EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Beatriz Gil i Albert Altarriba: “Sempre que s’interromp una activitat, es trenca la continuïtat, i alhora es conviu amb cert grau d’incertesa”

La Covid-19 ha trastocat els plans d’entrenament dels esportistes i ha fet augmentar les lesions. Beatriz Gil i Albert Altarriba, del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física, ens expliquen com la pandèmia ha canviat la vida dels esportistes.


12/12/2020

Arnau Casas i Martí Solà. Vic

Beatriz Gil i Albert Altarriba formen part del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic, són professors de la universitat i estan dins el grup de recerca Sports Performance Analysis Research Group (SPARG). Hem parlat amb ells per conèixer com ha afectat la pandèmia de la Covid-19 en els esportistes pel que fa a la seva preparació física i, conèixer què ha de fer un esportista a l’hora de tornar a entrenar després de molt temps, per evitar tenir lesions i poder arribar com abans millor al seu màxim rendiment.

Com va afectar als esportistes el fet d’aturar la seva activitat física habitual durant els mesos de març i abril?

La pandèmia de la Covid-19 ha afectat durament a tots els substrats de la societat i els esports d’equip no han estat l’excepció. Tot i això i després dels resultats obtinguts a través d’un estudi d’àmbit internacional, realitzat pel nostre equip investigador del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic, i on van participar professionals esportius de 26 països representant l’activitat de més de 4.500 esportistes de tot el món podem afirmar que la majoria dels equips han estat actius durant els bloquejos imposats pel govern, treballant amb els seus jugadors per mantenir un cert grau de normalitat, evitant el desentrenament.

En aquest estudi, a més a més, realitzem recomanacions basades en les respostes per ajudar als equips en cas d’un segon confinament o aturada. I també donem indicacions per un retorn segur a l’esport en equips de tots els nivells competitius.

Beatriz Gil i Albert Altarriba

Es pot entrenar de la mateixa manera a casa?

Dependrà dels recursos materials i humans dels que disposi l’esportista i també de la disciplina esportiva que practiqui. Per posar un exemple, no afectarà de la mateixa forma a un nedador que a un futbolista. En ambdós casos no podran entrenar en el seu medi habitual, però els nedadors es veuran més afectats per la falta d’especificitat en totes les seves sessions.

A l’esportista que no pot entrenar, l’aturada li afecta més físicament o psicològicament?

El fet d’interrompre l’activitat, afectarà a tots els nivells. Depenent de l’esportista, aquestes afectacions seran més o menys accentuades i recaurà en els professionals de cada àmbit la responsabilitat en la detecció, control i intervenció per tal de minimitzar-les el màxim. Determinar si els afecta més a nivell mental o a nivell físic (condicional) és quelcom complex.

La situació d’incertesa de, ara tornem a aturar els entrenaments i tanquem les instal·lacions esportives, afecta mentalment als esportistes?

No tenim dades objectives per confirmar aquesta hipòtesi, però tots els indicis ens fan pensar que sí. Sempre que s’interromp una activitat, es trenca la continuïtat, i alhora es conviu amb cert grau d’incertesa, això té un impacte a tots els nivells.

Imatge del grup del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la Universitat de Vic. Foto cedida per Beatriz Gil.

En aquest inici de curs, el risc de lesió és més alt perquè l’esport ha estat aturat tant temps i pels calendaris tan atapeïts que hi ha?

Sí, pot ser degut a diferents motius. Alguns dels més destacables serien: la inactivitat o no haver d’entrenar en condicions poc habituals (inespecífiques), no haver respectat el principi de progressió (temps necessari per adquirir un nivell òptim de forma) i el fet d’haver de planificar temporades amb una major densitat competitiva (més partits amb menys temps de descans entre ells).

Actualment, la recuperació de les lesions és més lenta que fa uns mesos?

No, el temps no s’ha vist afectat. Cada estructura anatòmica lesionada (òssia, lligamentosa, tendinosa, muscular…) té els seus temps biològics de regeneració, i aquests són comuns per a tothom independentment del nivell esportiu.

