Un Clownia consolidat

Sant Joan de les Abadesses ha acollit el sisè Clownia, amb quatre mil persones gaudint de música i festa durant quatre dies. Però aquest és un festival amb ànima ideològica i, en paral·lel, ha posat a debat qüestions com el canvi climàtic i la repressió d’estat. L’actuació d’uns clàssics de la festa, els bagencs Strombers, tancava aquest diumenge al vespre la sisena edició del Clownia, consolidat com un dels festivals de referència de l’estiu a Catalunya. Un festival amb un model singular, pioner en el seu moment, que ha fet de la integració en el poble que l’acull, la barreja de música i arts del circ, el caràcter familiar i el debat ideològic uns senyals d’identitat que el diferencien. [caption id="attachment_140184" align="alignnone" width="900"] Joan Fortuny de la Dharma i al seu darrere, Ivan López de Txarango | Arnau Jaumira[/caption] La nit de divendres, que va encadenar els concerts d’Oques Grasses, Buhos i Doctor Prats, va mantenir bona part dels quatre mil clownians concentrats durant cinc hores davant de l’escenari principal. Els osonencs, en plena gira de presentació de Fans del sol, han aconseguit que el seu públic els segueixi en un viatge del reggae cap al pop amb tocs electrònics, sense perdre el so que els caracteritza. El que fan ara és reconeixible però sense repetir la fórmula que els va dur a l’èxit. Van teixir un concert vibrant, que al final va acabar amb Deixa cantada a cappella per tots els membres del grup. Darrere d’ells, Buhos va encarar el tram final de la seva gira, que culminarà al Cruïlla de Tardor de Barcelona, com va recordar el cantant Guillem Solé. Els de Calafell van oferir un perfecte resum de la trajectòria de la banda, obrint amb Nos vamos pa’l festi, del darrer disc La gran vida, i remuntant-se a Brama per tancar, amb un tema del disc Natura salvatge que va obrir els últims i triomfals anys del grup. I entremig, el moment culminant de Volcans. Un perfecte comiat per al públic que no tindrà ocasió de veure’ls fins que tornin als escenaris, sense data prevista. La nit continuava amb Doctor Prats, que s’ha situat entre els grans i fabrica un hit a cada disc –el darrer, Caminem junts–. Miki Santamaria agraïa al públic l’acollida que situat als vallesans en primera línia, en quatre anys. Després de tancar el concert amb Tot anirà bé, el van dedicar a la memòria de l’Eric, un jove camprodoní mort prematurament que era seguidor de Doctor Prats. La nit havia començat amb Joan Dausà, que va saber recrear en un escenari gran com el de Clownia aquesta comunicació especial que té amb el públic quan actua amb més proximitat. [caption id="attachment_140188" align="alignnone" width="900"] Els kenians Mighty Jambo | Arnau Jaumira[/caption] Si la nit de divendres va encadenar grups de l’àmbit del pop rock català, la de dissabte s’havia dissenyat més diversa. L’Elèctrica Dharma pujava a l’escenari gran encara amb poc públic, però amb tot l’ofici de la seva trajectòria, que semblava tancada i ha reviscut amb Flamarada. Enmig del concert, Alguer Miquel, de Txarango, va pujar a l’escenari per posar veu a la lletra de Resistir és vèncer, que Jordi Cuixart, president d’Òmnium, va escriure des de la presó per a la Dharma. Una de les moltes reivindicacions de llibertat per als presos que es van anar produint durant el Clownia. Els pioners de la world music en català van donar pas a la música procedent de l’altra banda de l’Atlàntic, la dels colombians La 33, una grandiosa orquestra de salsa, de llarga trajectòria, que va acollir Txarango en la seva visita al país sud-americà. I de la salsa al reggae electrònic i combatiu, de la mà de Green Valley, per acabar amb Itaca Band, una de les actuacions més esperades quan encara hi ha hagut poques ocasions de veure’ls en directe amb el seu últim treball, La lengua de los pájaros. Els de Montcada van ser una injecció d’energia a la vena del públic, al final d’una tercera nit de festival, i just abans que Tremenda Jauría tanquessin definitivament l’escenari principal. A banda de les dues nits al gran escenari principal, Clownia ha vist passar propostes per altres escenaris. A la plaça Major, la nit de dijous la obrien Balkan Paradise Orchestra, una agradable sorpresa per al públic que no coneixia aquesta formació femenina amb protagonisme dels vents i aires d’arrel balcànica, o les valencianes Pupil·les amb els seus ritmes rap i trap i lletres feministescombatives, tot i que aquestes no van acabar d’arribar ben nítides. També el trap era protagonista del concert final de Lildami. A l’escenari Àgora del recinte del Clownia, sota la carpa, Suu i Julianne Heinemann divendres i Natxo Tarrés dissabte van haver de lluitar amb la calor en horari de tarda. Heinamann interpretava, acompanyada només de guitarra, cançons del seu últim disc Nu, que aquest estiu continuarà en gira mentre prepara l’espectacle sobre Walter Benjamin que estrenarà al MMVV, al setembre. Natxo Tarrés, que ha estat present al Clownia en diferents formats, hi presentava en aquesta ocasió el seu tribut a Bob Marley i el reggae amb The Wireless. El circ, que forma part també de l’essència de Clownia, ha tingut aquest any un caràcter marcadament internacional i social. Divendres amb Mighty Jambo, un projecte nascut a Kènia basat en la dansa i el cos, integrant-ho en un espectacle d’arrel africana, i dissabte amb Circo no Ato, de Rio de Janeiro, que va impressionar el públic amb els seus números d’acrobàcia. Tot dos, projectes que persegueixen la integració social de joves a partir dels llenguatges del circ. El festival que té idees [caption id="attachment_140190" align="alignnone" width="900"] La taula rodona sobre la repressió de drets, moderada pel periodista Roger Palà | Arnau Jaumira[/caption] Clownia és un festival amb ideologia. La periodista Anna Palou i un equip de voluntàries coordinen l’Espai Consciència, on durant dos dies hi ha tallers, debats i també entitats, en una trentena de parades. El tema d’aquest any era el canvi climàtic, amb un punt de partida: “El capitalisme mata el planeta”. La taula que va reunir més audiència, però, va ser la de divendres, que s’escapava d’aquest marc i abordava la repressió d’estat, amb la participació, entre d’altres, de Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, i els familiars dels joves d’Altsasu, que van rebre llargs aplaudiments. Bonet va remarcar que “qualsevol persona d’aquí” podia estar al lloc del president d’Òmnium perquè, en la concepció de l’Estat, “les manifestacions són un perill”. La sortida, creu, no vindrà “d’un sol desllorigador”, sinó “per una suma de factors”. Prèviament, en un debat s’havia parlat de la sobirania alimentària, amb presència de ramaderes, entre elles Marina Puigcorbé, d’El Lladré (les Llosses). La idea de consum de proximitat mesurable no només en quilòmetres (“vol dir, també, que sé qui ets i com treballes”) va sorgir en el debat, en què el nivell local i global es van alternar. Al final, es va plantejar des del públic la qüestió del veganisme. Gustavo Duch, de la revista Soberanía Alimentaria, va dir que el problema era el “model industrial”, tant si era vegà com carnívor. A escala local, es reivindicava, en la mateixa línia, “no el concepte d’explotació ramadera sinó el de casa de pagès”, deia Marina Puigcorbé. La tarda de dissabte va engegar amb debats sobre resistències culturals i sobre la lluita pel planeta. Presència de joves, no només entre els espectadors sinó també a dalt de la tarima. Tal com explicava la portaveu del moviment Friday for Future, Marina Abad: “Hem d’actuar ara i hem d’actuar tots, ja n’hi ha prou de parlar de les futures