Al·lèrgia a les gramínies, oncologia i ginecologia. Són les branques de salut a què es dedicarà els primers assajos clínics a l’Hospital Universitari de Vic, en una unitat acabada d’inaugurar i que pertany a l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC). També s’està treballant, però, en contractes per estudis d’Alzheimer o, entre altres, MPOC, una malaltia crònica i progressiva que dificulta respirar.
Tot plegat acostarà a pacients d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès tractaments experimentals fins ara sobretot circumscrits als grans hospitals i a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Així, i tal com destaca Núria Roger, directora de Transferència de Coneixement del CHV-FHSC, s’avança en equitat territorial, alhora que Vic entrarà a formar part del mapa de la indústria farmacèutica a l’hora de testar nous productes.
La unitat d’assajos clínics no serà única a Osona, ja que estudis d’ampli espectre també se’n despleguen a l’atenció primària al CAP Vic Sud, però sí que és la primera sota el paraigua de l’hospital.
Per funcionar de manera òptima, se n’hi haurien de dur a terme entre 20 i 25 l’any, una xifra similar a la de la Fundació Althaia a Manresa.
Ara, de fet, és important aquesta fase de captació. Les dependències, tecnologia i recursos humans s’han pogut posar a punt mitjançant una subvenció de 672.000 euros de fons Next Generation (via l’Institut de Salut Carlos III) i recursos d’Osona contra el Càncer, però la unitat ha d’anar agafant ritme de creuer i finançar-se amb el que paguin les farmacèutiques.
En aquesta mateixa línia, a més de donar-se a conèixer a la indústria, s’ha d’engrescar professionals que tractin pacients a qui podria encaixar sotmetre’s a teràpies experimentals. Això aportarà als mateixos facultatius l’opció de fer recerca i, per tant, es potencia la capacitat investigadora de les nostres comarques.
“Hem de comptar que habitualment calen com a mínim 10 anys perquè un fàrmac arribi al mercat”, explica Marta Miarons, investigadora responsable de la unitat i cap de Farmàcia del CHV, “molts ni ho aconsegueixen. De fet, la indústria farmacèutica ja calcula que per assolir la fita de comercialitzar un producte ha tingut pèrdues econòmiques d’altres que no hi han arribat”.
En la inauguració d’aquest dijous, Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació en Salut, va posar el focus en com el context canvia cada cop més ràpidament: “I Europa, Espanya i Catalunya estan raonablement ben posicionades, però no ens podem adormir. De reptes n’hi ha molts.” Posava com a exemples l’auge de la medicina personalitzada, la necessitat de donar resposta a malalties minoritàries o el pes dels determinants ambientals a més a més del codi genètic.
La nova unitat consta d’una àrea de farmàcia i on tractar les mostres que es prenguin als pacients i, com a zones pròpiament per a les persones, una sala amb vuit butaques i una amb dos llits.
José Jerónimo Navas, director de l’IRIS-CC, recalca que s’ha seguit al peu de la lletra l’estricta normativa que regula els assajos clínics. Això té múltiples ramificacions, com que a cada punt d’atenció hi ha d’haver tecnologia que monitoritza les constants vitals dels pacients, que la informació s’ha de recopilar seguint els màxims estàndards o que s’ha de disposar d’aparells que mantinguin els fàrmacs i les mostres en les condicions que toca.
Per Navas, un altre aspecte important és que la unitat té espai propi, però dins d’un hospital, la qual cosa facilita l’accés a proves que, com els diagnòstics d’imatge, poden ser imprescindibles en determinats assajos. “Separem totalment l’activitat assistencial de la recerca, però aportant innovació al CHV i a la ciutadania”, hi afegeix Roger.
El dia a dia de la unitat el portaran dues coordinadores, Laia Gutiérrez i Montse Moreno, que anteriorment havia treballat en el mateix àmbit a la Vall d’Hebron.
Pel que fa als pacients, seran els seus equips mèdics els que els podran proposar participar en algun estudi. N’hi haurà que passaran per la unitat cada quinze dies, cada mes, només un cop… Depèn de les característiques de les investigacions. Formar part d’una o declinar-ho és voluntari, igual que la participació es pot revocar en qualsevol moment.
