De cop i volta, la sessió de cinema s’aturava i a la sala s’emetia un missatge avisant que si el doctor Rierola hi era, anés corrent a l’hospital per una urgència. L’anècdota l’explica el cardiòleg Antoni Bayés de Luna, però serveix per evidenciar una de les grans virtuts del doctor Àngel Rierola (Manlleu, 1906 – Barcelona, 1982), que el proper 22 de novembre a les 8 del vespre serà recordat i homenatjat a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. Tot seguit, es descobrirà una placa a l’Hospital de la Santa Creu, on va exercir durant gran part de la seva carrera com a cirurgià. “Era un doctor en guàrdia permanent. Sempre estava a punt per exercir la medicina on fos. Tenia un caràcter obert, molt ull clínic per fer diagnòstic i era un gran cirurgià, decidit, expert i polivalent”, comenta Antoni Bayés sobre Àngel Rierola, qui li va donar l’oportunitat per primera vegada d’entrar en una sala d’operacions quan de jove el reconegut cardiòleg iniciava la seva carrera com a metge.
“Sempre estava a punt per exercir la medicina on fos. Tenia un caràcter obert, molt ull clínic per fer diagnòstic i era un gran cirurgià, decidit, expert i polivalent”
Antoni Bayés de Luna, cardiòleg
Nascut a la masia La Rierola de Manlleu el 28 de novembre de 1906, va estudiar Medicina a Barcelona, es va llicenciar el 1931 i va començar a exercir a Roda de Ter. A partir del 1936 es va incorporar a l’equip de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, on va agafar el relleu com a cap de servei d’una altra eminència com era el doctor Joaquim Salarich Torrents. En els seus quaranta anys al centre, el doctor Rierola “va fer una gran contribució a la sanitat local en uns anys molt difícils per l’escassetat de mitjans”, tal com recorda el doctor Josep Arimany, regidor de Vic i impulsor de l’homenatge. “Cal mantenir viva la memòria històrica dels metges. Doctors com en Rierola o la seva mà dreta, el doctor Jacint Freixanet, van fer una feina imprescindible en uns temps que no hi havia estructura sanitària”, diu Arimany, que prepara un llibre per deixar constància de la importància de l’homenatjat.
Més enllà de la medicina, el futbol, la caça i els toros eren les seves grans passions. Com a futbolista, en la biografia de Rierola escrita per Marcel Corominas i publicada a la revista Gimbernat s’explica que la premsa de l’època en destaca “la seva temible cama esquerra”, i que va marcar un gol al mític porter Zamora quan sent jugador del Marià Ausa de Vic va anar a fer proves amb l’Espanyol. Pel que fa als toros, el seu pas de jove com a ajudant de metge a la plaça Monumental de Barcelona li va permetre veure una gran varietat de ferides que patien els toreros, i adquirir molts coneixements en l’àmbit quirúrgic.
