Del 2022 al 2024 va ser el trienni amb més pèrdua de massa de glaç mai registrada

En cinc dels últims sis anys s’ha registrat el retrocés de les glaceres més ràpid de la història. Les glaceres de moltes regions no sobreviuran al segle XXI. Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics en el Món, elaborat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Servei de Vigilància de Glaceres (WGMS). L’informe es va fer públic el passat 21 de març, en què es commemorava, per primera vegada, el Dia Mundial de les Glaceres en un any, el 2025, declarat Any Internacional de la Conservació de les Glaceres per les Nacions Unides (ONU) amb el suport de la Unesco i l’OMM. L’acceleració del desgel de les glaceres pot desencadenar una allau d’efectes en cascada sobre les economies, els ecosistemes i les comunitats a escala mundial. Aquestes emmagatzemen prop del 70% dels recursos mundials d’aigua dolça. Hi ha més de 275.000 glaceres al món que cobreixen uns 700.000 quilòmetres quadrats. Les regions d’alta muntanya són considerades les torres d’aigua del món. Per això el treball alerta que l’esgotament de les glaceres amenaça l’abastament de centenars de milions de persones que viuen aigües avall i depenen de l’alliberament de l’aigua emmagatzemada a l’hivern per fer front a les èpoques més caloroses i seques. A més, a curt termini, aquest desgel augmenta el risc d’inundacions. Basant-se en una recopilació d’observacions fetes a tot el món, el WGMS estima que les glaceres (a part de les capes de gel continentals de Groenlàndia i l’Antàrtida) han perdut un total de més de 9.000 bilions de tones des que van començar els registres, l’any 1975. “Això equival a un enorme bloc de gel de la mida d’Alemanya, amb un gruix de 25 metres”, assegura el professor Michael Zemp, director del WGMS. En el període 2022-2024 es va produir la major pèrdua triennal de massa glacial mai registrada. L’any hidrològic 2024, remarquen, va ser el tercer consecutiu en què 19 regions glacials van experimentar una pèrdua de massa de 450.000 milions de tones. De fet, va ser el quart any més negatiu registrat. També és rellevant que la pèrdua de massa va ser relativament moderada a l’Àrtic canadenc o a la perifèria de Groenlàndia, però a Escandinàvia, Svalbard i al nord de l’Àsia van patir la major pèrdua de massa anual registrada. Les glaceres són el segon factor que més contribueix a la pujada del nivell del mar després de l’escalfament dels oceans. De fet, Zemp assenyala que “cada mil·límetre de pujada exposa entre 200.000 i 300.000 persones a més inundacions anuals”. I alerta que al ritme actual de desgel moltes glaceres de l’oest del Canadà i els Estats Units, Escandinàvia, Europa Central, el Caucas, Nova Zelanda i els Tròpics no sobreviuran al segle XXI. En aquest sentit, la secretària general de l’OMM, Celeste Saulo, adverteix que “la preservació de les glaceres és una necessitat no només ambiental, econòmica i social. És una qüestió de supervivència”.

Del 2022 al 2024 va ser el trienni amb més pèrdua de massa de glaç mai registrada

La crisi del Golf reobre el miratge nuclear en plena transició energètica

Ormuz sacseja Catalunya: energia, guerra i dependència en un sistema vulnerable

Dinamarca i el vent

Menys aigua per produir a Towa, la indústria s’adapta a les sequeres

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Aina Machuca, de l'Ametlla, guanya Eufòria de TV3

Trenquen els vidres a cops de destral i roben en una joieria de la Porxada, a Granollers

[ACTUALITZACIÓ] Extingit l'incendi de vegetació al Montseny, dins el terme de la Garriga

Montornès demana col·laboració per caçar els autors d'unes pintades al patromini local

Més de 40 escoles i instituts públics de la comarca no faran colònies ni sortides el curs vinent

La trobada de Marcs que havia de batre un Guinness i que promou un jove de Granollers s’ajorna al 2027

Ferit un participant del Correllengua a Cardedeu per un impacte al coll

Detingut un mestre de Granollers que publicava pornografia infantil a les xarxes

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació