Més de la meitat de les fonts d’Osona i el Lluçanès han deixat de rajar. Concretament, un 52%; una dada que ha anat en augment els últims tres anys. És un dels titulars que aquest dilluns deixaven anar membres del Grup de Defensa del Ter en el marc de la presentació anual dels resultats de contaminació per nitrats a les fonts d’Osona i el Lluçanès. No és casualitat que la convocatòria dels ecologistes tingués lloc a pocs metres de l’escorxador Patel, a la riera de Sant Martí de l’Esquirol. Els mals resultats els associen, en part, a la sequera, però també assenyalen a l’agroindústria del porc a qui acusen de segrestar aigua en el que, diuen, és el ‘crim perfecte’.
De les 170 fonts que s’han mostrejat, només en ragen 81. I d’aquestes, un 41% estan contaminades i presenten una mitjana de 58 mil·ligrams de nitrats per litre, per sobre del llindar que fixa l’OMS que és de 50 mil·ligrams. Com l’any passat, la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà repeteix a la primera posició amb 511,2 mil·ligrams de nitrats per litre. També repeteixen, en segons i tercera posició, la font Salada de Gurb i la font del Raig de Torelló amb 215 i 192 mil·ligrams de nitrats per litre respectivament. Davant d’aquest escenari, el Grup de Defensa del Ter demana a les institucions que l’abordatge de la sequera s’acompanyi d’un replantejament del model porcí.
També demanen a l’Agència Catalana de l’Aigua que elabori un pla de control dels aqüífers contaminats per nitrats i que confeccioni un registre de pous i captacions que permeti tenir un control de quina explotació se’n fa.
