Un 30 d’abril de 1976 obria, al mig del carrer de Sant Pere de Vic, la Tintoreria Mora. I un mateix 30 d’abril, però de 46 anys després, tancarà les portes. Darrere, tota una vida professional; la que han recorregut plegats Ramon Mora i Carme Pujol. Els ha arribat l’hora de la merescuda jubilació. Ell ja té 69 anys i ella fa els 65 aquest dijous. “No sabem fer res més que rentar roba; a veure què farem a partir d’ara!”, exclamen amb un somriure.
Fill i net de tintorers –tant el seu pare com el seu avi havien treballat a la històrica fàbrica de Tints Roqué, Can Balà, a Manlleu–, Ramon Mora va començar de ben marrec treballant a la tintoreria que el seu pare, Joan Mora, havia obert a principis dels anys 50 al carrer Baixa Cortada de Manlleu. La seva futura dona, Carme Pujol, s’hi va incorporar com a dependenta el 1971, amb tot just 14 anys. Cinc anys després, ja com a parella, van decidir llançar-se “a l’aventura” i plantar-se per ells. Ho van fer a Vic. Resulta que una tintoreria del carrer de Sant Pere, La Comarcal, tancava i els van oferir, d’un dia per l’altre, d’assumir-ne el traspàs. Dit i fet. En aquell primer local s’hi estarien fins al 1992, quan es van traslladar a l’actual emplaçament, al mateix carrer Sant Pere.
“L’arrencada va ser dura”, rememora la parella. En aquells moments hi havia una dotzena de tallers de tintoreria a Vic, per a una ciutat de 30.000 habitants. A més, “hi havia una molt bona escola de tintorers gràcies al senyor Tolosa, que tenia la tintoreria al carrer Nou”. De mica en mica els Ripoll, Fletas, Masjoan, Galobardes, Subirats, Robert o Giménez van anar abaixant la persiana. Avui ja només queden tres o quatre tintoreries per a una ciutat de més de 47.000 habitants, amb el permís de les bugaderies d’autoservei. Tot un signe “dels nous temps”. I és que, més enllà de l’evolució que ha viscut l’ofici, el futur de la professió planteja dubtes. “Ha anat desapareixent la figura de l’aprenent”, adverteix Mora. També han canviat modes i costums. Les llanes, el fil i el cotó han anat donant pas als tergals i sintètics. I d’un estol de sastres i modistes s’ha passat a l’imperi de les grans cadenes del prêt-à-porter. “Per sort a Vic encara es conserva la tradició d’anar ben vestit, de fer goig, i es compra roba bona per a la llar.” Amb tot, s’ha generalitzat l’hàbit de la peça de temporada, de poc recorregut. “Si volem ser coherents hauríem de tornar a apostar pel reciclatge i la reutilització, com feien els nostres pares i els nostres avis”, reflexionen.
Amb tots aquests anys per les rentadores i les planxes del taller hi ha passat de tot. Des de les primeres sotanes i la roba dels quintos fins als vestits de núvia i els abrics, passant per tota mena de tapisseria domèstica. També peces singulars, com els vestits dels gegants i els caps de llúpia, els dels Pastorets o les vestes. Sovint peces de roba vinculades a moments familiars especials. I és això el que més trobaran a faltar: “D’alguna manera hem format part de la seva vida en aquests moments, i això ens ha fet feliços.” Una felicitat a costa, sovint, d’hores i deshores al peu del canó. “La feina s’ha convertit en un membre més de la família”, admeten.
La tintoreria també ha viscut i s’ha adaptat als canvis tecnològics del sector, que els ha fet la vida una mica més fàcil. El que no ha canviat, en tots aquests anys, ha estat l’inevitable fet de tacar-se: “Hem viscut de les taques dels clients”, ironitzen. L’aposta per la qualitat, el compromís amb la feina ben feta i el “posar el client per davant de tot” han estat les claus per mantenir el bon nom del negoci. Un negoci que no tindrà continuïtat –el seu fill ha encetat un altre camí professional–. Amb tot, tanquen etapa amb la satisfacció d’haver “estimat aquest ofici”. Un trajecte que han compartit amb les diferents dependentes que han passat per la botiga, com la històrica Carme Roma, “una peça clau”, o l’actual, Raquel Martín, que hi ha estat els últims 19 anys.
Ara a tots dos els toca fer una bugada molt especial: la que els dona pas a la jubilació. El proper 30 d’abril convidaran a una copa de cava la clientela habitual, amb actuació inclosa de Pep Poblet, per agrair-los tots aquests anys de fidelitat.
{{ comment.text }}