Memòria del terror nazi

Anna Gorchs Roser Reixach És un episodi de la història recent de Prats de Lluçanès molt poc conegut. Els pradencs Francisco Rovira Viñolas, Melcior Capdevila Roca i Josep Terradellas Noguera van viure el terror nazi en primera persona durant la Segona Guerra Mundial. Tots tres van estar reclosos en camps de concentració austríacs i alemanys: Rovira, a Dachau; Capdevila, a Mauthausen, i Terradellas, a Mauthausen i Dachau. Els dos primers van sobreviure, però Terradellas hi va morir. El seu poble natal els va retre homenatge divendres amb la col·locació d’una llamborda Stolpersteine al davant del seu domicili per tal que aquest succés no quedi en l’oblit. Tant Capdevila com Terradellas i Rovira s’havien significat en favor de la República durant el període de la guerra. Se sap que Terradellas va marxar al front com a voluntari, que Capdevila va arribar a tenir el càrrec de comissari polític de l’exèrcit i que Rovira havia estat president del sindicat UGT. Com molts altres combatents i persones de tendència d’esquerres, quan la victòria de les tropes franquistes era pràcticament un fet van decidir fugir i travessar al més aviat possible la frontera. Ja en territori francès, és difícil resseguir quines van ser les seves passes. Se sap per la correspondència que es conserva que Capdevila va estar internat temporalment en camps de concentració d’aquest país, en concret a Sant Cebrià i Agde. Per l’abril del mateix any es va promulgar un decret que assenyalava les obligacions de caràcter militar que tenien els estrangers refugiats en aquest país, una normativa que va ser l’origen de les Companyies de treballadors estrangers, de les quals van formar part Capdevila i Terradellas. L’1 de setembre de 1939 Alemanya va envair Polònia i el govern francès ordenava una mobilització general. La majoria dels que s’havien allistat a les mencionades Companyies de treballadors van ser destinats a feines de fortificació i defensa a la zona de la línia Maginot i a la frontera amb Luxemburg i Bèlgica. Quan els alemanys van començar l’ocupació de França, una gran part d’aquests combatents estrangers van ser capturats pels nazis i traslladats en un primer moment a centres de reclusió de presoners –frontstalags i stalags– i finalment a un camp de concentració. Capdevila va ingressar a Mauthausen el desembre del 1940 i Terradellas, al mateix camp l’abril del 1941. Rovira, que formava part dels anomenats Guerrilleros españoles, va ser reclòs el 1944 a Dachau. Les condicions de vida en aquests camps de la mort van ser inhumanes i molts dels presos hi van morir a causa dels treballs forçats, per malalties i maltractaments dels soldats nazis. També per pràctiques macabres, com per exemple la cambra de gas o els experiments suposadament mèdics a què estaven sotmesos. Terradellas va morir a Dachau el 1943, indret on havia estat traslladat el maig del 1941 procedent de Mauthausen. Els que van tenir més possibilitats de subsistir van ser els que estaven destinats a realitzar feines especialitzades. Va ser el cas de Capdevila, que va treballar al taller de fusteria del camp, i que va tenir un paper molt destacat en l’organització dels espanyols al camp. Aquest pradenc va estar afectat de tuberculosi i es va poder salvar gràcies a l’ajut d’un company que li aconseguia les medicines d’amagat. Capdevila va ser alliberat el 5 de maig de 1945 per les tropes nord-americanes. En la carta que va escriure poc després als seus familiars manifestava: “ ...el vostre Melcior ha tornat a néixer fa uns dies, més fort, més gran, més vell, però més sensible i més humà si és possible, ja que ha sigut sempre l’humanisme el que ha impulsat els meus actes i el meu pensament.” Rovira va aconseguir la llibertat un xic abans, l’abril del 1945, tot i que va patir nombrosos traumatismes que li van deixar seqüeles per a tota la vida. Després de l’alliberament dels camps de concentració per part de les tropes aliades, els supervivents van ser reclamats pels respectius governs, van rebre indemnitzacions econòmiques i se’ls va tractar com a herois. En el cas dels espanyols, això no va succeir perquè per al govern de Franco eren “rojos comunistes”. Finalment, França va acceptar acollir-los, possiblement per compensar-los del mal tracte que havien rebut en arribar al país. Tant Capdevila com Rovira s’hi van quedar a viure. El primer va continuar el seu activisme polític i va formar part de la Federación Española de Deportados e Internados Políticos (FEDIP), organització de la qual va ser secretari d’acció social, un càrrec que compaginava amb la seva feina d’antiquari. Va morir a Canes el 2004. Pel que fa a Rovira, va rebre una distinció de l’Estat francès per la seva col·laboració amb les Forces Françaises de l’Interieur (FFI). Va morir el 1988 a la ciutat de Narbona.

Memòria del terror nazi

El Martinelia Manlleu diu adéu a Europa amb derrota davant l’Esneca Fraga (4-0)

La reforma del Cirvianum s’endarrerirà pel recurs d’una de les empreses

Crema una caldera a Taradell

Vera va guanyar 3,2 milions el 2023, tot i la reducció dels ingressos per venda de xarxa

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Nandu Jubany i la seva nova Mercedes-Benz Classe V

Dos ferits lleus en un accident a la C-17 a les Masies de Voltregà

Envien a presó l'home que va apunyalar la seva parella a Sant Hipòlit

Detingut per quatre robatoris amb força en establiments de Vic

Mig centenar de persones condemnen l’intent de feminicidi a Sant Hipòlit

Despengen la bandera espanyola de l'Ajuntament de Vic

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Un ferit lleu en una sortida de via a la C-17 a Montesquiu

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia