“No és només donar una xeringa sinó establir una relació terapèutica”

Va ser en el darrer ple de l’Ajuntament de Vic quan la regidora socialista Débora Villena posava en coneixement que s’havia trobat una xeringa a prop d’una escola de la ciutat. Des de l’Ajuntament, la regidora de Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa, exposava que n’estaven al corrent i que hi ha alguns focus on se n’hi troben reiteradament. Es tracta, per exemple, de “zones amagades” com el carrer Sant Pere o l’aparcament del carrer Joan Maragall. “Són casos puntuals”, puntualitza Sònia Reig, cap d’infermeria de consulta externa d’Osona Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). Reig és coordinadora del Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX), del Departament de Salut, que es va posar en marxa a Osona el 1998. “El PIX forma part dels programes de reducció de danys en què es despleguen una sèrie d’intervencions per reduir al màxim els efectes negatius del consum”, contextualitza. L’objectiu principal és prevenir infeccions associades a aquest consum com el VIH i l’hepatitis. En concret, a les persones que es punxen la droga se’ls facilita uns kits amb una xeringa, aigua destil·lada, un cotonet per desinfectar la pell, una cassoleta per fer la dissolució i un filtre per preparar la dosi de forma higiènica. “Si cuidem el pacient, cuidem la resta de població”, diu Reig, remarcant que amb una xeringa neta no hi haurà contagi d’aquestes malalties. També puntualitza que “el primer que hi ha són les ganes i l’ansietat de consumir”, després la substància i finalment la xeringa. “Amb els anys n’hi ha que són més previsors i ja en demanen per totes les vegades que consumiran”, afegeix. De fet, Reig és partidària de “donar i treballar el retorn”. “No li condiciono que me’n porti una de vella per donar-n’hi una de nova. Si ho faig, n’anirà a agafar una de terra i podria punxar-se, i no estic fent prevenció amb aquest pacient”, afegeix. Ara bé, cada punt d’intercanvi té la seva normativa i pot ser que si una persona n’hi demana deu, n’hi reclamin cinc a canvi. Tot i això, “el que no ha fet cap punt d’intercanvi és no donar-ne cap si algú no en porta”. 16.000 ‘KITS’ EN CINC ANYSA Osona hi ha 23 punts PIX. Al programa hi ha adherides nou farmàcies, el servei d’urgències de l’Hospital de Vic i totes les àrees bàsiques de salut (ABS), a més del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS), a Osona Salut Mental, i el Centre de Reducció de Danys (CRD), programa que es desenvolupa a Osonament. Reig, que des dels inicis coordina el programa, destaca que des d’un bon principi hi va haver molta sensibilitat, sobretot als centres d’atenció primària. De fet, abans que ho establís el pla de salut, Osona ja tenia la majoria de CAP adscrits al programa. Les urgències de l’Hospital de Vic també van ser pioneres en aquest sentit. Una sensibilitat que també és a les farmàcies. En els darrers cinc anys a Osona, s’han distribuït uns 16.000 kits amb xeringa i material. El 2022, de les últimes dades que es tenen constància, se’n van repartir 4.148; el 2021, 1.562; el 2020, 3.801; el 2019, 2.272, i el 2018, 3.737. Segons els centres de distribució de kits, el 2022, la majoria (un 86%) es van donar des dels CAP. El 2021 també hi va haver aquesta tendència (un 63%), però les farmàcies van tenir-hi més pes (31%). Segons la infermera, “no és igual cada any, però als llocs on se n’acostumen a recollir més són urgències, el CAP del Remei, una farmàcia d’aquesta zona i algun any també ha despuntat una de Torelló”. Sigui com sigui, malgrat que es puguin llençar i/o recollir xeringues a molts llocs de la comarca, “la realitat és que la gent no va a fer un intercanvi al seu poble per evitar que el vegin”. Hi ha farmàcies de pobles petits, com Santa Eulàlia de Riuprimer, que està adherida al programa però mai ha distribuït cap kit. En una comarca com Osona, quan hi ha un consumidor nou a la zona es nota i, per tant, “es dispara l’intercanvi”. N’hi ha d’altres que no coneixen tant el circuit, de manera que també es pot observar un repunt de les xeringues al carrer. “Sabem qui són els pacients que es punxen i que estan consumint”, explica Reig. Per tant, quan hi ha hagut troballes d’aquesta mena insisteixen que es faci correctament el retorn. Molts d’aquests consumeixen a casa i a vegades hi ha gent nova, “que no coneixem, que no estan vinculats a cap centre de tractament i és més difícil arribar-hi”. L’americana o l’espanyolaEls kits que es proporcionen estan adaptats al tipus de droga que hi ha al territori. La que es punxa habitualment aquí és l’heroïna i la cocaïna i, per tant, hi ha dos tipus de xeringues: l’espanyola i l’americana. L’espanyola té el diàmetre de l’agulla més ampla i es fa servir per a la cocaïna, ja que si és gaire prima la droga es pot cristal·litzar. L’americana, en canvi, és una agulla més prima i es fa servir per a l’heroïna. UNA PORTA AL TRACTAMENTMés enllà de ser un programa de salut pública, també és una porta d’entrada a la xarxa sanitària. Tal com apunta la infermera, “ens interessa que el pacient hi entri en contacte com més aviat millor per evitar complicacions”. “Quan es porten uns deu anys consumint, hi ha un deteriorament orgànic, psicològic, social… molt important. En canvi, si entra en contacte amb el servei sanitari quan en porta un o dos, podem anar donant missatges i aquest deteriorament no s’agreuja tant”, remarca la infermera especialista en salut mental. D’alguna manera, doncs, “ja està vinculat al servei i el dia que vol demanar ajuda ja sap on són els punts”. “La funció no és només donar el kit amb la xeringa, és establir una relació terapèutica, un vincle que s’ha d’establir a poc a poc”, afegeix. Trobar-se una xeringa encén totes les alarmes perquè és la irrefutable prova que hi ha hagut un consum de droga. “És una realitat i de pacients addictes, malauradament, n’hi ha”, expressa Reig. Ara bé, també hi ha altres consums més estesos i no tan visibles, com el de cocaïna. “Quan la gent es troba un tub a terra que s’ha fet servir per esnifar ni es planteja que és de cocaïna”, conclou.

“No és només donar una xeringa sinó establir una relació terapèutica”

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents

“Saber què tenia em va donar molta energia”

“En paraules com “ser valent” o “sortir-se’n” no hi ha mala fe, però poden generar pressió”

Cap a un càncer més prevenible i tractable

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic