Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Més que un pregó

El CD Borgonyà fa el pregó de la festa major de la colònia, el preludi dels 125 anys del club d’aquí a uns mesos

L’inici va ser comú encara que el futur “ens va portar a destins molt diferents”. Noel Pérez, un dels capitans del CD Borgonyà, ho deia aquest dissabte durant el pregó de la festa major de Borgonyà, que s’allargarà encara fins al cap de setmana que ve. Pérez feia referència als inicis del club de la colònia i també als que van donar origen al CF Barcelona, dos equips que es van enfrontar en el primer partit de futbol de Catalunya l’any 1895. Aquest dissabte a la tarda, jugadors, entrenadors i membres de la junta sortien de les casetes vestits amb samarretes de diferents èpoques. Mesos enrere se’ls veia sense roba en un calendari per recaptar diners per reconstruir el camp que la riuada de l’octubre passat els va malmetre i va fer que encara no s’hi pugui jugar. I de fet, per aquest motiu aquesta festa major no s’hi podrà portar a terme el partit en què col·laboraven sempre.

Tot i això, el camp ja presenta la imatge d’un verd idíl·lic, que els permet fer gala que és un dels pocs camps de gespa natural que queden a Catalunya, i confien que la temporada vinent ja hi podran jugar, una temporada que l’efemèride farà més especial.
En el pregó els jugadors van demanar al públic, que buscaven les ombres sota els arbres a banda i banda de l’escenari, “si heu aconseguit la felicitat”. Els esportistes eren crítics amb les ideologies que inciten a l’odi, que “no han de portar a ser feliç”, i feien referència al perill d’una societat que va cap a la “incultura” i que “és més egoista”. Per això, el capità va dir que cal trobar mètodes per evitar-ho a través de la cultura, o de l’esport, propostes que la festa major “en porta uns quants”. Des del CD Borgonyà van parlar dels “beneficis” de jugar a futbol, com “aprendre a lluitar amb els companys, la companyonia” o el “respecte cap als rivals i aficions”. També recordaven aquell primer partit en què els escocesos que eren a la colònia van adoptar els colors del Saint Mirren i de fet encara ara porten la bandera escocesa a l’escut. I parlaven del Barça, a qui picaven l’ullet per “bufar les espelmes junts” quan celebrin l’aniversari.

Igualment ressaltaven ser a Tercera Catalana juntament amb equips de ciutats molt més grans, i deien que eren com els gals d’Astèrix i Obèlix: “Ells tenen la poció màgica i nosaltres una història única”, ja que l’equip s’ha mantingut al llarg del temps. Això sí, sense un himne, per la qual cosa feien una crida a “algun artista disposat” a compondre’l. I posats a demanar, convidaven el públic a fer-se soci i sumar-se a la seixantena que tenen. Finalment el president del club, Joan Sadurní, aprofitava el pregó per donar premis als jugadors, a qui agraïa que a diferència del Barça es paguen la fitxa i els desplaçaments.

En acabar, es va proclamar el pubill i la pubilla, Martí Comas i Mar Carbonell, i els padrins, aquest cop dues padrines: Emília Mongay (àvia de Comas) i Pilar Comellas. A la nit el ball amb la Venus va ser multitudinari.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.