Si bé, ens podem trobar que davant d’un mateix diagnòstic, i un cop havent superat aquest temps comú, poden haver-hi temps de recuperació i/o readaptació a l’activitat esportiva diferents en funció de factors diversos com: genètics, historial de lesions o patologies prèvies, condició física o mental…

Beatriz Gil i Albert Altarriba

Què és el més important que ha de tenir en compte un esportista a l’hora de tornar a entrenar després d’estar un temps aturat o després de no haver entrenat amb l’exigència habitual?

Seguir i tenir en compte tots i cadascun dels principis d’entrenament sota la direcció d’un professional qualificat. Tot i això, els principis de continuïtat són de vital rellevància per garantir una bona adaptació de l’organisme i assolir els nivells de rendiment requerits.

Quin valor li doneu a la figura del/de la preparador/a físic/a? En equips amateurs també és necessari?

La figura d’un professional qualificat en tots els àmbits i nivells és imprescindible. Per tant, el fet de disposar d’un preparador físic (optimitzador de rendiment) és bàsic i essencial.

Les aturades afecten més als esports d’equip? Perquè en els esports individuals són menys esportistes els que han de recuperar el nivell de forma.

No, les aturades afecten tant a practicants d’esports d’equip com individuals. No obstant, les particularitats i característiques dels esports d’equip fan més visible aquesta afectació. Al tractar-se d’esports on hi ha cooperació i oposició, el component tàctic i la interacció entre esportistes no es podrà entrenar o serà més dificultós fer-ho de forma aïllada i individual.

Tot i això, si ho observem des d’una altra perspectiva, quan es practica un esport d’equip, les mancances a nivell individual poden quedar “camuflades” pel treball del conjunt, mentre que en esports individuals no.

Beatriz Gil i Albert Altarriba

Quants minuts se li ha de dedicar a l’escalfament?

La durada de l’escalfament pot ser variable, però segons diferents estudis realitzats, si la intensitat és l’adequada, 15-20 minuts serien suficients per tal de preparar l’esportista per a l’activitat principal que es portarà a terme a continuació i alhora assegurar-ne una participació exitosa (assolint paràmetres de rendiment desitjats) i segura (reduint el risc de lesió). Es pot seguir el mètode RAMP (raise, activate, mobilize and potentiate) com a referència i adaptar-lo segons el nivell, disciplina esportiva i context.

Per què són tan importants els estiraments?

Aquest és un tema que està qüestionat i en constant debat. Cal ressaltar que hi ha diferents tipus d’estiraments i amb diferents finalitats. Per això és important conèixer-los i saber-los posar en pràctica quan, on i com correspon.

Creieu que la gran majoria de lesions es produeixen perquè els esportistes no estiren bé?

No, hi ha evidència científica que demostra que el fet d’estirar no evita lesions. El que és realment important i hem d’assegurar-nos que assoleixin els nostres esportistes són valors òptims d’amplitud de moviment. I quan diem òptims ens referim a aquells valors que li permetin executar les accions pròpies del seu esport de forma eficient i segura.

Per què és tan important l’alimentació en els esportistes de nivell?

Una alimentació equilibrada és important en tots els nivells esportius. Cal entendre el rendiment esportiu com el resultat de la interacció entre múltiples factors i en l’alt rendiment la diferència entre guanyar i perdre és tan fina que pot ser deguda a petits detalls com podria ser una correcta alimentació.

Quantes setmanes necessita un esportista per estar prop del seu màxim rendiment?

El temps que necessita l’esportista per estar al seu màxim rendiment dependrà de diferents factors com el seu estat de forma previ, el temps d’inactivitat, edat, experiència… No obstant, l’evidència ens diu que en esports d’equip són necessàries un mínim de 6-8 setmanes per adquirir aquest nivell de forma que el permeti competir en condicions.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 368 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't