Berta Arumí i Olga Gili. Vic
El fet que hi ha més gent vegetariana a l’estat és una realitat. Segons La Organización Igualdad Animal, les cerques al Google de “veganisme” i “vegetarianisme” s’han disparat i han superat el límit, un fet que ha sorprès a la mateixa organització. A més, l’any 2017 The Green Revolutions va publicar que el 7,8% dels espanyols es declaren veggies i afirmen que el mercat global d’aquests tipus de productes podria elevar-se a 5.000 milions d’euros el 2020. Deliveroo, la companyia britànica de menjar ràpid, afirma que a Barcelona, aquest 2018, hi ha hagut un increment del 131% en la demanda de menjar vegetarià a domicili, respecte a l’any anterior. Aquestes dades anteriors demostren l’augment considerat de vegetarians a l’estat Espanyol en els últims anys.
L’augment de consum en productes que no provenen d’un animal ha afectat, sobretot, a les indústries càrnies. El 2016, segons un reportatge de La Sexta, el sector carni espanyol va finançar una ambiciosa campanya en els mitjans de comunicació per contradir un informe que va publicar l’OMS relacionat amb el consum de carn processada i el risc de càncer. Des de la Plataforma d’Organizaciones Interprofesionales Cárnicas es mostren tranquils perquè creuen que el número de vagants i vegetarians és més un soroll mediàtic que no pas una realitat. Malgrat això, segons el Panel de Alimentación del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, els espanyols compren un 3% menys de carn i els productes com les hortalisses, han augmentat un 3,24%.
Què porta a la gent a fer-se vagants o vegetarians?
Tenim el cas de Marcel Clar, un sallentí de 24 anys que va decidir fer-se vegetarià “bàsicament pel patiment animal”, ja que no pot aguantar saber que és “còmplice” de la violència que molts animals pateixen a les granges. També afirma que volia sentir-se més sa, “una alimentació saludable ajuda a prevenir malalties i estar més net per dins”, afegeix.
L’Helena Esteve de 34 anys i nascuda a Manresa va començar a eliminar la carn perquè va fer una dieta on havia d’eliminar greixos, després d’alguns mesos es va adonar compte que volia seguir sense menjar ni carn ni peix, “tant per sensibilitat animal com pel medi ambient”. L’Helena afirma que deixar de menjar carn ajuda a combatre l’escalfament global. I és que segons la FAO, un terç de les emissions de gasos de carboni procedeixen del bestiar.
Com ha afectat a Osona?
Pel que fan les empreses de Sant Miquel de Balenyà Monells i Salgot, trenquen totes les estadístiques esmentades anteriorment. Per una banda, Monells ha assegurat que la diferència dels últims anys és pràcticament nul·la. L’empresa no ha notat cap reducció de vendes, sinó al contrari, durant els últims dos o tres anys han augmentat la seva producción. Per altra banda, l’empresa Salgot, no ha patit cap diferència entre els últims anys. Els de Sant Miquel de Balenyà asseguren que ara com ara no els preocupa aquest fet perquè la demanda no és decreixent.
{{ comment.text }}