Un centenar d’ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants, entre els quals Vic, Manlleu, Torelló i Ripoll, han signat el pacte contra la segregació escolar que va impulsar el síndic de greuges el 2017 arran d’un informe sobre aquest fenomen. En l’àmbit educatiu “tothom era conscient que a Catalunya un problema és la segregació”, assegura la directora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central, la manlleuenca Dolors Collell, que diu que amb el pacte es faran passos “que permetin fer una distribució equitativa de l’alumnat”. Collell recorda que a Osona fa anys, des de la dècada dels 90, que es treballa en aquest sentit amb un model –el model Vic o Manlleu– que “segurament pot millorar i caldrà anar-lo modificant” però que ja considerava aspectes que ara es volen aplicar arreu.
El pacte inclou 30 actuacions desglossades en 189 mesures que s’han de desplegar de forma conjunta entre el Departament d’Educació, els centres educatius i els ens locals. El document preveu establir una proporció màxima d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) –fins ara se’n deia necessitats educatives especials (NEE)– per a centres d’una mateixa zona o la limitació de l’escolarització de matrícula viva –la que es mou durant el curs– als centres d’alta complexitat. D’aquesta manera, diu Collell, els alumnes que arriben a mig curs quedaran distribuïts en diferents escoles i “no carregarem les aules amb més complexitat”. En el proper procés de preinscripció la puntuació complementària per malaltia digestiva crònica i per germans o progenitors exalumnes dels centres ja s’elimina, i de cara al curs 2020-21, recorda Collell, ja es treballa en un nou decret d’admissió. També es preveu evitar el frau en les preinscripcions, com preveure majors exigències d’acreditació del criteri de proximitat per al que modifica el lloc d’empadronament just abans de començar el curs.
Pel que fa als centres que ara tenen un índex més alt d’alumnes amb NESE, Collell és conscient que “revertir-ho és llarg, no és d’un dia per l’altre”. La idea és dotar-los de plantilles multidisciplinàries i més recursos.
A la Catalunya Central, assegura, com a Vic i Manlleu, “tenim centres de tipologia diferent, no només públics, que per raons de context tenen una quota de NESE més alta”. Quan això es cronifica “cal plantejar alternatives”. Un dels punts que inclou el pla parla literalment del “possible tancament o refundació dels centres públics guetitzats”. Tot i que no s’ha concretat encara a cap territori, diu Collell, “s’està disposat a fer-ho i assumir la complexitat que això pot comportar per acabar amb la segregació”. Un fet que s’acordaria en una taula local en què hi hauria d’haver representats tots els agents locals que poden intervenir en l’educació i que proposen crear a cada municipi a través del pacte. De fet, una qüestió similar ja es va fer a Vic a l’inici de la implantació del model que treballa en aquest sentit. Llavors es va tancar l’escola Sant Miquel i la Balmes, que es van fusionar amb el Guillem de Mont-rodon i l’Andersen, respectivament.
Collell apunta que les famílies tenen el dret a triar el centre però que s’hauria de tenir en compte “què volem del centre i no amb qui”. Diu que les escoles han de donar eines als alumnes per “treballar en un context d’interculturalitat” i assegura que “l’escola que no reflecteix aquesta diversitat també és una escola empobrida” i aquí “ens hi juguem la cohesió social en un futur”.
L’alcaldessa de Vic, Anna Erra (PDeCAT), va dir al Parlament, davant la resta de signants, que “ens vam avançar en el temps”, ja que fa 20 anys que van fer aquest pacte a nivell de ciutat contra la segregació. “Va ser un pacte valent i generós per part de tots i sobretot per part de l’escola concertada” i “va ser la millor decisió”, tot i que admet que “hi puguin continuar havent desajustos”. Ara, a Vic “ja no parlem tant de repartiment, que ja ho tenim superat, sinó de crear projectes educatius que siguin captivadors” a tots els centres.
En el cas de Manlleu l’alcalde, Àlex Garrido (ERC), també recorda que des dels 90 que es treballa amb la implicació de tots els centres pel repartiment equitatiu i pel qual “hem estat un referent i som pioners”. A través del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), s’ha anat revisant i analitzant el sistema. Aquest curs, tots els centres han acordat una ràtio de 22 alumnes per aula per afavorir aquest repartiment.
A Ripoll, explica l’alcalde, Jordi Munell (PDeCAT), també fa molts anys que s’apliquen mesures per evitar la segregació amb la col·laboració de tots els centres. Reivindica que quan hi ha un nombre molt alt d’alumnes amb NEE “l’escola ha de tenir recursos humans per fer-hi front”. Formar part del pacte és un compromís més, diu, per continuar-hi treballant.
En el cas de Torelló, el regidor d’Educació, Marc Fontserè (Fem Torelló), recorda que el 2016 en l’informe del síndic Torelló sortia “com el segon municipi de més de 10.000 habitants que menys segregava”. Fa anys hi havia escoles amb un 30% d’alumnes amb NESE i d’altres amb un 13% i ja des dels ajuntaments anteriors, apunta, “hem lluitat per reduir” la diferència. En aquest sentit, diu, “el model Vic, que es va inventar a Manlleu, s’aplica a Torelló” i ha funcionat.
{{ comment.text }}