ús d’energia i les reserves de fòssils amb l’energia que poden proporcionar les renovables. El sol envia a la Terra 176.000 TWa/a i són aprofitables a terra ferma 23.000 TWa/a i l’eòlica a terra i a mar, 1.000 TWa/a. Cal recordar que actualment es necessiten de l’ordre de 20 TWa/a, per tant, del sol es podria capturar més de mil vegades l’energia necessària. A aquestes s’hi poden afegir la biomassa, que pot donar 8 TWa/a; la hidràulica, 13 TWa/a; la marina, 20 TWa/a, i la geotèrmia, 10 TWa/a. Arribats a aquest punt, caldria preguntar-se, què estem fent? Una explicació raonable i, a hores d’ara creïble per a tothom, és que la crema de combustibles fòssils genera grans interessos econòmics de les corporacions i països productors, però també dels nombrosos excàrrecs polítics, com ho demostren les portes giratòries. Vistes les xifres, doncs, es pot concloure que les renovables són immensament viables energèticament. Cal remarcar que les millors renovables són l’estalvi i l’eficiència, el que cal és aprendre a usar l’energia en lloc d’abusar-ne; pensar i estudiar com guanyar en eficiència, que hi ha molt a millorar.
Pensar “senzill”
Ramon Sans és enginyer industrial. La seva carrera professional es va desenvolupar principalment a l’empresa vigatana Girbau, SA, fabricant de rentadores, assecadores i planxadores industrials. Té al seu haver de l’ordre de 40 patents mundials. La recerca de l’eficiència pensant “senzill” ha estat una de les seves màximes.
Un exemple d’eficiència energètica és la millora que va aconseguir amb les assecadores reciclant l’aire (a una temperatura de 40-50ºC) i no pas agafant-lo de l’ambient (que era més fred, 18 o 20ºC), amb la qual cosa va aconseguir tractar la roba a una temperatura més alta, passant d’un tractament de 40-60º a un de 70-90º. Però amb l’inconvenient que l’aire era més humit. Això no obstant, i mitjançant diversos càlculs, va trobar que encara que l’aire reciclat portés més humitat, es podia multiplicar per quatre la capacitat d’absorció: “És el que fan els núvols, en el fons”, diu Sans. Amb aquest sistema, l’assecadora va passar d’assecar en 30 o 40 minuts a fer-ho en 15 o 20 minuts, rendint un 70% en lloc d’un 35%.
“Pensar en senzill és molt útil”, assegura, “però no es fa prou” i això “vol dir que hi ha molt a fer en eficiència”. L’exemple de les assecadores es podria extrapolar, segurament també, a altres electrodomèstics que utilitzem en el nostre dia a dia.
El que cremem i el CO2 que generem
Cremant un litre de petroli (que pesa 0,87 quilos) es generen 2,72 kg de CO2. Per cada quilo de petroli que es crema es generen més de 3 kg de CO2. Els hidrocarburs (com el petroli) estan formats per un àtom de carboni i dos (CH2) o tres (CH3) d’hidrogen. En cremar CH2 o CH3 es genera CO2, és a dir, es canvien els àtoms d’hidrogen per àtoms d’oxigen.
Com podem sobreviure si diàriament es cremen 85 milions de barrils de petroli? Si aquests barrils es compten en litres serien 13,5 milers de milions i en emissions parlaríem de 36,7 milions de tones de CO2 diàries, només de petroli. Per tant, aquí s’hi haurien d’afegir les emissions per cremar carbó i gas, que doblarien aquestes quantitats. Els números indiquen que s’aboquen diàriament més de 70 milions de tones de CO2 a l’atmosfera.
El gas no és una energia neta
La gràfica que podeu veure sota aquestes línies fa una comparativa del CO2 generat per la crema de combustibles fòssils per aconseguir 1 MWh d’energia. Cremant carbó es generen 430 quilos de CO2. Cremant petroli, 265 i gas, 206. Si posem índex 100 al petroli, el carbó contamina un 62% més respecte al petroli i el gas, un 78%. D’aquí es pot deduir que el gas no és una energia neta, contràriament al que s’ha volgut fer creure a la ciutadania i contràriament al que s’afirmava des d’Alemanya. En aquest sentit, quan es va produir l’accident a la central nuclear de Fukushima, al Japó, la cancellera alemanya Angela Merkel va tancar les centrals nuclears del país però, a falta d’energia, va haver de tornar a engegar les centrals de carbó. Amb això no n’hi va haver prou, i va haver de tornar a engegar les centrals nuclears.
Els materials per a les renovables
En conclusió: les renovables són viables climàticament? Sí, perquè generen zero contaminació. Es diu que per utilitzar-les calen materials que costen de trobar. Alguns sí, però també costen de trobar altres materials per fabricar dispositius usats actualment per cremar fòssils. Per fabricar plaques fotovoltaiques, per exemple, es necessita silici de la sorra, i n’hi ha molta. A l’hora de fabricar les bateries sí que és més complicat. Es necessita liti, per exemple, i és un material complex. S’ha de tenir prou imaginació per buscar maneres de millorar tots aquests aspectes i reciclar molts materials perquè no es generin més residus.
{{ comment.text }}