Quatre passos per ser eficient fertilitzant amb dejeccions ramaderes

Malla va caollir fa uns dies la primera de les jornades tècniques PROP-FEM, que tractaran cada dos anys l’aplicació de les dejeccions ramaderes al sòl agrícola i els tractaments que calen en les dejeccions ramaderes amb l’objectiu de buscar la màxima rendibilitat i eficiència. Així ho va explicar la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisabet Guillaumes, que va presentar una jornada a la qual van assistir més d’un centenar de persones. “Es tracta de fer aquestes jornades de forma continuada i comencem en un moment considerat àlgid, perquè aquest juliol s’aprovarà el nou decret de dejeccions ramaderes”, va dir Guillaumes, que va afegir que el nou decret el que ha fet és “reforçar el programa d’actuacions que ja hi havia. I fer-ho amb control. S’han pogut digitalitzar tots els plans tècnics de dejeccions ramaderes presentats i se n’han detectat de duplicats o triplicats”, va explicar, per afegir que el nou decret permetrà que no passi. Ara, cada ramader farà una declaració anual, com la de la renda, on hauran de plasmar tot el que han fet. Tot plegat ha de servir per, “a més de fer-ho bé, demostrar que es fa bé i que desaparegui l’etiqueta del ramader com a contaminador”, va dir Guillaumes. El responsable de l’oficina de fertilització del DARP, Carles Ortiz, va explicar que es tracta d’aprendre que “amb el mínim de nutrients possibles es pot treure el màxim rendiment del cultiu i reduir alhora les pèrdues cap al medi ambient”. Entre el DARP i el centre de recerca IRTA hi ha una quinzena de camps d’assaig experimentals “situats en diferents zones i que contenen diversos cultius”, que ajuden a millorar aquest rendiment, va dir Ortiz, que va afegir que la jornada dona les pinzellades principals però “cal assessorar a cada zona”, perquè ni el nutrient és igual a tot arreu (de fet, cada granja té les dejeccions ramaderes amb una composició diferent) ni la climatologia, ni la terra. A Malla es va distribuir els assistents en quatre estacions que segueixen un fil conductor: en la primera s’explicava com planificar i ajustar la dosi adequada de nutrient al camp; una segona es referia a la manera de llançar el nutrient al camp i el tipus de maquinària, que va comptar amb la presència de cinc empreses diferents que mostraven els seus tractors amb mànegues; la tercera tractava de la distribució al llarg del cicle de la planta incidint en la doble collita, que és molt usual a Osona; i la quarta parlava sobre una sèrie de productes nous com a tractaments “alguns encara desconeguts i les implicacions que poden tenir al sòl”. En la mateixa parcel·la on es feien les sessions s’hi van poder veure mostres de camps abonats o no en funció de les necessitats. Com deia Francesc Domingo, de l’IRTA, és diferent tractar amb les lleguminoses que amb cereals i per tant “l’anàlisi prèvia” és important. Ortiz reconeixia que dir que hi ha “una solució és molt complex, però hi ha coses a millorar en zones d’intensitat ramadera remarcable com a Osona”. Planificar la fertilització (1) Francesc Domingo, de l’IRTA, i Gemma Murillo, del DARP, van ser els encarregats d’explicar com s’ha de planificar la fertilització, primer pas per saber què necessita cada camp i cada cultiu. Per no perdre nutrients en el procés i per tant assegurar el creixement de la planta, és necessari “pensar i planificar bé les aplicacions així com el moment i la manera com s’usen aquests fertilitzants”. D’una banda, hi ha el fòsfor i potassi que estan al sòl i per tant primer cal mirar si en fa falta més o no. És una previsió que es pot donar en un període temporal de quatre o cinc anys. El cas del nitrogen és diferent, ja que és un nutrient més volàtil. Per tant, segons van explicar, el primer que cal fer és un balanç de nitrogen, de les entrades i les sortides. Domingo va mostrar alguns aparells que permeten conèixer el nivell de nitrogen que té la planta i valorar-ho. Les mànegues, la millor opció per adobar (2) Jordi Recasens, de l’IRTA, i Jordi Tugues, del DARP, van explicar quina és la maquinària i l’equipament més beneficiós per aplicar les dejeccions líquides, segon pas del procés. Es van comparar els sistemes actuals: el de ventall, el d’injecció i el que utilitza mànegues. Aquest darrer és el millor tant si es valora l’evaporació com l’olor, fer-ho com a cobertura o abans que neixi la planta o l’eficiència de la dosificació. El sistema de ventall ja està prohibit i de fet “li donem una puntuació de 3 sobre 10”. Els injectors o enterradors, que també treballen el sòl, necessita de tractors més potents, amb amplades més grans de treball i velocitats més reduïdes que fan que no es puguin aplicar dosis baixes. “Li donem un 4 sobre 10”, van dir. Finalment, les mànegues és la millor opció tant per aplicar a l’inici com en la cobertura. La puntuen amb un 8 sobre 10. Maneig i nous compostos a partir de purins (3i4) Les tecnologies de tractament de purins existeixen des de fa 20 anys. La més extensa és la separació sòlid-líquid del purí, però cada una té característiques diferents que cal tenir en compte a l’hora d’adobar, com ara que la sòlida té més nutrients que la líquida. Però n’hi ha més: el compost de fraccions sòlides (a la foto, assistents comprovant que no fan mala olor), que té un alt contingut de nutrients; el procés de nitrificació-desnitrificació, que elimina el nitrogen amoniacal de la fracció líquida transformant-lo en nitrogen gas, o la digestió anaeròbia quan part de la matèria orgànica esdevé biogàs. Aquestes tècniques permeten reduir el nitrogen i fer, llavors, un maneig de la fertilització, quart pas, més precís. Aquí cal tenir en compte les aplicacions de cobertura o l’opció de fer dos cultius a l’any, com a Osona, que permet un aprofitament del nitrogen més alt.

Quatre passos per ser eficient fertilitzant amb dejeccions ramaderes

Confirmen que la UVic-UCC tindrà el grau en Dret el curs vinent

L’art i la solidaritat, units en memòria de l’arquitecta i artista Anna Pont

La temporada de neu més excepcional dels últims deu anys ja suma gruixos d’entre un i dos metres

Per recordar… i per recordar-les

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres