Anna Tañà
“Estar dins el cotxe és la sensació més increïble que hi ha”, així parla Dani Solà del seu esport, el ral•li. L’afició pel motor li va venir a través del seu germà Jordi, que reconeix haver estat el seu referent. “De petits vivíem a pagès i anàvem per Malla amb cotxes vells del desguàs”, recorda el pilot osonenc. Durant la seva adolescència ja anava els caps de setmana a fer els trams antics del Catalunya-Costa Brava i va veure que se li donava bé. “En comptes d’anar de festa, al sortir de la feina anàvem a muntar i desmuntar els cotxes”.
Al treure’s el carnet, va decidir convertir el seu vehicle de carrer en un cotxe de carreres i va començar a utilitzar la moto per anar a treballar. “Vaig agafar el meu Peugeot 205 i el vaig desmuntar, va ser el primer cotxe amb què va córrer. “La sensació d’estar dins del cotxe conduint és d’adrenalina pura” i afirma que és la sensació “més interessant” que hi ha. “Quan estàs corrent tot depèn de tu, sents pessigolles a la panxa i has de saber controlar les emocions. Si no et deixes portar pels sentiments, tens més possibilitats de fer-ho bé”.
Els inicis els recorda complicats, ja que “és un esport molt car”. Ell i els seus amics s’ho preparaven tot a casa i ells mateixos eren qui posaven a punt el cotxe. “En aquell moment no hi havia tantes restriccions, aprofitàvem els cascos de moto, els hi posàvem un micròfon i ens enganxàvem un adhesiu al mono”. Després de començar uns anys com aficionat, Solà va guanyar el Rally Racc, que li va obrir les portes al mundial. El Racc va ser el seu patrocinador i el va dur a guanyar el 1998, va arribar al campionat de Catalunya i, també, al Desafío Peugeot. “Quan arribaves a Espanya veies que hi havia pilots molt bons, això em feia millorar”. Solà reconeix haver corregut amb molts cotxes diferents: “Això m’ha servit per no tenir manies al canviar”. Tot i això n’hi ha un que sempre ha volgut conduir, el ZX Kit Car, “aquest cotxe va marcar una època”. Córrer al costat dels millors de cada país com Loeb o Sainz al World Rally Car va ser un moment molt especial per ell. Després d’una llarga trajectòria, Solà va decidir retirar-se de la competició el 2009 per la falta de motivació, “arriba un moment en què ho has guanyat tot i ja no motiva seguir l’any següent”. El pilot, que venia de pagès, reconeix que va haver de fer un gran esforç per destacar en el motor i que quan alguns pares li demanen consell ell mateix els diu que “és molt complicat”. “A Espanya hi falta una institució que inverteixi diners en nous pilots”. Solà, però, afirma que “estic molt agraït perquè mai m’hauria imaginat arribar on soc”.
Solà destaca que el més dur del ral•li són els accidents perquè “és una frustració”, però la por a fer-se mal no li ha fet plantejar mai de parar. “He tingut dos accidents forts, un a Mèxic i l’altre a Cantàbria”. Després d’uns anys parat, el 2019 va tenir l’oportunitat de participar al ral•li Dakar a Perú. “Va ser una experiència molt interessant, era gairebé un somni”. Guanyar el Road Dakar li va obrir les portes a una inscripció gratuïta al Dakar i va decidir provar sort i viure l’experiència. Recorda anècdotes com un dia que van conduir 200 km de nit sols i amb molta boira, on es van plantejar abandonar. “Aquell dia vaig dir que això havíem de superar-ho i ho vam fer”. Al pilot se li posa la pell de gallina al recordar el moment de l’arribada, “tots els mecànics ens estaven aplaudint. Va ser una experiència dura psicològicament”.
Solà continua vinculat a l’esport i participa puntualment en algunes carreres de cotxes històrics “però tinc altres negocis”. Solà és mecànic i un cop es va retirar de la competició va obrir diferents negocis entre ells algun Burger King i una gasolinera. Actualment és proveïdor de suspensions i és propietari d’una part d’un taller a Sant Hipòlit, entre d’altres. “Tinc seguidors molt joves, em sorprèn que la gent recordi tots els meus moments, em fa veure que he deixat petjada en aquest món”.
{{ comment.text }}