generacions’’. Els assistents van participar de les xerrades, no només preguntant als ponents sinó també oferint punts de vista i noves perspectives. Una de les intervencions més aplaudides va ser la de María García, d’Ecologistas en Acción, que va afirmar que “el capitalisme és un sistema que esclavitza i del qual nosaltres no veiem els esclaus”. La lluita pel medi ambient, el moviment ecofeminista, la responsabilitat de les empreses i l’ús que fem del combustible van ser pilars fonamentals de moltes de les intervencions. El meteoròleg Tomàs Molina hi posava el contrapunt, des de la perspectiva també de lluita pel planeta, però definint-se com a “possibilista” en els passos que cal seguir. Quan ja estava a punt d’acabar-se la primera xerrada de dissabte, Iván Prado, de Pallasos en Rebeldía, va mencionar la presència d’Estrella Damm com a patrocinadora del festival. Un aspecte que ha generat debat durant tota l’edició entre els assistents arran de pancartes, cartells i els adhesius que hi havia pel poble amb el missatge “Fora Estrella Damm del Clownia’’, reivindicant que un festival construït a partir d’idees trencadores no podia estar finançat per una gran empresa. Di-versiones, la cita que omple la plaça [caption id="attachment_140191" align="alignnone" width="900"] Un moment de l'espectacle a la plaça | Arnau Jaumira[/caption] Sant Joan de les Abadesses De les sis edicions de Clownia, n’hi ha hagut tres amb una cita singular, que ja s’ha convertit en una tradició: l’actuació de Di-versiones a la plaça Major. Un concert en horari de migdia que omple la plaça de públic per escoltar aquest grup de Sant Antoni de Calonge que encadena una rere l’altra versions de temes conegudíssims que poden anar des de Raphael, Karina o Nino Bravo fins a Alaska, Kiko Veneno o altres noms de la movida fins arribar als mateixos Txarango. Dues hores imparables de festa, que tenien un moment singular quan el cantant, Albert Fort, travessava la plaça sobre una barca de goma (a la fotografia) i continuava el concert des del balcó d’algun pis particular. Enguany la plaça es va convertir, en el tram final del concert, en un mar de globus grocs reivindicant la llibertat dels presos polítics. Prèviament, havia escalfat l’ambient l’osonenc Tremendu (Dani Rifà). Divendres, pel mateix escenari havien passat Segonamà i Joan Garriga, referent de Txarango en l’aspecte musical. Les estratègies per combatre la calor [caption id="attachment_140192" align="alignnone" width="900"] Assistents al Clownia es remullen en punts d’aigua instal·lats al recinte | Arnau Jaumira[/caption] Sant Joan de les Abadesses Les altes temperatures han presidit tots els dies del festival, sobretot divendres i dissabte, en què van rondar els 40 graus a primera hora de la tarda. Les estratègies de l’organització i el públic per alleujar-la eren diverses. Al migdia, els aspersors d’aigua remullaven constantment el públic a la plaça Major. A la tarda, al recinte principal del parc de l’Estació, on a aquesta hora es concentra el públic familiar, persones equipades amb maletes d’aigua voltaven pel recinte ruixant també la gent. A la nit, alguns dels assistents dormien fora de les tendes, d’on la calor els feia fora ja a primera hora del matí. Les vores del Ter, entre els dos ponts de Sant Joan i fins la resclosa, es convertien durant tot el dia en una platja improvisada, com ja és habitual. A la carpa Àgora, on tenien lloc els concerts de tarda, es van instal·lar grans ventiladors encarats als músics, que els feien més suportable la xafogor.

Un Clownia consolidat

L’Atlàntida aixeca el teló amb la segona gira d’‘El búnquer’

El Giracirc ha tornat a omplir un cap de setmana els carrers de Collsuspina

L’Ex Abrupto, una veu pròpia

El festival ‘quilòmetre zero’

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona