El xarrabascat se sent des de fora en travessar la tanca del pati de l’antiga escola Sagrats Cors de Sant Hipòlit els dimarts a la tarda. Des de fa unes setmanes a través del projecte Messaia Voluntaris del Voltreganès han arreglat l’antic menjador i hi fan trobades amb persones grans que estan soles. Una de les usuàries, Nati Mora, explica que “em venen a buscar a casa i em tornen perquè no puc pas caminar gaire tros”. Allà berenen i “fem la xerrada amb noies que ja ens coneixíem d’abans i ens tornem a trobar”, comenta. La idea, explica Joan Turró, un dels impulsors, és “combatre la soledat no desitjada”. Cada dimarts, una altra usuària els recita algun poema. La setmana passada en deia un sobre l’escut de Catalunya que altres companyes també recordaven. I això els donava peu a parlar de com van de memòria totes plegades.
La iniciativa, recorda Turró, és un pas més respecte al que van començar a fer fa un any i mig. D’entrada, hi havia les visites a domicili, per fer companyia a persones que viuen soles. Rosa Maria Córdoba, una de la vintena de voluntaris, ja ho feia abans que es creés l’entitat: “Fa molts anys que el meu cor m’ho demanava i intentava ajudar la gent gran amb el que podia”. Per això, quan es va crear Messaia “m’hi vaig apuntar de seguida”. Assegura que les persones usuàries “ja t’estan esperant i els veus que miren darrere la cortina”. Córdoba diu que “és molt gratificant arribar a casa d’algú que porta moltes hores sol: t’obren la porta, els fas companyia i estan molt contents”. I l’última pregunta que li fan abans de marxar sempre és “quan tornaràs?”.
Entre les trobades dels dimarts i les visites a domicili atenen una cinquantena de persones de tot el Voltreganès. Per ara l’escola Sagrats Cors l’obren els dimarts de 3 a 6 de la tarda i més endavant volen començar a fer activitats i tallers. La intenció, diu Turró, és poder obrir més dies a la setmana si troben més voluntaris. Amb l’ajut dels voluntaris i els donatius que han rebut per part de l’Ajuntament, la Diputació, La Caixa, la Fundació Girbau i de particulars han habilitat l’espai i també han adequat una sala on recullen roba en bon estat “per a qui li faci falta”.
Per als usuaris i per als voluntaris disposar de l’espai de trobada és molt gratificant, diu Turró. “Jo sempre havia estat d’una família de molta gent i ara estic sola i em sento molt bé on hi ha gent”, apunta Nati Mora. “Aquí hi tinc una companyia molt maca i ens ho passem bé.”
